miniatura|Fotografia del Bust de Nefertiti realitzada l'any 1963.
El Bust de Nefertiti és un bust de pedra calcària, pintat, que representa Nefertiti, la Gran Esposa Reial del faraó egipci Akhenaton. És una de les obres més copiades de l'antic Egipte i a causa d'aquesta obra, Nefertiti s'ha convertit en una de les dones més famoses del món antic, i una icona de la bellesa femenina. Es creu que el treball es va elaborar l'any 1345 abans de Crist per l'escultor Thutmosis.
Un equip d'arqueòlegs alemanys dirigits per Ludwig Borchardt va descobrir el bust de Nefertiti l'any 1912 al taller de Thutmosis a Al-Amārna, Egipte. S'ha mantingut en diversos llocs a Alemanya des del seu descobriment, com ara a una mina de sal a Merkers-Kieselbach, el Museu de Dahlem (llavors a Berlín Oest), el Museu Egipci del Charlottenburg i a l'Altes Museum. Actualment es troba en exhibició en el recentment restaurat i reobert Neues Museum a Berlín, on es mostrava abans de la Segona Guerra Mundial.
El bust de Nefertiti s'ha convertit en un símbol cultural de Berlín, Alemanya, així com de l'antic Egipte. També ha estat objecte d'una intensa discussió entre Egipte i Alemanya sobre les demandes egípcies per a la seva repatriació. També hi ha hagut controvèrsies sobre l'exposició artística cos de Nerfertiti i també per les acusacions sobre la seva autenticitat.
Història Antecedents miniatura|Un "altar domèstic" (circa 1350 aC) que representa Akhenaton, Nefertiti i tres de les filles. Noteu que Nefertiti porta una corona semblant a la descrita en el bust. Nefertiti (literalment «la bellesa ha arribat»), que va viure al , fou la Gran Esposa Reial (consort principal) del faraó egipci Akhenaton de la dinastia XVIII d'Egipte. Akhenaton va iniciar una nova forma de culte monoteista anomenada atenisme dedicat al disc Sol Aten. Poc se sap sobre Nefertiti. Hi ha teories que suggereixen que podria haver estat una egípcia reial per naixement, una princesa forana o la filla d'un alt càrrec del govern anomenat Ay, que va esdevenir faraó després de Tutankhamon. Pot haver estat corregent d'Egipte amb Akhenaton, que va governar del 1352 aC al 1336 aC. Nefertiti va donar a llum sis filles a Akhenaton, una de les quals, Ankhesenpaaten (reanomenada Ankhesenamon després de la supressió del culte a Aten), es casà amb Tutankhamon, fillastre de Nefertiti. Nefertiti desapareix de la història en el dotzè any del regnat d'Akhenaton, per bé que no se sap si això va ser perquè va morir o bé perquè va prendre un nou nom. Pot haver-se convertit posteriorment en faraona pel seu prop dret, i hauria governat en solitari durant un curt període després de la mort del seu espòs.Silverman, Wegner, Wegner pp.130-33
Es creu que el bust de Nefertiti va ser esculpit pels volts del 1345 aC per l'escultor Thutmosis. El bust no té cap mena d'inscripcions, però es pot identificar sense cap mena de dubte amb Nefertiti per la seva característica corona, que duu en altres (i clarament identificades) representacions que han arribat fins als nostres dies (vegeu per exemple l'altar domèstic, a la dreta).
Descobriment miniatura|Bust de Nefertiti El bust de Nefertiti va ser trobat el 6 de desembre del 1912 a Al-Amārna per la Deutsche Orient-Gesellschaft (Societat Oriental Alemanya), dirigida per l'arqueòleg alemany Ludwig Borchardt. Es va trobar en el que havia estat el taller de l'escultor Thutmosis, junt amb d'altes busts inacabats de Nefertiti.Siehr p.115 El diari de Borchardt és la font escrita principal sobre aquesta troballa; allà, ell hi remarca: «De cop i volta, teníem a les nostres mans l'obra d'art egípcia més viva. No pots descriure-la amb paraules. L'has de veure.»
Un document del 1924 trobat als arxius de la Companyia Alemanya Orienal recorda la reunió entre Ludwig Borchardt i un alt funcionari egipci per discutir la divisió de les troballes arqueològiques del 1912 entre Alemanya i Egipte. Segons el secretari de la Deutsche Orient-Gesellschaft (que fou l'autor del document i que estigué present en la reunió), Borchardt «volia conservar el bust per a nosaltres». Borchardt és sospitós d'haver ocultat el valor real del bust, tot i que ell negà haver-ho fet.Berger p. 288
Mentre Philipp Vandenberg descriu el fet com a «un cop de sort, més enllà de qualsevol comparació»,Breger p. 286 la revista Time el situa entre els «10 principals artefactes robats». Borchardt va mostrar al funcionari egipci una fotografia del bust «que no mostrava Nefertiti en la seva millor llum». El bust fou embolicat en una caixa quan l'inspector en cap d'antiguitats d'Egipte Gustave Lefebvre va arribar per inspeccionar. El document revela que Borchardt va dir que el bust estava fet de guix per induir a error l'inspector. La Companyia Alemanya d'Orient culpa de negligència l'inspector i assenyala que el bust es trobava a la part superior de la llista d'intercanvi i diu que l'acord fou equitatiu.
Descripció i exàmens El bust de Nefertiti mesura 47 cm d'alt i pesa uns 20 kg. Està fet d'un nucli de pedra calcària cobert amb capes d'estuc pintades. La cara és completament simètrica i està gairebé intacta, però a l'ull esquerre li falta la incrustació present a la dreta. La pupil·la de l'ull dret és de quars inserit amb pintura negra a i està fixat amb cera d'abelles. El fons de la conca de l'ull hi té ornaments de pedra calcària. Nefertiti porta la seva corona blava característica coneguda com a «corona coberta de Nefertiti» amb una diadema d'or, que està enrotllada al voltant amb cintes horitzontals i unida a la part posterior, i un ureu (cobra) al front que actualment està trencat. També porta un collaret ampli amb un estampat de flors sobre aquest. Les orelles també han patit algun dany. Gardner's Art Through the Ages suggereix que «Amb aquest elegant bust, Thutmosis podria haver estat al·ludint a una flor pesant en la seva prima i elegant tija, amb l'exageració del pes del cap coronat i la longitud del coll gairebé serpentí.»
Segons David Silverman, el bust de Nefertiti reflecteix l'estil de l'art egipci, que es desvia de les «excentricitats» de l'estil de l'art d'Amarna, que es va desenvolupar en el regnat d'Akhenaton. Es desconeix la funció exacta del bust, tot i que s'ha teoritzat que el bust podria ser un esbós de l'escultor que seria usat com a base d'altres retrats oficials, conservats al taller de l'artista. Els retrats normals que ens han arribat normalment estan fets, totalment, de pedra, per bé que originalment estaven pintats amb una capa d'escaiola fina, però no pas fetes amb una gran capa d'estuc d'escaiola com és el cas d'aquesta peça.
Colors Ludwig Borchardt va encarregar una anàlisi química dels pigments de color del cap. El resultat de l'examen va ser publicat en el llibre retrat de la reina Nefertiti el 1923: Blau: Pols de frita, acolorida amb òxid de coure Color de la pell (vermell clar): fina pols d'espat de calç acolorida amb guix vermell (òxid de ferro) Groc: orpiment (sulfur d'arsènic) Verd: pols de frita, acolorida amb coure i òxid de ferro Negre: carbó amb cera com un mitjà d'unió Blanc: creta (carbonat de calci)
Manca de l'ull esquerre Quan es va descobrir el bust per primer cop, no hi havia inserida la peça de quars que representa l'iris del globus ocular esquerre, com en l'altre ull, i no se'n va trobar cap tot i la intensa cerca i la recompensa de 5 lliures esterlines que es va oferir. Borchardt suposà que l'iris de quars de l'ull esquerre havia caigut quan el taller de l'escultor Thutmosis es va convertir en ruïnes.Joyce A. Tyldesley, Nefertiti: Egypt's sun queen, Viking, 1999, p.196. L'ull que falta va portar a especulacions sobre si Nefertiti podria haver patit d'una infecció oftàlmica, i en realitat va perdre el seu ull esquerre, tot i que la presència d'un iris en altres estàtues contradiu aquesta possibilitat.Fred Gladstone Bratton, A history of Egyptian archaeology, Hale, 1968, p.223
Dietrich Wildung proposà que el bust de Berlín era un model per a retrats oficials que fou usat per l'escultor mestre per ensenyar als seus alumnes com tallar l'estructura interna de l'ull, i per això l'iris esquerre no fou afegit. Gardner's Art Through the Ages and Silverman presenten una visió similar, segons la qual el bust es va deixar inacabat deliberadament.Silverman, Wegner, Wegner p. 21, 113 Hawass suggerí que Thutmosis havia creat l'ull esquerre, però que posteriorment fou destruït.
Tomografia computada Tomografia computadaEl bust fou escanejat per primer cop el 1992, i va produir seccions transversals del bust cada 5 mm.Per a una anàlisi comparativa entre els escanejats de 1992 i 2006 : El 2006, Dietrich Wildung, director del Museu Egipci de Berlín, mentre provava una il·luminació diferent de l'Altes Museum —on s'exposava el bust en aquella època— observà arrugues al coll de Nefertiti i bosses sota els seus ulls, la qual cosa suggeriria que l'escultor havia tractat de descriure signes d'envelliment. Un escanejat confirmà les troballes de Wildung; Thutmosis havia afegit guix sota les galtes i ulls en un intent de perfeccionar la seva escultura, va afirmar Wildung.
L'escanejat del 2006, dirigit per Alexander Huppertz, director de l'Institut de Ciència de la Imatge a Berlín, revelà que la cara arrugada de Nefertiti s'esculpí al nucli intern del bust. Els resultats es van publicar l'abril del 2009 a la revista Radiology. L'escàner va revelar que Thutmosis havia col·locat capes de gruix variable en la part superior del nucli de pedra calcària. La part de dins té arrugues al voltant de la boca i les galtes i una inflamació al nas. Els plecs i la protuberància del nas s'anivellen per la capa d'estuc més externa. Segons Huppertz, això pot reflectir «ideals estètics de l'època». L'exploració de 2006 proporciona més detall que la de 1992 revela detalls subtils només 1-2 mm sota l'estuc.
Història posterior El bust de Nefertiti s'ha convertit en «una de les imatges més admirades i més copiades de l'antic Egipte», i la peça estrella feta servir per promocionar els museus de Berlín. És vista com una «icona de la bellesa internacional». «Mostra una dona amb un coll llarg, celles elegantment arquejades, pòmuls alts, nas prim i un enigmàtic somriure dibuixat amb uns llavis de color vermell, el bust de Nefertiti com un dels rostres més bells de l'antiguitat.» Es descriu com el més famós bust de l'art de l'antiguitat, comparable només a la màscara de Tutankamon.
Nefertiti ha esdevingut una icona de la cultura de Berlín. Uns 500.000 visitants veuen Nefertiti cada any. El bust es descriu com «l'obra més coneguda de l'art d'Egipte antic, possiblement de tota l'antiguitat.»Siehr p.114 La seva cara està en les postals de Berlín i segells de correus alemanys de 1989.
Ubicacions a Alemanya miniatura|Neues Museum, Berlín és l'actual ubicació del bust de Nefertiti