Anton Hölzel (1909 - 1945) era un obrer neerlandès i resistent contra l'ocupació nazi, assassinat pels nazis a la massacre de l'Escola del Bullenhuser Damm a Hamburg-Rothenburgsort el 21 d'abril 1945 durant un crim de la fase final a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Antonie (Anton) va néixer el 7 de maig del 1909 en una família d'obrers socialdemocràtics a Deventer als Països Baixos. Va treballar de camioner, cambrer i obrer de fleca. «'Ik wil niet langer zwijgen'» , Diari NRC Handelsblad, 19 de febrer de 2005 (en català: 'No vulc continuar callant-me')
El 10 de setembre de 1941 va ser arrestat pel servei de securitat de la policia neerlandesa perquè va difondre, amagat al fons d'un cistell de pa, el diari comunista De Waarheid (La Veritat), una publicació prohibida per l'ocupant alemany.Günther Schwarberg, «Anton Hölzel», Zwanzig Kinder Va passar pel camp de transició d'Amersfoort abans d'ésser transferit al camp de Buchenwald, on va ser internat com a presoner polític amb el número 2195. Al camp li atribuïren una funció d'infermer. Junts amb Dirk Deutekom, el 6 de juny va ser transferit al Camp de Neuengamme al qual ambdós van ser destinats al departament dels malalts i des del novembre a la barraca n°11, el departament especial de SS Kurt Heissmeyer. Hi havia d'atendre els nens jueus que Heissmeyer utilitzava per als seus experiments pseudo-mèdics.Iris Groschek & Kristina Vagt, «Anton Hölzel», «…dass du weisst, was hier passiert ist» Medizinische Experimente im KZ Neuengamme und die Morde am Bullenhuser Damm, Bremen, Ed. Temmen, 2012, pàgines 63-64, (en català: «…que sàpigues el que va passar aquí» Experiments medicals al camp de concentració de Neuengamme i el massacre al Bullenhuser Damm.) Va tenir contactes clandestins amb un altre presoner i resistent neerlandès, Jan van Bork, que va sobreviure. Aquest es va aprofitar de la situació caòtica de les darreres setmanes al camp de Neuengamme per enterrar uns documents sobre els experiments amb els nens que Hölzel li va indicar poc abans de ser deportat al Bullenhuser Damm. Aquests documents després de la guerra van contribuir a identificar unes de les víctimes.
En un intent d'amagar totes les proves pertorbadores dels seus crims atroços, sota el pretext de ser transferits a Theresienstadt els nazis van transportar Anton i els altres a l'escola abandonada de l'Bullenhuser Damm on tots van ser matats al soterrani durant la nit del 21 al 22 d'abril de 1945.«Anton Hölzel» , Fitxa bibliogràfica al web del Museu del Bullenhuser Damm«Die Schule am Bullenhuser Dam» , al web del museu commemoratiu del Camp de concentració de Neuengamme
La seva vídua va assistir el 1979 a unes de les primeres commemoracions oficials al lloc del crim.
Reconeixement A Osdorp (Amsterdam) el carrer Anton Hölzelsingel i un monument col·lectiu al quarter nou Middelvelsche Polder li va ser dedicat el 1988.«Verzetsmonument (Monument per la Resistència)», fotos del monument i llista dels resistents commemorats a Osdorp, Amsterdam. El 1960 la Tweede Kamer neerlandesa va crear a l'entrada del Binnenhof, la seu del parlament, la llista d'honor dels caiguts 1940-1945, a la qual Hölzel va ser reprès.«Antonie Hölzel» a la De Erelijst van Gevallenen 1940-1945: een beknopte geschiedenis (en català: Llista d'honor dels caiguts 1940-1945: una història concisa) L'escriptor neerlandès Koos van Zomeren li va dedicar una narració històrica Anton Hölzel, víctima. (1986)Anton Hölzel, slachtoffer , al recull Het verkeerde paard, Amsterdam, Ed. Arbeiderspers, 1986, 227 pàgines,
Referències
Categoria:Socialistes Categoria:Persones d'Overijssel Categoria:Víctimes del nazisme Categoria:Morts a Hamburg Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Polítics neerlandesos nascuts al segle XX