Lenfonsament del ARA General Belgrano es va produir el 2 de maig de 1982, durant la Guerra de les Malvines, a conseqüència de l'atac del submarí nuclear britànic HMS Conqueror. L'enfonsament del creuer argentí, va proporcionar als britànics la superioritat naval a la zona. L'atac va causar la mort de 323 argentins, pràcticament la meitat de les baixes d'aquest país durant el conflicte. El fet va generar una gran polèmica en els dos països, ja que es va produir fora de l'àrea d'exclusió establerta pel govern britànic al voltant de les Illes Malvines. És l'únic cas en la història d'un vaixell de guerra enfonsat per un submarí nuclear.
Cronologia dels esdeveniments anteriors miniatura|Mapa de les Malvines amb la toponímia argentina miniatura|Mapa de les Illes Malvines amb la toponímia britànica Per la part argentina A principis del març de 1982, la flota argentina aquarterada a Puerto Belgrano va entrar en estat d'alerta a causa del refredament de les relacions diplomàtiques amb el govern britànic per la sobirania de les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud.Acciones bélicas. Antecedentes del Conflicto , Estado Mayor General de la Armada, 2013. El comandant de l'ARA Belgrano, Héctor Bonzo, resumeix així la primera notificació que va rebre per part de l'Estat Major sobre l'acció bèl·lica a empendre sobre les Illes Malvines:
Com a conseqüència, va iniciar la preparació per tal que les unitats compromeses en l'acció poguessin salpar amb l'objectiu de recuperar les illes.
El 28 de març va partir la flota de mar. Però el Belgrano, atès que es trobava sotmès a reparacions rutinàries, va ser l'únic vaixell que va haver de posposar la seva partida. Les tasques de manteniment implicaven la seva estada a port durant dos mesos més.
El manteniment necessari consistia en: Rectificació i anivellació de l'artilleria. Posada a punt de sistemes de control de tir. Ajust de circuits de la unitat de control dels míssils és Sea Cat antiaeris de curt abast. Inspecció i manteniment de les turbines. Manteniment en calderes, electricitat, auxiliars i control d'avaries. Actualització de la part electrònica. Tractament preservador del casc i la superestructura.Bonzo 1992 miniatura|L'ARA General Belgrano Finalment, després d'anul·lar dues vegades la seva sortida, el dia 16 d'abril de 1982 el Belgrano va partir sota les ordres del comandant Héctor Bonzo. La seva tripulació estava conformada per oficials, sotsoficials, caps, mariners, conscriptos i dos civils, encarregats de la cantina del vaixell, voluntaris en la missió.
Normalment, en temps de pau, la tripulació del vaixell rondava els 750-770 homes, però en aquest cas es va arribar a 1.093 tripulants.
El 100% de la dotació va ser distribuïda en tres horaris de guàrdies rotatives. D'aquesta manera, cada tripulant compliria 8 hores de guàrdia per dia, mentre no s'estigués combatent. Aquesta modalitat mantenia el vaixell en permanent estat operatiu i amb possibilitat d'immediata resposta en tots els sistemes i serveis.
La missió original que se li va assignar al vaixell va ser: Navegar fins al teatre d'operacions (zona de conflicte) i estacionament a l'Illa de Los Estados, seguint un rumb paral·lel a la costa i tractar d'amagar les seves intencions. Complir tasques relacionades amb la vigilància dels accessos sud al teatre d'operacions (TOAS), interceptar unitats de l'enemic, d'acord amb les ordres, i dissuadir en el marc regional. Evitar el contacte tàctic amb unitats de l'enemic que portessin míssils superfície-superfície. En cas necessari, i d'acord amb la situació, procedir a l'abastiment a la Base Naval Ushuaia.
Després de romandre uns dies patrullant a la zona d'Illa de Los Estados, el 22 d'abril a les 18:30, el Belgrano va arribar al port d'Ushuaia, per aprovisionar-lo i canviar un lot de munició. Aquest port es va convertir així en l'últim lloc argentí per on va passar el creuer.
El matí del 24 d'abril, l'embarcació va abandonar el port. Quatre dies més tard, el dia 28, es va reunir al nord de l'Illa de Los Estados amb els destructors Piedrabuena i Bouchard i el petroler d'YPF Puerto Rosales, conformant així el Grup de Tasques 79.3 (GT 79.3). Els destructors tenien la funció de protegir-lo, formar una cortina i tractar de posar-fora de perill, tant d'enemics de superfície, com aeris o submarins. El Belgrano, com nau capitana del grup, s'havia de mantenir en espera a la zona entre els meridians d'Illa dels Estats i el Banc Burdwood. Per a la segona fase s'introduiria el concepte de la intercepció d'unitats enemigues i/o neutralització, actuant en coordinació amb altres grups de tasques.
El dia 29 d'abril entre les 9:00 i les 16:00, va completar de manera satisfactòria l'abastiment de 125 tones de combustible en maniobra de navegació (coneguda com a "operació LOGOS") per part del petrolier Puerto Rosales. miniatura|Illa de Los Estados La tarda de dissabte 1 de maig, minuts després de les 20:00, el creuer va rebre noves ordres. Eren urgents i de clar caràcter ofensiu. El GT 79.3 es convertiria en un dels braços d'una maniobra de pinça que es llençaria contra els britànics des del sud, mentre que el GT 79.2, conformat pel portaavions Veinticinco de Mayo, seria l'altre braç de la maniobra.
El GT 79.3 s'ubicaria cap a l'est i tindria com a missió desgastar a l'enemic utilitzant els míssils MM-38 Exocet transportats pels dos destructors, vuit en total. En el cas del creuer, la seva funció seria la de rematar amb els seus canons als vaixells britànics danyats, ja que l'abast i la potència de les seves torres de 6 polzades el convertien en una eina vàlida.
En aquells dies, les alternatives avaluades pel comandant Bonzo i la seva plana major incloïen l'entrada a l'anomenada zona d'exclusió Total (ZET), contacte tàctic amb els vaixells britànics, rebuig de possibles atacs aeris i suportar possibles atacs de submarins nuclears a la zona d'operacions.
Les ordres donades als bucs del GT 79.3 indicaven la previsió de moviment cap a les 05:30 del 2 de maig, amb un rumb 335º que els aproparia a la Task Force britànica transitant ja dins de la ZET. A causa de problemes en el portaavions per la seva baixa velocitat i la manca de vent suficient a la zona, es va obligar a retardar l'atac. L'informe rebut pel GT 79.3 a la 1:00, va donar a entendre una possible cancel·lació de l'operació, ja que la flota britànica havia cessat els atacs aeris contra Port Stanley i Goose Green, a més d'iniciar el moviment dels portaavions que s'allunyaven de l'illa.
La cancel·lació definitiva de l'atac va arribar a les 05:00, sorprenent al GT 79.3 mentre estava en ple moviment. Es va rebre llavors un missatge del comandament superior on s'ordenava un canvi de les operacions planificades amb anterioritat. Ara havia de mantenir-se en una àrea més cap a l'oest tot esperant noves ordres. A les 15:20 el Belgrano es va disposar rumb 290º, situant-se a 100 milles de l'Illa de Los Estados i a 35 de la ZET, d'aquesta manera el GT 79.3 realitzava un gir per estribord amb la proa cap a l'est, mantenint-se així en l'àrea d'espera indicada.
Per la part britànica miniatura|Base naval Faslane, HMNB Clyde. Després de ser notificats de l'acció bèl·lica empresa per Argentina el 2 d'abril de 1982, reclamant la sobirania de les Illes Malvines (en anglès Falklands), el dia 4 d'abril la flota britànica va enviar un total de 108 vaixells.Freeman 2005 (liderats per portaavions als quals acompanyaven destructors, fragates i submarins a més de les auxiliars) amb destinació a les Illes Malvines. D'aquesta expedició en van formar part el submarí de propulsió nuclear HMS Conqueror. El Conqueror, comandat per Chris Wreford Brown va salpar des de la base de Faslane, HMNB Clyde, situada al sud-est d'Escòcia, i més de la seva tripulació, portava un grup de comandament d'uns 12 homes denominat SBS (Special Boat Squadron). Portava a més 32 torpedes MK24 i MK8 més antics però suficientment provats i amb una càrrega de Torpex de 340 kg. L'embarcament d'aquest grup de comandos es justificava pel fet que el dia 3 d'abril l'Argentina havia pres possessió per la força de les Illes Geòrgia del Sud. Era probable que els SBS intentessin donar un cop de força en aquelles costes, i de fet aquesta plaça seria recapturada pels britànics el 25 d'abril. El submarí nuclear va recórrer llavors una distància equivalent a un terç del total de la línia equatorial. Les seves ordres no venien del comandament de la Task Force de l'Atlàntic Sud, sinó del Comando Estratègic de Submarins a Northwood, pròxim a Londres.
Cal destacar que el terme reactor nuclear al·ludeix a la seva planta propulsora, i, a diferència dels submarins que posseeixen propulsió dièsel-elèctrica (obligats a exposar la seva snorkel en superfície per recarregar bateries), els nuclears realitzen totes les operacions en immersió, doncs la seva pila atòmica produeix el vapor per moure les turbines. Tenen una capacitat gairebé inesgotable per romandre submergits, ja que la limitació no està en el combustible sinó en la resistència humana. Totes aquestes característiques atorgaven a aquesta unitat i d'altres similars, una operativitat i poder ofensiu de màxim nivell.
El 28 d'abril se li va ordenar navegar cap a l'oest perquè localitzés naus enemigues, ja que es tenia informació sobre la presència d'unitats argentines al nord de l'Illa de Los Estados. Després de 700 milles en dos dies, va arribar al seu destí. En la mateixa nit del 30 d'abril, mentre realitzava tasques de patrulla, va establir contacte amb un grup de vaixells gràcies al sonar de llarg abast, lluny de rutes comercials. Immediatament, el comandant Wreford Brown va ordenar acostar-se fins a tenir contacte visual i arribar a profunditat de periscopi. El mar estava relativament calmat i es tenia bona visibilitat. El sonar de llarg abast havia superat encara les expectatives dels més optimistes en la tripulació. Es va ordenar descendir, augmentar la velocitat i continuar amb el mateix rumb. Una hora més tard va descobrir als vaixells argentins. El matí de l'1 de maig, va tenir en el seu periscopi al Grup Tàctic 79.3 (GT 79.3), en plena fase d'abastiment de combustible. El vaixell es trobava a unes 200 milles de les Illes Malvines. El Conqueror no havia rebut l'ordre per atacar, per tant, es van dedicar a seguir de prop el grup d'enemics, persecució que s'allargaria fins a 30 hores i unes 400 milles.
Enfonsament miniatura|Esdeveniments a l'Atlàntic Sud durant l'enfonsament del Belgrano L'enfonsament de l'ARA General Belgrano es va produir el dia 2 de maig de 1982 a les 17:00h a la latitud 55° 24′ S i longitud 61° 32′ W, segons declaracions de l'armada argentina. Pocs minuts abans de les 16:00 el submarí nuclear HMS Conqueror va rebre l'ordre d'enfonsar l'ARA General Belgrano. A les 16:02, mentre els artillers que es trobaven de guàrdia provaven alguns mecanismes i la torre II buscava possibles blancs en l'horitzó, el vaixell es va sacsejar violentament fruit d'una poderosa explosió, seguida del tall immediat de l'energia elèctrica que va paralitzar als 1093 tripulants. L'explosió va ser tan forta que la tripulació del Piedrabuena que navegava a distància va creure que era la seva pròpia nau la que havia estat impactada per un torpede. Aquest va ser el primer dels 3 torpedes MK-8Els MK-8 portaven un cap amb una major quantitat d'explosius (340 kg) que els MK24 (150 kg), necessària per destruir els costats del Belgrano, molt ben cuirassats llançats pel Conqueror des d'una distància de 5 km aproximadament (encara que només els 2 primers van fer blanc, el tercer va colpejar al casc del Bouchard sense explotar). El capità del submarí va declarar després que l'elecció de l'arma usada va ser dictada per l'antiguitat del mateix creuer: un torpede de la Segona Guerra Mundial enfonsaria a un creuer del mateix període. El primer torpede va matar a 274 tripulants.