miniatura|Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme. Entre les més populars hi ha els fragments de roba amb la imatge de Jesús, els objectes relacionats amb el Sant Calze que s'hauria utilitzat durant l'Últim Sopar, la corona d'espines de la Passió de Jesús i els fragments de fusta de la Vera Creu amb què Jesús hauria estat crucificat.

La relació entre aquests objectes i Jesús de Natzaret ha estat discutida, però en la majoria dels casos no hi ha proves concloents ni a favor ni en contra. En contra de la seva autenticitat l'argument més freqüent recau en el gran nombre de relíquies que hi ha. El teòleg catòlic del Erasme va escriure sarcàsticament sobre la proliferació de les relíquies i el nombre d'edificis on es guarden fragments de la fusta de la creu utilitzada en la crucifixió. De la mateixa manera, mentre que els experts debaten sobre si Jesús va ser crucificat amb tres claus o amb quatre, n'hi ha trenta que continuen essent venerats com a relíquies a tot Europa. Però les presumptes restes de fusta segueixen essent venerades arreu d'Europa.

La popularitat de les relíquies varia molt. Les suposades restes de la corona d'espines de Notre-Dame de París només reben la visita d'un modest nombre de pelegrins, mentre que el Sant sudari de Torí, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús, reben milions de visites incloent-hi els papes Joan Pau II i Benet XVI.

Història

La informació sobre la devoció a les relíquies des de la mort de Jesús de Natzaret fins a l'edat mitjana és escassa. Són més de deu segles amb poques dades. D'aquest període, la història que es coneix més bé és la de santa Helena de Constantinoble. Segons explica Eusebi de Cesarea, Helena va fer un pelegrinatge a Palestina i a altres províncies orientals on, entre d'altres, va trobar les relíquies de la Veracreu de Jesús de Natzaret, que portà l'Escala Santa de Jerusalem a Roma, va dipositar la túnica de Crist a Trèveris i va deixar la corda que lligà a Jesús a Xipre. Consta el culte a la Veracreu a la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem durant el segon quart del . Ciril de Jerusalem apunta en una carta de 351 que la creu s'havia trobat durant el regnat de Constantí I.

Hi ha tres versions de la història. En una el descobriment s'atribueix només a Helena,Rufí, Historia ecclesiastica, x.7-8; Sòcrates l'Escolàstic, Historia ecclesiastica, i.17; Sozomè, Historia ecclesiastica, ii.1-2; Teodoret, Historia ecclesiastica, i.18, Aureli Ambrosi, De obitu Theodosii, 40-49; Paulí de Nola, Epistulae, xxxi.4-5; Sulpici Sever, Chronica, ii.22-34. en la segona s'atribueix a una llegendària emperadriu del , Protonike, i la tercera narra que Helena va comptar amb l'ajut del jueu Judà, que es va convertir i va ser batejat com a Ciríac (Kyriakos). Aquesta va ser la versió més difosa, possiblement pels trets antisemítics.

La basílica de la Santa Creu de Jerusalem, a Roma, es va construir sobre el Palatium Sessorianum, residència de l'emperadriu, per hostatjar-hi les relíquies que havia portat des de Jerusalem. L'autenticitat de moltes d'elles està qüestionada, però la tradició fa que hagin estat venerades durant segles com a veritables. A més d'una part de la Veracreu (la major part es va portar després a la basílica de Sant Pere del Vaticà en 1629), hi ha: part del Titulus Crucis (el rètol que es va penjar a la creu amb la inscripció INRI), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre. A més, fragments del pilar on va ser lligat Crist quan va ser fuetejat, fragments del Sant Sepulcre, un dit de Sant Tomàs apòstol i fustes del pessebre de Betlem.

Roba de la passió Les relíquies més destacades de la setmana de la Passió de Jesús consisteixen en fragments de roba que contenen un determinat perfil humà que es relaciona amb Jesús. El sudari que cobrí a Jesús al sepulcre segons es venera a Torí i a Oviedo. De tots els sudaris només la devoció al de Torí ha rebut el vistiplau dels papes Lleó XIII el 1895 i Pius XII el 1958. Un altre tipus de peces són les que s'anomenen Santa Faç de Jesús i que consisteixen en un vel que, segons els evangelis apòcrifs santa Verònica va fer servir per a eixugar la cara ensagnada de Jesús durant el Via Crucis. Es venera a Roma, París, Jaén, Alacant i des del 1999 també a Manoppello (Itàlia). La imatge d'Edessa o Mandylion venerada a Gènova i Roma hauria estat una icona creada en vida de Jesús. Finalment també hi ha un drap amb sang a Bruges i una túnica a Trier (Alemanya) que haurien estat de Jesús de Natzaret.

Sudari de Torí

miniatura|Positiu i negatiu d'una fotografia del Sant sudari El Sant sudari o llençol sant de Torí és la relíquia més coneguda de Jesús i segons l'historiador Lloyd A Currie és «l'artefacte més estudiat de tota la humanitat» i afirma que aquest fet està acceptat de manera general pels investigadors.Lloyd A Currie, «The Remarkable Metrological History of Radiocarbon Dating [II]», J. Res. Natl. Inst. Stand. Technol. 109, 2004, p. 200 Article Malgrat les diverses proves que ha passat el llençol tant els creients com els escèptics segueixen presentant arguments a favor i en contra de la seva autenticitat. Un dels temes controvertits és la datació basada en el carboni 14 practicada el 1988 i que va indicar que el sudari és de l'edat mitjana. Altres científics van criticar la metodologia utilitzada per haver-se centrat en una cantonada no representativa del sudari i que la interpretació hauria d'haver tingut en compte que la tela hauria pogut patir danys per foc. El debat encara està obert.Brendan Whiting, 2006, The Shroud Story, Harbour Publishing, Tant els escèptics com els defensors tendeixen a tenir posicions molt contundents i a presentar pocs arguments, el que sovint ha dificultat el debat.Colin Evans, 2002 A question of evidence pàg 10Paul Vignon, 2002 The Shroud of Christ pàg 3

Sudari d'Oviedo

El Sant Sudari d'Oviedo és un drap tacat de sang que mesura 84 x 53 cm i que es troba a l'anomenada Càmera Santa situada a la Catedral de Sant Salvador d'Oviedo.Michael McDonnell, 2007 Lost Treasures of the Bible pàg 31 S'afirma que el sudari va embolicar el cap de Jesús després de la seva mort, tal com es menciona a l'Evangeli segons Joan (20:6-7). El sudari està greument tacat i arrugat, amb taques fosques que estan simètricament disposades però no formen la imatge, a diferència de les marques al Sant sudari. Els qui accepten la seva autenticitat defensen que les taques entre ambdós sudaris coincideixen, com l'arxivista del Vaticà Giulio Ricci, que ho va estudiar el 1995 i va afirmar que es tractava de dues peces de roba que haurien cobert el mateix home. Les restes de pol·len d'ambdós sudaris també són molt semblants, el que sembla indicar que les dues peces de roba van estar a la mateixa zona de Palestina.

Vel de la Verònica miniatura|Sant Rostre de Jaén El Vel de la Verònica amb el qual s'hauria eixugat la sang de la cara de Jesús hi ha quatre esglésies que asseguren conservar-la. La tesi per a justificar la presència del llenç real en diversos llocs defensa que el llenç estava doblegat quan Verònica el va passar pel rostre de Crist, i els seus plecs haurien permès dividir-lo en diverses peces, totes amb la impressió del rostre. Les figures presents, però, permeten pensar que es tracten de còpies pictòriques medievals del que se suposa original que hi havia al Vaticà, del que consta que es feien còpies devocionals i que, sembla ser, va desaparèixer en començar el i també fou substituït per una còpia. De tota manera i malgrat la manca de reconeixement oficial de l'Església, la devoció tradicional va fer que continuessin essen considerades popularment com a relíquies. Basílica de Sant Pere (Roma, Itàlia) Catedral de Jaén (Jaén, Espanya). En aquest cas el sudari, conegut com el Santo Rostro hi ha qui l'ha datat del a Siena. Va ser adquirit pel bisbe Nicolàs de Biedma el . Basílica del Sacré Cœur (París, França) Monestir de la Santa Faç (Alacant), Espanya. El sudari va ser adquirit pel papa Nicolau V dels familiars de l'emperador romà d'Orient el 1453 i un cardenal del Vaticà la va donar a un sacerdot espanyol que la portà a Alacant el 1489.

Vel de Manoppello miniatura|Imatge de Manopello.

El vel anomenat Imatge de Maoppello es troba a l'Església dels frares caputxins de Manoppello, a Roma (Itàlia). Heinnrich Pfeiffer va anunciar el 1999 en una roda de premsa a Roma que havia trobat aquest vel present en una església des del 1660 i pensa que és el vel custodiat al Vaticà i que va desaparèixer en 1506. El professor Pfeiffer havia estat estudiant aquesta imatge des de molts anys abansIan Wilson, Holy Faces, Secret Places, pàg 161 Aquesta teoria la sostenen altres científics com Paul Badde en un llibre escrit el 2010 titulat La Cara de Déu.The Face of God: The Rediscovery of the True Face of Jesus, Igantius Press, Paul badde, 2010. Els defensors de l'autenticitat del Sant sudari sostenen que la investigació demostra que la cara de la imatge es correspon exactament amb la de Torí i d'Oviedo. El 2006 el papa Benet XVI va visitar el fragment de roba i va pronunciar unes paraules sobre l'essència del Cristianisme, donant suport d'aquesta manera als qui defensen la seva autenticitat.

Imatge d'Edessa

La Imatge d'Edessa també es coneix amb el nom de Mandílion i hi ha dues esglésies que asseguren tenir-la. Una és el Sant sudari de Gènova de l'Església de Sant Bartolomeu dels Armenis de Gènova, i l'altra és la Santa Faç de Sant Silvestre, trobada a l'església de San Silvestro in Capite de Roma el 1870, i que ara està a la Capella Matilde del Palau del Vaticà. La teoria segons la qual l'objecte venerat com a Mandylion des del fins al era el Sant sudari de Torí ha estat objecte de debat. No hi ha unanimitat ni per determinar si la imatge correspondria al Vel de la Verònica o al Sudari de Jesús.

Altres Entre altres fragments de roba atribuïts a Jesús són un drap amb sang que es venera a la Basílica de la Santa Sang de Bruges, Bèlgica, que hauria portat Terri d'Alsàcia després del . A la catedral de Trier d'Alemanya i l'església parroquial d'Argenteuil de França es venera una Santa Túnica sense costures que els soldats van treure a Jesús abans de la crucifixió.

Objectes de la passió Els objectes de la passió de Jesús que es veneren són la creu on fou crucificat (Roma), la corona d'espines (París), la roca on Jesús va ser clavat a la creu (Jerusalem), l'esponja amb què els soldats li van donar aigua (Jerusalem), la columna de la flagelació (Roma) i diversos dels claus que haurien subjectat a Jesús a la creu de fusta dispersats en vuit esglésies.

Vera Creu miniatura|Un dels relicaris on s'assegura que hi ha fragments de la Veracreu és el Lignum Crucis de Santa Maria del Pi, a Barcelona