miniatura|El president Coolidge amb quatre amerindis osage en una cerimònia a la Casa Blanca El reconeixement amerindi als Estats Units sovint es refereix al procés amb el que una tribu és reconeguda pel govern federal dels Estats Units, o una persona que se'ls hagi atorgat afiliació a una tribu reconeguda federalment. Hi ha 565 tribus reconegudes federalment als Estats Units.National Register: List of 564 recognized tribes , Oct. 1, 2010Federal Register: Supplement, Listing of one additional tribe , Oct. 27, 2010
Els Estats Units reconeixen el dret d'aquests pobles a l'autogovern i recolza la seva sobirania tribal i l'autodeterminació. Aquestes tribus tenen dret a establir els requisits legals per a l'adhesió.This right was upheld by the US Supreme Court in Santa Clara Pueblo v. Martinez in 1978, which is discussed in Ray (2007) p403 Poden formar el seu propi govern, dictar lleis (civils i penals), impostos, llicències i la regulació de les activitats, zona, i excloure persones dels territoris tribals. Les limitacions als poders tribals d'autogovern inclouen les mateixes limitacions aplicables als estats. Per exemple, ni tribus ni els estats tenen el poder de fer la guerra, participar en relacions exteriors o encunyar moneda.
Abunden les definicions legals sobre els amerindis; segons un estudi del Congrés de 1978, hi ha més de 33 definicions diferents d'"amerindi" utilitzades en la legislació federal. El nombre de definicions augmenten quan es van incloure els estatuts d'inscripció tribal.Brownell (2001) p278, Garroutte 2003, 16 Les agències governamentals dels Estats Units poden tenir diverses definicions d'"amerindi". Per exemple, el Centre Nacional d'Estadístiques de la Salut actualment assigna la raça de la mare a un nen nascut de pares de diferents "races". Quan les persones es donen respostes multiracials a les preguntes sobre l'origen, només s'introdueix la primera raça.Peroff (1997) p487
La Llei de Llibertat Religiosa dels Indis Americans de 1978 usa una definició de dues parts que és especialment influent.Brownell (2001) p299 S'hi defineix "amerindi" com una persona que pertany a una tribu índia, que alhora és un grup que "es reconeix amb dret als programes i serveis especials proporcionats pels Estats Units als indis per la seva condició d'indis." Definicions legislatives, històriques i jurídiques miniatura|esquerra|Segell de la Bureau of Indian Affair La Cort Suprema dels Estats Units no ha requerit universalment la pertinença a tribus reconegudes a nivell federal perquè una persona sigui classificada com a ameríndia. A vegades l'afiliació d'una persona a una tribu reconeguda pel govern federal no ha estat suficient per a la seva classificació com a amerindi als ulls dels tribunals.United States v. Antelope, 430 US 641, 646-47 n.7 (1977) va establir que la inscripció en una tribu reconeguda no era un requisit indispensable per a la jurisdicció federal en què el demandat indi vivia a la reserva i "hi mantenia relacions tribals amb els indígenes." Alberty v. United States, 162 US 499, 500-01 (1896) va sostenir que ni un exesclau negre que havia estat nomenat membre de la Nació Cherokee ni el fill il·legítim d'un choctaw i una dona negra que s'havia casat amb una índia choctaw, eren amerindis, el debat a Brownell (2001) p. 283
La Llei de Delictes Majors de 1885 va col·locar set delictes greus sota jurisdicció federal si eren comesos per nadius americans en territori nadiu americà. El Departament de Justícia exigia que l'acusat fos un membre inscrit d'una tribu per a ser coberts per la Llei de Delictes Majors.137 Cong. Rex. 23,673 (1991) discutit a Brownell (2001) p283Com acotació al marge, la Llei de drets civils dels amerindis utilitza la Llei de Delictes Majors Llei per definir "amerindi", a qui ofereix jurisdicció consistent. Això impedeix a una persona que vol ser indi per als fins de la jurisdicció tribal i després negar la seva condició d'indígena a efectes de jurisdicció federal, i viceversa, una persona no pot pretendre ser un indi a l'efecte de jurisdicció federal i a continuació tractar d'utilitzar una altra definició als efectes d'evitar la jurisdicció tribal com es discuteix a Brownell (2001) p. 284
En el seu memoràndum de 1935 a John Collier, el Comissionat d'Afers Indis, el fiscal assistent Felix S. Cohen va discutir els drets d'un grup d'indis no tribals sota la Llei de Reorganització Indígena. Aquesta llei defineix una persona com a indígena basant-se en tres criteris, la pertinença tribal, l'ascendència ancestral o quàntum de sang.
En la dècada de 1930, quan estava més involucrat en la determinació de la classificació dels indis americans, el govern federal utilitzava cinc factors per certificar als individus que afirmaven ser més mestís d'indi: registres tribals, testimonis del sol·licitant, declaracions jurades de persones familiaritzades amb el sol·licitant, resultats d'un antropòleg, i testimoni del sol·licitant d'haver mantingut "una mesura considerable de cultura i hàbits de la vida índia." L'intent d'utilitzar les característiques físiques per definir als amerindis creà algunes situacions paradoxals. El 1939, per exemple, la BIA va enviar l'antropòleg de Harvard Carl Selzer al Comtat de Robeson (Carolina del Nord) per revisar els reclams dels lumbee, que eren d'ascendència mestissa. L'ús de mètodes d'avaluació s'utilitzava en l'antropologia física, però ja descomptat "ell va mesurar les seves característiques i va posar un llapis en el pèl de cada indi, assenyalant la sang "índia" si el llapis lliscava a través i negroide si no lliscava. Els resultats del seu estudi eren absurds, enumerant els nens com indis mentre ometia els seus pares, i col·locava germans i germanes en costats oposats de la línia de puresa de la sang."Brownell (2001) p. 288
Reconeixement terminat
miniatura|100px|Anciana klamath per Edward S. Curtis, 1924 En els anys 1950 i 1960, el govern federal va veure algunes tribus com a prou capaces d'auto-governar-se i, per tant, "ja els calia la supervisió federal." El govern va posar fi a la seva relació amb nombroses tribus sota aquesta política, incloent els menominees de Wisconsin i els klamaths d'Oregon. Moltes tribus s'hi van oposar i han buscat la restauració del reconeixement. No tots han rebut la restauració i Brownell (2001) informà que la política havia "devastat" molts dels grups.Brownell (2001) p. 303 En particular les tribus de Califòrnia s'han vist fortament afectades per l'època de terminació. Per exemple la Ranxeria Taylorsville es va crear i va participar en l'IRA, però en l'època de la terminació la terra de la tribu va ser venuda al comtat de Plumas per ser utilitzada per un parc i un club esportiu. El govern no va posar fi oficialment a la tribu a través d'una llei del Congrés, però la tribu no va ser inclosa en la llista de les tribus federalment reconegudes. La Ranxeria Taylorsville Rancheria ha estat als llimbs des de llavors i continua lluitant per restaurar el seu estatut de tribu reconeguda.
Recent canvi a definició “política” A causa de la continuació de determinar la pertinença indígena per criteris racials, com quantum de sang o ascendència índia, el govern quedaria en una posició constitucionalment indefensable i s'ha tractat de canviar la forma en què es preveuen en els seus estatuts i reglaments la distribució dels beneficis als indis. La preocupació per la mateixa protecció i la sobirania tribat ja portat al govern federal a reduir el seu paper com a àrbitre de les normes d'elegibilitat basats en la raça. Aquesta política de permetre a les tribus lliure determinació de la pertinença, així com altres aspectes de la seva vida, s'ha desenvolupat des de l'administració Nixon en 1970.Brownell (2001) p277 Nixon va dir que l'objectiu ha de ser “enfortir el sentit indi d'autonomia sense amenaçar el seu sentit de comunitat. I cal deixar clar que els indis poden ser independents del control federal sense ser preocupar-se de perdre el suport federal.”
La llei fonamental de l'època va ser la Llei d'autodeterminació índia i assistència a l'Educació de 1975. Aquesta llei va iniciar el procés de transferència de competències per l'administració de fons federals i els programes per als governs tribals amerindis. El senador Daniel K. Inouye, president del Comitè del Senat dels Estats Units sobre Afers Indis, va dir en 1994 que "sobirania, el dret immanent d'autogovern i autodeterminació, és el punt focal de totes les qüestions indígenes."Brownell (2001) p300
El govern s'ha desplaçat a construccions socials: definicions "polítiques" pels que la legislació ha definit els indis basant-se en la pertinença a tribus reconegudes federalment.Es dona amb més freqüència la definició de dues parts: un "indi" és una persona que és membre d'una tribu índia i una "tribu índia" com a tribu, banda, nació o comunitat indígena organitzada reconeguda pels Estats Units El govern i moltes tribus prefereixen aquesta definició, ja que permet a les tribus determinar el significat d'"indianitat" en els seus propis criteris d'admissió Alguns analistes critiquen el paper del govern federal, fins i tot en aquesta forma limitada, ja que encara estableix certes condicions de la naturalesa dels criteris d'adhesió.
En alguns casos un membre inscrit d'una tribu reconeguda federalment pot no tenir "sang" ameríndia documentada (descendència biològica). Alguns dels lliberts de la Nació Cherokee d'Oklahoma solien-ne membres. Després de la Guerra Civil el tractat de 1866 del govern dels Estats Units amb els cherokees derrotats, que havien estat aliats de la Confederació, se'ls exigia alliberar llurs esclaus i proporcionar als lliberts la ciutadania de la tribu. En un referèndum recent, la Nació Cherokee limità el ser-ne membre únicament a aquelles persones que poguessin demostrar descens d'almenys un amerindi que aparegués als Registres Dawes. Això exclou gairebé 2.000 lliberts cherokees, que amb els seus avantpassats havien format de la tribu per generacions. Els litigis sobre aquest assumpte continua.
La Llei d'Arts i Oficis Amerindis de 1990 pot ser l'única legislació indígena federal recent que va tenir, en totes les fases de deliberació legislativa, suport dels amerindis.Brownell (2001) p313 Aquesta llei requeria que només els indis se'ls permetrà comercialitzar les seves artesanies com a "Indian made" i es vendrà a les fires d'artesania índia. Això era per aturar la pèrdua econòmica per als amerinis a causa de les reclamacions dubtoses i fraudulentes d'aquest tipus, que s'ha estimat entre 400 i 800 milions $ a l'any. En la Llei, es descrivia "indi" com a "tota persona que sigui membre d'una tribu ameríndia; o per al propòsit d'aquesta secció és certificat com a artesà indi d'una tribu índia". Es va definir tribu ameríndia de manera més àmplia que únicament les tribus amb reconeixement federal, sinó també a "qualsevol grup indígena que hagi estat reconegut formalment com a tribu indígena per una legislatura estatal o per una comissió o organització estatal similar investida d'autoritat tribal legislativa reconeguda estatalment." L'amplitud buscava en part protegir les llibertats civils dels que tenen patrimoni i la cultura amerindis però que no són membres d'una tribu.Brownell (2001) p314 Tanmateix, la definició no era prou àmplia com per evitar desautoritzar molts artistes l'origen indi dels quals no estava en dubte, com el ben conegut pintor cherokee Bert Seabourn.Bordewich (1996) p67
La legislació federal de 1994, la Llei de Llibertat Religiosa Ameríndia dona una altra definició comuna, la definició d'un amerindi com algú que pertany a una tribu índia, que és un grup que "es reconeix com amb dret als programes i serveis especials prestats pels Estats Units als amerindis per la seva condició d'amerindis."