"El dia del Doctor" (títol original en anglès "The Day of the Doctor")El dia del Doctor a Doctor Who Català, on es mostra subtitulat és un episodi especial de la longeva sèrie de televisió britànica Doctor Who que celebra el 50è aniversari de la primera emissió de la popular ficció.
Steven Moffat, show runner de la sèrie des de 2010, és l'autor de l'episodi, Nick Hurran és el director. Té una durada similar a la d'un telefilm i es va emetre el 23 de novembre de 2013 en 2D i 3D pel canal de televisió britànic BBC One, i a diversos cinemes al Regne Unit i la resta del món.
La trama de l'episodi narra com l'Onzè Doctor es reuneix amb la seva desena encarnació i una altra situada entre la vuitena i la novena en una aventura que els portarà a enfrontar-se a un fet terrible que ha despertat la National Gallery de Londres l'any 2013, així com a lluitar contra un complot assassí a l'Anglaterra isabelina i a l'espai exterior, on una antiga batalla conclou. Tot això alhora que el perillós passat del mateix Doctor torna per perseguir-lo.
Tot i ser un breu cameo d'un segon sense diàleg, Peter Capaldi hi va aparèixer per primera vegada com el Dotzè Doctor abans del seu debut oficial al següent episodi. A més va completar el cicle de regeneracions en mostrar l'inici de la regeneració del Doctor Guerrer cap al Novè Doctor i es va canviar retroactivament la continuïtat de la sèrie pel que fa a Gallifrey i els senyors del temps.
L'episodi va ser emès simultàniament a 94 països, i atènyer un rècord Guiness gràcies a això, a més de ser projectat a més de 1.500 sales de cinema de tot el món.
Argument Mini-episodis
Dos mini-episodis escrits per Steven Moffat, The Night of the Doctor (14 de novembre de 2013) i The Last Day (21 de novembre de 2013), van ser emesos poc abans de l'estrena de The Day of the Doctor en forma promocional.
A The Night of the Doctor, Paul McGann torna a representar el seu rol de Vuitè Doctor del 1996. El Doctor mor quan intenta rescatar una dona d'una nau que està a punt d'estavellar-se al planeta Karn. Un cop allà, la suma sacerdotessa el ressuscita momentàniament per persuadir-lo de posar fi a la guerra del temps. Amb una poció que té pot fer-lo regenerar quan vulgui. L'accepta, ja que segons el mateix Doctor: ara mateix Gallifrey el que és menester no és un doctor sinó un guerrer. En aquell moment es comença a convertir en el Doctor Guerrer.
The Last Day és un curt gravat en primera persona sobre un soldat de Gallifrey amb una càmera implantada al cap. El soldat veu com Arcadia és atacada pels dàleks.
Capítol La trama entrellaça tres fils argumentals relacionats amb l'Anglaterra actual, l'Anglaterra isabelina i la caiguda d'Arcàdia, la segona ciutat de Gallifrey a l'últim dia de la guerra del temps.
A l'escola de Coal Hill, Clara Oswald rep un missatge de l'Onzè Doctor i torna a la TARDIS, que per ordre reial és remolcada per un helicòpter a la plaça Trafalgar Square per anar a la National Gallery. El Doctor rep les instruccions de la reina Elisabet, conservades en una lletra, on parla d'un quadre tridimensional que representa l'últim dia de la guerra del temps, es titula Gallifrey Falls No More (‘Gallifrey ja no cau més’). La lletra també parla de diversos quadres tridimensionals. Els vidres d'aquests altres quadres van ser trencats des de dins i les figures que hi figuraven han desaparegut. Tot obra d'una espècie anomenada zygon, amb la capacitat de canviar de forma, que intenta envair la Terra. Finalment, per derrotar-los, UNIT planeja detonar un cap nuclear a Londres, sota la seva base, que conté un cert nombre d'artefactes i és a prova de TARDIS.
En un altre moment del temps, enmig de la guerra del temps, el Doctor Guerrer veu com Gallifrey cau davant una invasió dàlek i decideix activar una arma de destrucció massiva coneguda com a Moment, descrit com a «devorador de galàxies» que destruirà les dues espècies completament. L'arma té consciència pròpia i s'apareix davant seu amb la forma de la futura acompanyant, Rose Tyler, per fer-li veure si aquest anihilament en massa és realment correcte, li mostra què serà d'ell i les conseqüències si escau.
A l'Anglaterra isabelina, el Desè Doctor i una jove Isabel I també són amenaçats pels zygons. S'hi afegeixen el Doctor Guerrer i l'Onzè Doctor. Tots tres són tancats a la Torre de Londres, on el Moment anima al Doctor Guerrer a idear un pla sobre fer càlculs que portarien «segles» al tornavís sònic, començant-los el tornavís del Doctor Guerrer i acabant-los en el de l'Onzè, que és 400 anys més gran que el seu antecessor. L'Onzè Doctor comunica als seus acompanyants del present el codi per activar el manipulador del vòrtex que Jack Harkness va deixar en una de les múltiples morts, que està en mans de UNIT, això li permet a la Clara escapar dels zygons. Un cop han sortit de la Torre de Londres i han descobert els plans dels zygons, els tres doctors entren a UNIT a través d'un quadre, de la mateixa manera que ho havien fet els seus enemics. El Desè i l'Onzè Doctor activen un esborrador de memòria, fent que els humans i els zygons oblidin qui és humà i qui zygon amb forma humana, obligant-los així a fer un tractat de pau en lloc de buscar solucions extremes.
El Doctor Guerrer, creient que ja coneix les conseqüències i ha decidit el correcte, procedeix amb la seva intenció de detonar el devorador de galàxies. No obstant això, les seves dues encarnacions posteriors el convencen de canviar d'opinió i busquen una solució alternativa. En el seu lloc, convoquen a totes les encarnacions del Doctor (inclosa una encara desconeguda encarnació futura) i, treballant en equip, tanquen temporalment Gallifrey en un punt desconegut de l'espai i el temps, fent que els dàleks es destrueixin els uns als altres en disparar-se entre si amb la desaparició sobtada del planeta que atacaven. El Doctor Guerrer expressa aprovació cap a les encarnacions en què es convertirà i tant ell com el Desè Doctor marxen en les seves respectives TARDIS. El Doctor Guerrer immediatament comença a regenerar-se tot citant la frase pronunciada pel Primer Doctor, que el seu cos «està una mica desgastat», i per un breu segon es veu que s'està transformant en el Novè Doctor. Per la disrupció dels corrents temporals, els dos doctors del passat saben que no recordaran que el Doctor Guerrer va salvar Gallifrey, i que serà recordat com el destructor.
Al final, l'Onzè Doctor coneix al misteriós conservador del museu (Tom Baker, el Quart Doctor), qui li explica que el títol del quadre no és ni Mai més ni Gallifrey cau, sinó una sola frase: Gallifrey cau, mai més, donant a entendre que el pla de salvar Gallifrey va funcionar i que el futur del Doctor es dedicarà a trobar-lo. L'episodi conclou amb una referència a la història de la sèrie quan el Doctor descriu un somni que ha tingut en el qual totes les encarnacions del Doctor apareixen juntes i decideix que buscarà Gallifrey a partir d'aquest moment.
Continuïtat miniatura|El personatge que interpreta Tom Baker va ser motiu d'especulació entre els mitjans i els aficionats al programa, ja que no es concreta si el seu rol és el del Doctor o un altre. En ser un capítol de celebració d'aniversari, conté diverses referències al passat de la sèrie.
Els títols de crèdit són els mateixos que els del primer episodi, amb l'afegit del logotip de 2013 de la BBC. A més a més, en la primera escena, que comença en blanc i negre, es mostra el dipòsit de ferralla Totter's Lane, on s'ocultava la TARDIS en el primer serial i el col·legi Coal Hill, centre on la neta del doctor, Susan Foreman, acudia a classe i que ara és dirigit per un tal Ian Chesterton.
Quan l'Onzè Doctor accedeix a la línia temporal del Desè, li demana que ambdós utilitzin els seus tornavisos sònics per a «revertir la polaritat» del forat de cuc que els ha comunicat. El Tercer Doctor va aplicar soving aquesta solució en les seves històries, tant que va arribar a considerar-se la seva falca. Tant el Desè Doctor com l'Onzè Doctor també utilitzen les seves frases característiques (Allons-i i Jerònim! Respectivament) quan apliquen el pla per salvar Gallifrey. (El viatge dels condemnats, La fi del temps, En l'últim moment, etc.)
Durant l'«error amb els fons de pantalla» de la TARDIS quan els tres Doctors hi entren, la paret interior apareix decorada amb cercles igual com el decorat de la sèrie clàssica. El Desè Doctor diu, ja a la sala de control de l'Onzè, que no li agrada la redecoració, igual que el Segon Doctor amb la del Tercer a The Three Doctors. El número de telèfon de la TARDIS és el mateix que el que apareix a La Terra robada.
En La fi del temps, el Desè Doctor admet haver-se casat amb Isabel I, i s'hi refereix com La Bona Reina Bess, fet que passa en aquest episodi. A El codi Shakespeare, una Isabel ja gran demana iradament el cap del Desè Doctor, la qual cosa que aquest no comprèn, car el casament i la fugida són un successos que passen al seu futur personal. La reina Isabel I també va aparèixer en el serial del Primer Doctor, The Chase. L'última frase que diu el Desè Doctor abans de tornar a la seva línia de temps és la mateixa que pronuncia just abans de regenerar-se: «No me'n vull anar».
El manipulador del vòrtex que hi ha a l'Arxiu Negre i que utilitza la Clara va pertànyer al capità Jack Harkness i va ser llegat a UNIT després d'una de les seves aparents morts. A part, la combinació de nombres que l'Onzè Doctor envia a Clara per utilitzar-lo és 1716231163, una referència al primer episodi, que va ser emès a les 17:16 del 23 de novembre de 1963.
El fes que l'Onzè Doctor troba a la National Gallery té certa rellevància en la trama. L'obsessió de l'onzena encarnació del Doctor per aquesta peça va començar en l'episodi El Big Bang i va continuar en diverses ocasions d'aleshores ençà.
Entre els objectes que s'observen a l'Arxiu Negre de UNIT hi ha les sabates de River Song en El temps dels àngels, les abraçadores magnètiques que l'Institut Torchwood va utilitzar a El dia del Judici Final i el cap d'un ciberhumà d'Empreses Cybus, vistos per primera vegada a El ressorgiment dels ciberhumans.
Continuïtat en els mini-episodis The Night of the Doctor és un enllaç entre la sèrie clàssica i la nova. Steven Moffat va decidir que volia veure el naixement del Doctor Guerrer, ja que la nova sèrie va començar el 2005 amb Christopher Eccleston interpretant el Novè Doctor. Després de posar-se en contacte amb Paul McGann, que era disposat a participar-hi, Moffat va escriure el mini-episodi addicional sorpresa pels fans. A més a més d'enllaçar les dues sèries, també introdueix The Day of the Doctor.
Abans de la regeneració al Doctor Guerrer, el Vuitè Doctor menciona: Charley Pollard, C'rizz, Lucie Miller, Tamsin Drew i Molly O'Sullivan. Aquests són companys del Doctor en diversos àudiodrames de la Big Finish Productions. Ha estat el primer cop que s'ha fet referència als àudiodrames en les sèries de televisió.
Repartiment Matt Smith com a Onzè Doctor. David Tennant com a Desè Doctor: excloent els flashbacks i les imatges d'arxiu, Tennant no ha aparegut a Doctor Who des del capítol La fi del temps, emesa per primera vegada al Regne Unit l'1 de gener de 2010. Jenna Coleman com a Clara Oswald: en aquest capítol especial, és la primera vegada que l'actiu apareix en els crèdits com a Jenna Coleman, emeten el Louise del seu nom. Billie Piper com a Interfase del Moment: arma de destrucció massiva de Gallifrey amb consciència pròpia. Billie Piper interpreta una projecció del Moment que pren la forma d'una futura acompanyant del Doctor, Rose Tyler tot i dir que és el Llop dolent (a les lletres de crèdit apareix com a intèrpret d'aquest personatge, no del Moment). Piper no apareixia a Doctor Who des del capítol La fi del temps on interpreta una escena final. El seu últim capítol com a protagonista va ser La fi del món.