Theodore Thomas (Esens, 11 d'octubre de 1835 – Chicago, 4 de gener de 1905) fou un director d'orquestra i violinista germanoamericà. Considerat una de les figures fonamentals en el desenvolupament de la vida simfònica professional als Estats Units, fundà el 1864 la Theodore Thomas Orchestra i el 1891 l'actual Orquestra Simfònica de Chicago, de la qual fou el primer director musical fins a la seva mort.

Durant la segona meitat del segle XIX contribuí decisivament a introduir el gran repertori simfònic europeu davant el públic nord-americà. Dirigí estrenes als Estats Units d'obres de Hector Berlioz, Richard Wagner, Anton Bruckner, Antonín Dvořák, César Franck, Edvard Grieg, Nikolai Rimski-Kórsakov, Jean Sibelius, Bedřich Smetana, Richard Strauss i Piotr Ilitx Txaikovski, entre molts altres compositors.

Primers anys Thomas nasqué a Esens, a la Frísia Oriental, aleshores part del Regne de Hannover. El seu pare era músic i li ensenyà violí des de ben petit. La seva formació musical fou en gran part autodidacta.

El 1845 emigrà amb la seva família als Estats Units després d'un viatge d'unes sis setmanes i s'establí a Nova York. Encara adolescent començà a treballar professionalment en diverses orquestres teatrals de la ciutat, entre elles les dels teatres Park, Bowery i Niblo.

Als quinze anys, el director Karl Eckert el contractà com a segon violí de la Companyia Italiana d'Òpera de Nova York. L'any següent, sota Luigi Arditi, fou ascendit a concertino principal.

El 1853 aparegué per primera vegada a la plantilla de la Filharmònica de Nova York, poc després de complir divuit anys. Durant els anys següents adquirí una extensa experiència com a violinista en òpera, concerts simfònics i música de cambra.

miniatura|Theodore Thomas.

Inicis com a director Thomas començà a dirigir concerts propis a Nova York durant la dècada del 1860. El 13 de maig de 1862 dirigí a l'Irving Hall un concert que s'inicià amb l'estrena als Estats Units de l'obertura de Der fliegende Holländer de Richard Wagner.

Un any després, el 9 de maig de 1863, dirigí també a Nova York la primera interpretació nord-americana d'Harold en Italie de Hector Berlioz, amb una orquestra d'uns vuitanta músics.

El 1864 fundà la Theodore Thomas Orchestra, una formació professional pròpia amb la qual inicià una intensa activitat de concerts i gires. El conjunt debutà a l'Irving Hall de Nova York i durant les dècades següents recorregué nombroses ciutats dels Estats Units.

Theodore Thomas Orchestra La Theodore Thomas Orchestra es convertí en un dels principals vehicles de difusió del repertori simfònic als Estats Units abans de la consolidació de les grans orquestres permanents.

Thomas combinava obres populars amb repertori simfònic exigent, però progressivament augmentà la presència de música de Ludwig van Beethoven, Johannes Brahms, Wagner, Berlioz, Franz Liszt i compositors contemporanis.

Durant els estius dirigia llargues temporades de concerts al Central Park Garden de Nova York. Aquestes sessions tenien una clara funció educativa i contribuïren a familiaritzar un públic ampli amb obres que fins aleshores havien tingut poca presència als Estats Units.

L'orquestra viatjà extensament pel país, actuant en sales de concerts, festivals, exposicions i altres esdeveniments. Thomas estava convençut que una cultura simfònica estable només podia crear-se mitjançant la interpretació repetida de repertori de qualitat davant públics nous.

Brooklyn Philharmonic i Filharmònica de Nova York El 1866 assumí la direcció musical de la Brooklyn Philharmonic, càrrec que mantingué durant molts anys.

El 1877 es convertí també en director de la Filharmònica de Nova York. Continuà vinculat tant a la formació de Brooklyn com a la de Nova York fins a la primavera de 1891, quan es traslladà definitivament a Chicago per fundar una nova orquestra permanent.

Durant aquesta etapa novaiorquesa introduí una gran quantitat de repertori europeu contemporani i consolidà la reputació de director especialment preocupat per ampliar els horitzons musicals del públic.

Cincinnati Thomas mantingué també una estreta relació amb Cincinnati, on dirigí diversos festivals musicals a partir de la dècada del 1870. Aquests festivals reunien grans cors, orquestres i solistes i es convertiren en un dels principals esdeveniments musicals dels Estats Units.

La seva activitat a Cincinnati contribuí al desenvolupament d'una tradició simfònica local i preparà el terreny per a la posterior fundació de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati.

Fundació de l'Orquestra Simfònica de Chicago El 1889 l'empresari de Chicago Charles Norman Fay proposà a Thomas la creació d'una orquestra simfònica permanent a la ciutat. Thomas acceptà el projecte amb la condició de poder construir una formació estable d'alt nivell artístic.

Els primers concerts de la nova formació, anomenada inicialment Chicago Orchestra, tingueren lloc l'octubre de 1891 a l'Auditorium Theatre de Chicago. Thomas en fou el primer director musical.

miniatura|Theodore Thomas, fundador i primer director musical de l'actual Orquestra Simfònica de Chicago.

El seu objectiu era crear a Chicago una orquestra comparable a les principals institucions europees. Per aconseguir-ho contractà músics de gran nivell, amplià sistemàticament el repertori i establí una temporada regular de concerts.

Entre els músics contractats per Thomas hi hagué Frederick Stock, incorporat a la secció de viola el 1895. Stock fou nomenat director assistent el 1899 i acabaria succeint Thomas al capdavant de l'orquestra.

Exposició Universal de Chicago Thomas fou director musical de la World's Columbian Exposition celebrada a Chicago el 1893. Amb la seva orquestra hi dirigí nombrosos concerts i presentà una gran varietat de repertori europeu i nord-americà.

Aquests concerts contribuïren considerablement a donar projecció nacional i internacional a la nova orquestra de Chicago.

Estrenes nord-americanes Al llarg de la seva carrera Thomas dirigí desenes d'estrenes als Estats Units. La Chicago Symphony Orchestra destaca interpretacions inaugurals nord-americanes d'obres de compositors com:

Georges Bizet Anton Bruckner Samuel Coleridge-Taylor Paul Dukas Antonín Dvořák Edward Elgar César Franck Aleksandr Glazunov Edvard Grieg Jules Massenet Nikolai Rimski-Kórsakov Camille Saint-Saëns Jean Sibelius Bedřich Smetana Richard Strauss Piotr Ilitx Txaikovski

Aquesta activitat contribuí a accelerar la recepció als Estats Units del repertori orquestral europeu de finals del segle XIX.

Repertori i ideari musical Thomas considerava que una orquestra havia de tenir també una funció educativa. Per això insistia en la presentació continuada d'obres simfòniques complexes fins que el públic n'arribés a conèixer el llenguatge.

El seu repertori incloïa Beethoven, Brahms, Wagner, Liszt i Berlioz, però també molts compositors contemporanis que encara eren poc coneguts als Estats Units.

A diferència d'altres directors del seu temps que basaven els concerts en valsos, marxes i seleccions populars, Thomas intentà establir una cultura de concert centrada en el repertori simfònic europeu. Aquesta orientació contribuí a transformar progressivament els hàbits del públic nord-americà.

Orchestra Hall Durant anys Thomas aspirà a disposar d'una seu permanent per a l'orquestra de Chicago. El projecte culminà el 1904 amb la construcció de l'Orchestra Hall, dissenyat per l'arquitecte Daniel Burnham.

Thomas dirigí el concert inaugural de la sala el 14 de desembre de 1904. Durant els assajos havia contret la grip, però continuà treballant malgrat el deteriorament de la seva salut.

El seu últim concert tingué lloc la nit de Nadal de 1904. El programa inclogué, entre altres obres, la primera interpretació de la seva pròpia orquestració de Träume, una de les Wesendonck-Lieder de Wagner.

Morí a Chicago l'endemà de Cap d'Any, el 4 de gener de 1905, només tres setmanes després de la inauguració de la sala que havia impulsat.

Successió Després de la seva mort, Frederick Stock, que havia estat músic i posteriorment director assistent de l'orquestra, assumí la direcció musical.

Stock mantingué el càrrec fins al 1942 i consolidà moltes de les línies artístiques establertes per Thomas. El seu mandat, de trenta-set anys, és encara el més llarg de la història de l'Orquestra Simfònica de Chicago.

Llegat Thomas és considerat una figura central en la professionalització de la vida orquestral dels Estats Units durant el segle XIX. Les seves extenses gires contribuïren a portar el repertori simfònic a ciutats que no disposaven encara d'orquestres permanents.

La seva tasca culminà amb la fundació de la Chicago Symphony Orchestra, que es convertí en una de les principals orquestres nord-americanes.

El seu llegat documental és també considerable. La seva vídua, Rose Fay Thomas, donà a la Biblioteca del Congrés desenes de volums i quaderns que contenen més de deu mil programes dels concerts dirigits per Thomas a Nova York, Chicago, Cincinnati i altres ciutats.

Aquests documents constitueixen una font important per estudiar la formació del repertori simfònic nord-americà durant la segona meitat del segle XIX.

Referències

Categoria:Directors d'orquestra alemanys Categoria:Regne de Saxònia Categoria:Morts a Chicago Categoria:Directors d'orquestra estatunidencs Categoria:Morts el 1905 Categoria:Directors de l'Orquestra Simfònica de Chicago Categoria:Violinistes alemanys Categoria:Violinistes estatunidencs Categoria:Compositors russos de música clàssica del segle XX Categoria:Compositors russos morts al segle XX Categoria:Violinistes russos Categoria:Directors d'orquestra russos Categoria:Compositors alemanys morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XIX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX Categoria:Compositors de la Baixa Saxònia Categoria:Nascuts el 1835