El Partit Socialista Belga (en francès:Parti Socialiste belga, PSB; en neerlandès: Belgische Socialistische Partij, BSP) va ser un partit polític socialdemòcrata que va existir a Bèlgica durant el període de 1945 fins a 1978.
Història Va ser fundat el maig de 1945 per activistes del Partit Obrer Belga, el primer partit socialista belga creat en 1885, que Henri de Man va dissoldre en 1940, mentre Bèlgica es trobava sota l'ocupació nazi.
El govern de Bèlgica entre 1945 i 1949 va estar liderat successivament per Achille Van Acker, Camille Huysmans i Paul-Henri Spaak, en coalicions de postguerra entre socialistes, liberals, catòlics i comunistes. El partit va liderar l'oposició al retorn de Leopold III de Bèlgica durant la qüestió reial i va jugar un rol crucial en la reconstrucció econòmica de postguerra i el disseny dels programes de protecció social. Les seves principals fonts d'associats van ser les cooperatives i els moviments sindicals, i van aconseguir més participació en Valònia. Com la majoria de les organitzacions polítiques belgues, el partit va recolzar una major integració amb la Comunitat Econòmica Europea, encara que en un context socialista.
A l'oposició d'Achille van Acker i Eyskens Després de les eleccions legislatives belgues de 1954, el socialcristià Achille van Acker en coalició amb els liberals en un període va estar fortament marcat per la segona guerra escolar entre els defensors de l'escola laica pública i els defensors del monopoli de l'escola de l'església catòlica. Després de les Eleccions legislatives belgues de 1958 el social-cristià Gaston Eyskens va assumir el càrrec de primer ministre, inicialment en minoria del PSC-CVP i més tard va pactar amb els liberals.
Als govern de coalició de Théo Lefèvre i Pierre Harmel El 1961, després de la caiguda del quart govern de Gaston Eyskens i la celebració de les eleccions legislatives belgues de 1961, el socialcristià Théo Lefèvre formar un govern de coalició amb el Partit Socialista Belga. Durant aquest període, l'exèrcit belga va intervenir a la crisi del Congo contra la Rebel·lió Simba en l'Operació Drac Roig i les grans vagues obreres de l'hivern de 1960-1961.
Ruptura definitiva dels socialistes En la dècada de 1970 els socialistes encara eren l'únic partit unitari després que els liberals i els socialcristians s'haguessin dividit en un partit flamenc i való el 1971 i el 1969 respectivament, i el BSP no va poder resistir la tendència cap a la federalització de les estructures de l'estat i del partit, i després de la dimissió de Leo Collard com a president del partit el 1971, es va presentar per primera vegada la doble presidència, el flamenc Jos Van Eynde i el való Edmond Leburton. Des de 1974 André Cools i Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga. El fracàs del Pacte d'Egmont el 1977 va ser de fet el punt final de la creixent desconfiança entre flamencs i valons dins del partit. Sota l'impuls del copresident André Cools, un front francòfon havia estat creat des de feia temps i el nou copresident flamenc, Karel Van Miert, era menys inclinat que el seu predecessor a salvar els camarades de Valònia. En una Flandes autònoma, els socialistes dependrien de si mateixos i havien de treballar pel seu propi perfil el més aviat possible. En qualsevol cas, a l'octubre de 1978, el desacord al partit ja no es podia amagar per l'acostament de Cools amb els Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF) i la diversa avaluació del Pacte d'Egmont. En lloc d'un congrés nacional el 28 d'octubre de 1978, es van reunir dos congressos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives belgues de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).
Presidents Presidents BSP/PSB PeríodePresident 1942 - 1945 Achille Van Acker 1945–1959 Max Buset 1959–1971Leo Collard Co-Presidents (des de 1971) Període Co-President de llengua holandesa Co-President de llengua francesa 1971–1973 Jos Van Eynde Edmond Leburton 1973–1975 Jos Van Eynde André Cools 1975–1977 Willy Claes André Cools 1977–1978 Karel Van Miert André Cools
Referències
Categoria:Partits polítics de Bèlgica