miniatura|Pòster per a l'estrena de La flauta màgica, el 30 de setembre de 1791 La llista de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart compren 22 obres musicals molt variades. Hi ha des de petites obres de joventut fins a les grans òperes de la seva maduresa. Tres d'elles van quedar inacabades i no es van representar fins a molts anys després de la mort del compositor. Les obres de maduresa de Mozart formen part del repertori clàssic i apareixen habitualment en la programació dels teatres d'òpera de tot el món.Kenyon, p. 283-285
Des d'una edat molt jove Mozart tenia, segons l'analista de l'òpera David Cairns, "una extraordinària capacitat […] per incorporar i assimilar un nou estil sempre que fos més útil per a ell".Cairns, p. 11 En una carta al seu pare, amb data del 7 de febrer de 1778, Mozart escriu: "Com vostè sap, puc més o menys adoptar o imitar qualsevol tipus i estil de composició".Cairns, p. 17 Ell va utilitzar aquest do per obrir nous camins, convertint-se al mateix temps e un "assimilador, perfeccionador i innovador". Per tant, les seves primeres obres segueixen les formes tradicionals de l'òpera seriosa italiana i l'òpera bufa, així com el Singspiel alemany. En la seva maduresa, segons l'escriptor musical Nicholas Kenyon, "va millorar totes aquestes formes afegint l'enriquiment de la seva innovació", i, al Don Giovanni, va aconseguir una síntesi dels dos estils italians, incloent un personatge dramàtic com Donna Anna, caràcters buffo com Leporello i Zerlina, i un personatge mixt buffo-seriós com Donna Elvira.
Algunes idees i caracteritzacions introduïdes en les primeres obres es van anar desenvolupant i refinant posteriorment. Per exemple, les òperes de Mozart compten amb una sèrie de memorables personatges femenins, fortament caracteritzats, en particular les anomenades "soubrettes vieneses".Osborne, p. 191-192 L'escriptor musical i analista Gottfried Kraus ha remarcat que totes aquestes dones, com a prototips, van ser presents en òperes anteriors; Bastienne (1768), i Sandrina (La finta giardiniera, 1774) són precedents per a Constanze i Pamina, mentre que Serpetta és la precursora de la Blonde, Susanna, Zerlina i Despina.Kenyon, p. 302
Els textos de Mozart provenen d'una varietat de fonts i les primeres òperes, sovint, foren adaptacions d'obres ja existents.Per exemple, el text de Metastasio de Il re pastore fou escrit el 1751 i ja havia sigut musicat abans. Kenyon, p. 303 El primer llibretista triat pel mateix Mozart, per Idomeneo (1781) sembla que fou Giambattista Varesco.Kenyon, p. 308 Cinc anys més tard, va començar la seva col·laboració més duradora, amb Lorenzo Da Ponte, el seu "veritable fènix".Expressió recollida a la carta al seu pare, cap al 1774, citat per Holden, p. xv La creença generalitzada que Da Ponte va ser el llibretista de Lo sposo deluso (1783) per eliminació actualment ha estat rebutjada.Segons alguns estudis recents, el desconegut poeta italià responsable del text és més que probable que fos Giuseppe Petrosellini, que inicialment la va redactar per l'òpera de Domenico Cimarosa Le donne rivali (1780). Dell'Antonio, p. 404-405 i 415 Mozart va sentir que, com a compositor, ell havia de tenir una implicació considerable en el contingut del llibret, per així servir millor a la música. El musicòleg Charles Rosen comenta: "és possible que Da Ponte entengués les necessitats dramàtiques de l'estil de Mozart sense preguntar; però abans de la seva associació amb da Ponte, Mozart ja havia "intimidat" diversos llibretistes perquè li donessin els textos en la forma dramàtica que ell volia"Rosen 1997, p. 155Per a llegir sobre dos casos en què Mozart pressionà els seus llibretistes en la modificació del text, vegeu Die Entführung aus dem Serail (on se cita la correspondència de Mozart sobre aquesta qüestió) i Giambattista Varesco.
Elaboració de la llista miniatura|upright|Mozart cap al 1780, per Johann Nepomuk della Croce
Criteris en la selecció La llista inclou totes les òperes i obres teatrals o escèniques generalment acceptades com a composicions de Wolfgang Amadeus Mozart. En aquest context, "teatral" significa representades en un escenari, i per cantants que interpreten d'acord amb una direcció d'escena. Algunes fonts han adoptat criteris més específics, el que comporta l'exclusió de la primerenca Singspiel sacre Die Schuldigkeit des ersten Gebots,"Gebotes" or "Gebottes" són variants ortogràfiques arcaiques de la moderna "Gebots" que s'usa habitualment en el títol. que es classifica com un oratori.Kenyon comença la seva guia de les òperes amb Apollo et Hyacinthus (p. 287); Cairns, més o menys, no té en compte Die Schuldigkeit (p. 24), pel que sembla seguint el punt de vista d'Edward J. Dent, citat per Osborne, p. 27. També Grove, a la llista no posa com a òpera Die Schuldigkeit. Tot i així, com Osborne deixa clar, el llibret conté anotacions que fan pensar que l'obra a més de cantar-la, es va representar, i es descriu formalment com un "Geistliches Singspiel" (interpretació sagrada amb música), no com un oratori.Osborne, p. 26
Ordenació En general, la llista segueix l'ordre en què es van escriure les òperes. Hi ha incertesa sobre si La finta semplice va ser composta abans o després de Bastien und Bastienne.Ambdues van ser escrites l'any 1768. L'estrena de La finta semplice es va retardar fins al maig de 1779, mentre que Bastien und Bastienne pot haver estat composta l'octubre de 1768. Per tant, és molt possible que La finta semplice fos anterior. Vegeu Osborne, p.37-38 i 45 Thamos fou composta en dos parts; l'anterior a 1774, però és a la llista, d'acord amb la seva finalització el 1779-80. Die Zauberflöte i La clemenza di Tito van ser escrites a la vegada. La Flauta Màgica es va iniciar abans però la va deixar de banda per treballar en l'encàrrec del Tito,Osborne, p. 300 que va completar i es va estrenar abans; en general, es considera un treball anterior tot i tenir una número més gran en el Catàleg Köchel.
Llista d'obres
KöchelEl número Köchel fa referència al del Catàleg Köchel de les obres de Mozart, elaborat per Ludwig von Köchel i publicat per primera vegada el 1862. El catàleg ha sigut revisat diverses vegades, la més recent el 1964.AnyTítolIdiomaTipus d'òperaLlevat que s'indiqui el contrari, aquestes descripcions s'han pres de les pàgines de Neue Mozart Ausgabe. En els casos en què el significat no és clar, s'ha buscat una expressió equivalent.LlibretistaLlevat que s'indiqui el contrari, els detalls sobre el llibretista són els que apareixen al llibre d'Osborne: The Complete Operas of MozartTipus de veusEls tipus de veu són els donats per Osborne. Les notes addicionals indiquen papers cantats originalment per castratiEstrenaLlevat que s'indiqui el contrari, les dades de la primera representació són les que dona Osborne.K 351766-67Die Schuldigkeit des ersten Gebots Part ILa Part II és de Michael Haydn, la Part III d'Anton Cajetan Adlgasser. Osborne, p. 16Singspiel sacreIgnaz von WeiserDe la possible llista d'autors del text, Weiser és l'opció més vàlida. Vegeu Osborne, p. 24-25Palau arquebisbal, Salzburg, 12 de març de 1767 K 381767Apollo et Hyacinthus Opera seria en tres actesVittorio Amedeo Cigna-Santi, a partir d'una traducció a l'italià per Giuseppe Parini de Mitridates de Jean RacineEls rols de soprano de Sifare i Arbate, i el paper de contralt de Farnaces, foren escrits per a castrati. Osborne, p. 59Teatro Regio Ducal, Milà, 26 de desembre de 1770K 1111771Ascanio in Alba Dramma giocoso en tres actesMozart preparà un versió per a Singspiel, Die verstellte Gärtnerin, representada a Augsburg l'1 de maig de 1780. La versió alemanya, ara es coneixen com Die Gärtnerin aus Liebe, ha seguit sent popular. Kenyon, p. 300-301, Osborne, p. 97Probablement Giuseppe PetroselliniAntigament, el llibret va ser atribuït a Ranieri de' Calzabigi i revisat per Marco Coltellini, però ara es creu que és de Petrosellini. Kenyon, p. 300El rol de soprano de Ramiro fou escrit per a un castrat.Salvatortheater, Múnic, 13 de gener de 1775K 2081775Il re pastoreSerenata en dos actesMetastasio, modificada per Giambattista Varesco, a partir de Aminta de Torquato TassoKenyon, p. 303El rol de soprano d'Aminta fou escrit per a un castrat. Osborne, p. 105Palau arquebisbal, Salzburg, 23 d'abril de 1775.K 345El 1964 fou catalogat com a K 336a.1773 i 1779Thamos, König in Ägypten Cors i entreactes per a un drama heroicTobias Philip.von GeblerKärntnertor Theatre, Viena, 4 d'abril de 1774 (dos cors); primera representació completa a Salzburg, 1779-80.K 344El 1964 fou catalogat com a K 336b. 1779-80Zaide Singspiel (incomplet)Johann Andreas SchachtnerFrankfurt (lloc no registrat), 27 de gener de 1866. No representat en vida de Mozart.K 3661780–81Idomeneo, re di Creta Dramma per musica en tres actesGiambattista Varesco, a partir de Idoménée d'Antoine DanchetEl rol d'Idamante, inicialment escrit per a un castrat, el 1786 fou reescrit per Mozart amb la veu de tenor. (Osborne, p. 155) També, el rol d'Arbace de vegades el canta un tenorCourt Theatre (actualment Cuvilliés-Theater), Múnic, 29 de gener de 1781K3841781-82Die Entführung aus dem SerailSingspiel en tres actesGottlieb Stephanie, basant-se en Belmont und Constanze, oder Die Entführung aus dem Serail de Christoph Friedrich BretznerUn dels rols de narrador, un mariner, no apareix en moltes produccions modernesBurgtheater, Viena, 16 de juliol de 1782K4221783L'oca del Cairo Dramma giocoso (incomplet) en tres actesGiambattista VarescoTheatre du Fantaisies-Parisiennes, París, 6 de juny de 1867. No representat en vida de Mozart.K430El 1964 fou catalogat com a K 424a. 1783Lo sposo deluso Opera buffa en quatre actesLorenzo da Ponte, a partir de l'obra La folle journée, ou le mariage de Figaro de Pierre BeaumarchaisLes mezzosopranos inclouen les dues criades, ja siguin dues sopranos o una soprano i una mezzo, que canten el duo "Amanti, Costantí" en el Final de l'acte III. Osborne, p. 251Burgtheater, Viena, 1 de maig de 1786K5271787Don GiovanniEl nom complet de l'òpera és Il dissoluto punito, ossia Il Don Giovanni, però com afirma Kenyon (p. 326): ""És inútil argumentar en contra dels costums dels teatres d'òpera de tot el món"". Dramma giocoso en dos actesLorenzo Da Ponte, basant-se en Don Giovanni Tenorio de Giovanni BertatiStavovské divadlo (Teatre dels Estats), Praga, 29 d'octubre de 1787Per a l'estrena a Viena, sis mesos després, es van introduir alguns canvis, principalment per donar cabuda als rangs d'un grup diferent de cantants. Representacions actuals generalment barregen les produccions de Praga i Viena. Osborne, p. 268K5881789-90Così fan tutte Aquesta és una traducció aproximada de l'italià. El subtítol, La scola degli amanti, és "L'escola dels amants". Cairns, p. 176, Osborne, p. 281Dramma giocoso en dos actesLorenzo Da PonteBurgtheater, Vienna, 26 de gener de 1790K592a1790Der Stein der Weisen Nota: Pasticcio, compost en col·laboració de Johann Baptist Henneberg, Franz Xaver Gerl, Benedikt Schack i Emmanuel SchikanederSingspiel en dos actesEmanuel SchikanederTheater auf der Wieden, Viena, 11 de setembre de 1790K6211791La clemenza di Tito Opera seria en dos actesMetastasio, revisada per Caterino MazzolàUn rol de mezzosoprano, que representa el personatge masculí d'Annio, originalment era un castrat i ara l'interpreten mezzos. Inicialment, Mozart escrigué el rol de Sesto (Sextus) per a un tenor abans que s'assabentés que havia estat assignat a una castrat mezzo.Teatre dels Estats, Praga, 6 de setembre de 1791K6201791Die ZauberflöteSingspiel en dos actesEmanuel Schikaneder Theater auf der Wieden, Viena, 30 de setembre de 1791
Referències
Vegeu també Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart
Bibliografia
Categoria:Òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Mozart