El castell de Balsareny és una fortalesa de Balsareny (Bages), catalogada com a bé cultural d'interès nacional i centre de la baronia del mateix nom.
Història El castell apareix esmentat el 951 en documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages i del bisbat de Vic, i en un document del 966 i en un altre del 990 se'l menciona com a Castrum Balciarenno. En un primer moment, era en mans d'un veguer dels comtes d'Osona, que en tenien el domini directe. El primer conegut fou Guifré de Balsareny, que sembla que també ho era dels castells de Manresa i del de Gaià, i el 1009 comprà una casa prop de l'església parroquial de Balsareny.
Casat amb Emma Ingilberga de Besora, fou succeït pel seu fill Guifré († ca.1034), i després el fill d'aquest, Bernat Guifré, que en el seu testament del 1045 llegà Balsareny al seu germà Guillem (†1076), que esdevingué bisbe de Vic en substitució d'Oliba. Per aquest motiu, el 1063 infeudà el castell a Bernat i Miró Riculf, que en van delegar la custòdia a castlans. El primer fou Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa.
Entre el 1142 i el 1281 hi ha documentats diversos possessors del castell, els quals no se sap si n'eren els senyors o bé només castlans: Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); els seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281), a qui Ramon I de Peguera (†1290) va adquirir la castlania.
El rei Pere el Cerimoniós va crear el ducat de Girona a favor de l'infant Joan, i el va dotar amb diverses possessions, entre les quals hi havia el feu del castell de Balsareny, que el 1351 va vendre a Ramon II de Peguera (†1388) juntament amb tota la jurisdicció, excepte el mer imperi. El 1359, el rei el va autoritzar a fer-hi obres, que van durar fins al 1368 i el van transformar en l'edifici que ha arribat fins als nostres dies. Fins aleshores, el castell devia ser una simple torre de defensa, possiblement ampliat amb algunes dependències, però en aquesta època es trobava en mal estat i era inhabitable, ja que els Peguera tenien la seva residència a Manresa.
Els Peguera van ser senyors de Balsareny durant més d'un segle, i durant la Guerra Civil contra Joan II, Pere Miquel de Peguera va prendre partit a favor de la Generalitat, però acabada la contesa va tornar a ser fidel al rei. A la seva mort sense descendència va ser succeït per la seva neboda Elionor de Saplana, i després pel fill d'aquesta, Galceran Oliver; aquest va ser succeït per Miquel I i després pel fill d'aquest, Ferran. En el seu temps, a finals del , es van construir les primeres cases del poble als carrers Vell i de la Creu.
Felip III de Castella concedí als Oliver el mer imperi; és a dir, la facultat d'impartir justícia incloent la pena de mort; per això, a l'entrada del poble tenien unes forques com a símbol d'autoritat. El fill de Ferran, Miquel II Oliver (†1622), va fer hereva la seva esposa Elisabet de Corbera-SantCliment, que va llegar els seus bens a Lluís de Corbera-Santcliment i Oliver (†1637), baró de Llinars.
El 1649, la seva filla Francesca de Corbera-Santcliment i de Guardiola vengué la baronia de Balsareny a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona i d'origen italià, casat amb Maria Anna Anna Correggia. Va ser succeït pel seu fill Joan Baptista, casat amb Eulàlia d'Alemany-Descatllar, amb qui tingué Josep de Martín i d'Alamany-Descatllar, que el 1702 es va casar amb Maria Descatllar i Beuló. El 1753 va fer donació dels seus bens al seu fill Jaume de Martín i Descatllar, que es va casar amb Maria Eulàlia Martínez i Pons.
L'hereu Josep de Martín i Martínez va ser succeït pel seu germà Francesc (†1836), capità d'infanteria agregat a l'estat major de Barcelona, i aquest per la seva neboda Maria de la Concepció de Martín i de Magarola (1811-1862), filla de Ferran de Martín i de Miravall (†1821) i de Maria Francesca de Magarola i d'Ardena, i casada amb Lluís Carles d'Alòs i López de Haro, cinquè marquès d'Alòs.
Arran de l'abolició dels senyorius, els barons hagueren de cedir a l'Ajuntament de Balsareny l'hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca, però van conservar la propietat del castell, que el 1835 fou incendiat pels habitants del poble, quedant molt malmès. El 1839, durant la Primera Guerra Carlina, el sometent va defensar el poble des de les seves ruïnes contra el setge del carlí comte d'Espanya, que el va bombardejar durant tres dies des de les seves posicions al serrat del Maurici, on poc després els isabelins van construir un fortí per a defensar el camí ral.
El 1872, el sallentí Manuel Torres i Torrents va redactar un informe adreçat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, i el 1888 començà la restauració del castell sota el patrocini del baró Josep Joaquim Alòs i de Martín (1835-1901), sisè marquès d'Alòs i cinquè de Llo. El 1905, el castell fou escenari de l'acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, i durant la Guerra Civil fou saquejat i la imatge de la Mare de Déu destruïda. A la dècada dels 1950, el baró Lluís Ignasi d'Alòs i Huelín (1913-1992) en va promoure la restauració, i el 1959, Llorenç Planes va fundar el Grup Local d'Amics dels Castells, impulsor de diversos actes culturals a l'interior de la fortalesa.
Descripció Està situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Es tracta d'una construcció gòtica del que respon al tipus de palau fortificat, amb un gran edifici de planta pentagonal amb pati interior coronat amb merlets. Al voltant del pati hi ha diverses dependències: el celler, la cisterna, les quadres, la masmorra, etc. Unes escales descobertes d'un sol tram situades a l'angle nord- occidental porten a la planta superior, on es troben les cambres, els salons i la cuina. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda protegit per merlets amb sageteres. A la teulada hi ha la canalització d'aigües feta amb canonades de pedra per les que l'aigua transcorre fins a la cisterna situada al subsòl del pati.
Diversos autors assenyalen la presència d'alguns vestigis romànics al castell (part inferior del mur de tramuntana, arcs del primer pis del pati d'armes, fragments de les muralles), si bé és difícil precisar la data de construcció d'aquests i podrien molt bé haver-se construït en època gòtica.
Crugies El pati central, planta rectangular amb arcs a les seves dues ales, als voltants i al fons, tots de mig punt. Els del pis inferior són d'arrencada baixa i potser d'època romànica; els del pis superior, més esvelts, ben aparellats i amb impostes llises a les arrencades, són molt més tardans, potser ja del . S'arriba a la planta noble per una escala descoberta i d'un sol tram a l'esquerra de l'entrada. A l'altre costat hi ha un pou senzill sobre la indispensable cisterna.
Aquest pati determina les quatre crugies en què es distribueixen les dependències de la casa. A la planta baixa s'aprecien arcs apuntats transversals, molt poc distants entre si, que devien sostenir sostres de bigues substituïdes modernament per voltes de rajoleta. Els sostres dels salons de la planta principal eren enteixinats.
Església de Santa Maria Situada a escassa distància del cos principal del castell i a l'extrem sud del cim del tossal, és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular llis a llevant. Al mur de migdia i actualment apiada es troba la porta original, d'arc de mig punt ressaltat per un altre arc en degradació i rematat per una arquivolta. La porta actual d'accés es troba al cantó de ponent. A sobre hi ha una finestra de doble esqueixada. La façana de ponent culmina amb un campanar d'espadanya. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada ornamentada amb una senzilla arquivolta dovellada. Al mur de la cara nord hi ha la sagristia i una capella de planta quadrada coberta per una cúpula. L'església és coberta amb volta de canó apuntada. L'aparell és de carreus petits i regulars units amb calç. Aquesta església presenta les característiques d'una petita capella senyorial i destinada als senyors del castell. És d'un romànic avançat, de mitjans del . Estigué dedicada als sants Iscle i Victòria. Ha estat restaurada modernament per la Diputació de Barcelona.
El temple és obra del , amb reconstruccions de la façana del . A finals del i principis del fou ampliat amb una sagristia i una capella barroca dedicada a la Mare de Déu i coberta amb cúpula, per a convertir-la en un panteó familiar on es troben les restes de Josep Antoni Martín, primus dominus castri baroniae de Balcereni.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Torre dels Marquesos d'Alòs Sant Andreu de la Serreta
Enllaços externs
Balsareny Categoria:Monuments històrics del Bages Categoria:Patrimoni monumental de Balsareny Categoria:Edificis de Balsareny