L'interferó beta-1a —també escrit interferó beta 1a o IFN-β1a— és una forma recombinant i glicosilada de l'interferó beta humà, una citocina de tipus I. S'utilitza com a tractament modificador de la malaltia en determinades formes recurrents d'esclerosi múltiple (EM) i, segons la formulació i l'autorització reguladora, després d'un primer episodi desmielinitzant amb risc elevat d'evolucionar a esclerosi múltiple.European Medicines Agency. Avonex: EPAR — Product information. Agència Europea de Medicaments. Consulta: 14 de juliol de 2026.European Medicines Agency. Rebif: EPAR — Product information. Agència Europea de Medicaments. Consulta: 14 de juliol de 2026.
És un medicament injectable que redueix principalment l'activitat inflamatòria de la malaltia, mesurada per la freqüència de les recaigudes i per l'aparició de lesions noves o actives a la ressonància magnètica. No cura l'esclerosi múltiple, no serveix per tractar de manera immediata una recaiguda aguda i el seu efecte sobre l'acumulació de discapacitat irreversible a llarg termini és més incert que el seu efecte sobre l'activitat inflamatòria, especialment quan la malaltia ja ha entrat en una fase progressiva.PRISMS Study Group. «Randomised double-blind placebo-controlled study of interferon beta-1a in relapsing/remitting multiple sclerosis». The Lancet. 1998;352(9139):1498–1504. . .La Mantia L, Vacchi L, Di Pietrantonj C, Ebers G, Rovaris M, Fredrikson S, Filippini G. «Interferon beta for secondary progressive multiple sclerosis». Cochrane Database of Systematic Reviews. 2021;(11):CD005181. .
Les dues formulacions no pegilades més conegudes són l'administració intramuscular setmanal, comercialitzada principalment com a Avonex, i l'administració subcutània tres vegades per setmana, comercialitzada principalment com a Rebif. Les dosis, les vies, els excipients i la farmacocinètica no són intercanviables de manera directa. El peginterferó beta-1a és un medicament relacionat però diferent, modificat amb polietilenglicol per prolongar-ne la permanència a l'organisme.Filipi M, Jack S. «Interferons in the Treatment of Multiple Sclerosis: A Clinical Efficacy, Safety, and Tolerability Update». International Journal of MS Care. 2020;22(4):165–172. . .
Característiques moleculars i producció L'interferó beta-1a és una glicoproteïna de 166 aminoàcids. La seqüència aminoacídica de la part proteica correspon a la de l'interferó beta humà madur. Presenta una glicosilació lligada a nitrogen a l'asparagina de la posició 80 i un pont disulfur intramolecular. La glicosilació contribueix a les propietats fisicoquímiques i biològiques de la molècula, de manera que la massa aparent de la glicoproteïna és superior a la massa calculada únicament a partir de la cadena polipeptídica.European Medicines Agency. Avonex: EPAR scientific discussion. Agència Europea de Medicaments, 2005, p. 2–3.
Es fabrica mitjançant tecnologia d'ADN recombinant en línies de cèl·lules de mamífer, habitualment cèl·lules d'ovari d'hàmster xinès (CHO), a les quals s'ha introduït el gen humà corresponent. Després del cultiu cel·lular, la proteïna secretada es recupera i es purifica mitjançant diverses etapes de filtració i cromatografia. L'ús de cèl·lules de mamífer permet obtenir una proteïna glicosilada.
Aquesta característica la diferencia de l'interferó beta-1b, que es produeix en bacteris Escherichia coli, no és glicosilat i presenta modificacions en la seqüència respecte de l'interferó beta humà natural. Les diferències estructurals i de formulació influeixen en la potència biològica mesurada, la farmacocinètica, la immunogenicitat i la pauta d'administració. Per aquest motiu, les unitats internacionals i els micrograms de productes diferents no s'han d'equiparar automàticament.Cohan SL, Hendin BA, Reder AT, Smoot K, Avila R. «Interferons and Multiple Sclerosis: Lessons from 25 Years of Clinical and Real-World Experience with Intramuscular Interferon Beta-1a (Avonex)». Neurology and Therapy. 2021;10:81–101. .
Usos mèdics Esclerosi múltiple recurrent L'ús principal de l'interferó beta-1a és el tractament de formes recurrents de l'esclerosi múltiple, en particular l'esclerosi múltiple recurrent-remitent. És una teràpia preventiva de manteniment: l'objectiu és disminuir la probabilitat de noves recaigudes i l'aparició de lesions inflamatòries, no revertir dèficits neurològics ja establerts ni substituir els tractaments emprats durant una recaiguda aguda.
La selecció d'aquest tractament es fa dins d'un ventall ampli de fàrmacs modificadors de la malaltia. Les guies europees recomanen tenir en compte l'activitat i la gravetat de la malaltia, les comorbiditats, el perfil de seguretat, les preferències de la persona, la via i la freqüència d'administració i l'accés al tractament. En comparació amb alguns fàrmacs introduïts posteriorment, els interferons beta solen considerar-se tractaments d'eficàcia moderada, amb una experiència de seguretat prolongada però amb la càrrega d'haver-se d'injectar periòdicament.Montalban X, Gold R, Thompson AJ et al. «ECTRIMS/EAN Guideline on the pharmacological treatment of people with multiple sclerosis». Multiple Sclerosis Journal. 2018;24(2):96–120. .
La resposta és variable. L'aparició de recaigudes, noves lesions a la ressonància, progressió clínica o problemes de tolerabilitat pot motivar una revisió de l'adherència, del diagnòstic i de l'estratègia terapèutica. El seguiment no es basa només en els símptomes percebuts, perquè una persona pot no notar una millora immediata malgrat que el tractament redueixi l'activitat inflamatòria futura.
Síndrome clínicament aïllada Una síndrome clínicament aïllada és un primer episodi neurològic compatible amb desmielinització inflamatòria que encara no compleix necessàriament tots els criteris diagnòstics d'esclerosi múltiple. Algunes formulacions d'interferó beta-1a estan autoritzades quan l'episodi és prou suggestiu, s'han descartat diagnòstics alternatius i la ressonància magnètica indica un risc elevat de desenvolupar una esclerosi múltiple clínicament definida.
En l'estudi CHAMPS, l'administració intramuscular setmanal iniciada després d'un primer episodi desmielinitzant i en presència de lesions cerebrals a la ressonància va reduir el risc de presentar un segon episodi clínic durant el període de l'estudi.Jacobs LD, Beck RW, Simon JH et al. «Intramuscular interferon beta-1a therapy initiated during a first demyelinating event in multiple sclerosis». The New England Journal of Medicine. 2000;343(13):898–904. . .
Assaigs posteriors amb interferó beta-1a subcutani, com el REFLEX, també van observar una reducció de la conversió als criteris clínics o radiològics d'esclerosi múltiple. Aquests resultats donen suport al tractament precoç de persones seleccionades, però no impliquen que totes les síndromes clínicament aïllades requereixin el mateix tractament.Comi G, De Stefano N, Freedman MS et al. «Comparison of two dosing frequencies of subcutaneous interferon beta-1a in patients with a first clinical demyelinating event suggestive of multiple sclerosis (REFLEX)». The Lancet Neurology. 2012;11(1):33–41. . .
Formes progressives No s'ha demostrat eficàcia de l'interferó beta-1a en l'esclerosi múltiple progressiva primària, i les fitxes tècniques europees no n'inclouen l'ús per a aquesta forma. En l'esclerosi múltiple progressiva secundària sense recaigudes ni activitat inflamatòria, l'eficàcia tampoc no s'ha establert.
Una revisió Cochrane de cinc assaigs aleatoritzats, amb 3.122 participants amb esclerosi múltiple progressiva secundària, no va trobar una reducció de la progressió de discapacitat confirmada durant sis mesos al cap de tres anys, tot i observar una disminució modesta de les recaigudes i d'algunes mesures d'activitat a la ressonància. Per tant, l'efecte antiinflamatori dels interferons no sembla frenar de manera rellevant la progressió un cop aquesta s'ha establert.
En persones amb progressió secundària però activitat recurrent superposada, la possible utilitat depèn de l'activitat inflamatòria i de l'autorització concreta, i les guies en recomanen una valoració individualitzada.
Formulacions i administració Les pautes depenen del producte i no s'han de generalitzar a tota la classe:
Avonex conté 30 micrograms d'interferó beta-1a per dosi i s'administra habitualment per injecció intramuscular una vegada per setmana. La dosi es pot titular de manera gradual al començament per disminuir la incidència i la intensitat dels símptomes pseudogripals. Rebif es presenta en diverses dosis i s'administra per injecció subcutània tres vegades per setmana, deixant almenys 48 hores entre administracions. La dosi habitual europea és de 44 micrograms, amb una dosi de 22 micrograms en determinades persones que no toleren la superior. També s'inicia habitualment amb un escalat progressiu.
Les formulacions difereixen en via, concentració, excipients, dispositiu d'injecció i activitat biològica declarada. Un canvi de producte o de pauta requereix valoració clínica, perquè una dosi en micrograms o en unitats internacionals d'una formulació no equival necessàriament a la d'una altra. Les instruccions de conservació també són específiques de cada presentació i s'han de consultar a la fitxa tècnica vigent.
Mecanisme d'acció miniatura|Esquema general de diverses vies de transducció de senyals. Els interferons de tipus I activen principalment la via JAK-STAT després d'unir-se al seu receptor de membrana.
Com altres interferons de tipus I, l'interferó beta-1a s'uneix al receptor heterodimèric de l'interferó alfa/beta, format per les subunitats IFNAR1 i IFNAR2. Aquesta unió activa les tirosina-cinases TYK2 i JAK1, que fosforilen principalment STAT1 i STAT2. Les proteïnes STAT activades s'associen amb IRF9 i formen el complex ISGF3, que entra al nucli i regula l'expressió de nombrosos gens estimulats per interferó.Kieseier BC. «The mechanism of action of interferon-β in relapsing multiple sclerosis». CNS Drugs. 2011;25(6):491–502. . .
Entre els productes induïts es troben la 2',5'-oligoadenilat-sintetasa, la β2-microglobulina i la neopterina, utilitzades com a marcadors farmacodinàmics. Tanmateix, no hi ha un únic marcador que expliqui o prevegi la resposta clínica en l'esclerosi múltiple, i el mecanisme terapèutic exacte continua sense estar completament definit.
S'han proposat diversos efectes immunomoduladors complementaris: reducció de la presentació d'antigen i de determinades citocines proinflamatòries, augment de mediadors antiinflamatoris, modulació de l'activació i la proliferació de limfòcits T i B, disminució de l'expressió de molècules d'adhesió i de metal·loproteinases i limitació del pas de leucòcits a través de la barrera hematoencefàlica.Kasper LH, Reder AT. «Immunomodulatory activity of interferon-beta». Annals of Clinical and Translational Neurology. 2014;1(8):622–631. . .
Aquests mecanismes poden reduir l'entrada de cèl·lules inflamatòries al sistema nerviós central i l'activitat de les lesions desmielinitzants, però no demostren per si mateixos un efecte neuroregenerador directe.
Farmacocinètica La farmacocinètica varia segons la formulació, la via d'administració i el mètode utilitzat per mesurar l'activitat biològica. Després d'una dosi intramuscular d'Avonex, els marcadors d'activitat assoleixen habitualment el màxim entre aproximadament 5 i 15 hores. La semivida aparent és d'unes 10 hores i la biodisponibilitat calculada és prop del 40%. Aquestes dades no permeten substituir automàticament la via intramuscular per la subcutània.
Amb Rebif administrat repetidament per via subcutània, les concentracions i els marcadors farmacodinàmics arriben al màxim aproximadament al cap de vuit hores, amb una variabilitat considerable, i s'ha estimat una semivida aparent d'entre 50 i 60 hores.