Sant Genís d'Orriols és l'església parroquial del poble homònim (Alt Empordà), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la part més alta del nucli urbà, al sud del terme de Bàscara, al qual pertany.
Història La primera referència documental és del 1066. Posteriorment, el 1083, Bernat Bernat va fer donació al monestir de Santa Maria de Vilabertran del terç de la coromina Sala, situada dins la parròquia de Sant Genís. El delme de la parròquia el tenien els senyors del castell: el 1226, Pere d'Orriols, i el 1323, Bernat d'Orriols.
Per la visita pastoral del 1508 se sap que hi havia els dos altars bastits a l'edat mitjana, Sant Genís i Santa Maria. El 1514 s'hi afegí un nou altar dedicat a Sant Antoni i Sant Sebastià, el 1557 un altre als sants Cosme i Damià, i el 1599, un altre a la Mare de Déu del Roser. El 1573 va ccaler reparar el cor, i el 1626 es va refer la volta per problemes de goteres.
El 1717 es canvià l'advocació de l'altar de Santa Maria per la Mare de Déu del Remei, el qual perdurà durant tota la centúria.
Descripció miniatura|esquerra
Per a accedir al temple cal pujar unes escales integrades al talús del desnivell, el qual ha estat arrebossat i decorat amb motius vegetals. En un dels extrems del talús hi ha un pou circular. És d'una sola nau amb absis semicircular sobrealçat capçat a llevant i capelles laterals. La volta és de canó, lleugerament apuntada i reforçada per un arc toral al centre del temple. L'absis s'obre a la nau mitjançant un doble plec de mig punt en gradació, i està cobert amb volta de quart d'esfera. Al centre hi ha una petita finestra de doble biaix i arcs de punt rodó. Les capelles laterals, bastides entre els segles i , estan cobertes amb voltes d'arestes i voltes rebaixades amb llunetes. El cor, als peus de la nau, està bastit amb volta rebaixada. Els murs presenten el parament de pedra original vist, mentre que les capelles i el cor estan arrebossades i pintades de blanc. A l'exterior, l'església presenta un mur sobrealçat construït damunt del temple romànic original, a manera de fortificació, el qual presenta petites espitlleres bastides amb maons i algunes finestres rectangulars. Entre el parament original i l'obra sobrealçada destaca un fris de dents de serra, situat sota el ràfec dels murs laterals i de l'absis. La façana principal presenta una porta d'accés rectangular emmarcada amb carreus de pedra, amb la llinda datada el 1861. Damunt seu hi ha un petit rosetó centrat i, coronant la façana, un campanar de cadireta restituït format per dues obertures de mig punt. L'antiga espadanya de tres pilastres encara és visible, tot i que està tapiada.
La construcció original és bastida amb carreus ben tallats disposats en filades, mentre que l'obra de fortificació és de pedra sense treballar i fragments de material constructiu. A l'interior del temple, els paraments combinen l'obra vista amb el revestiment arrebossat i emblanquinat.
Referències
Genis Categoria:Patrimoni monumental de Bàscara Categoria:Edificis de Bàscara