El kaqchikel (també cakchiquel o kaqchiquel) és una llengua maia parlada pels kaqchikels a la regió centro occidental de Guatemala. Forma part del grup k'iche' de llengües maies, juntament amb el tz'utujil, k'iche', sakapultek, achí, uspantek i sipakapense. Amb aproximadament mig milió de parlants, és una de les llengües maies més importants a Guatemala. La majoria dels parlants de kaqchikel és bilingüe de la seva llengua nativa i espanyol.
La variació dialectal de l'idioma kakchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132.000 parlants) a Chimaltenango, el kaqchikel oriental (100.000) al nord-oest de la Ciutat de Guatemala i al voltant de San Juan Sacatepéquez, el kaqchikel occidental, el kaqchikel centre-sud (43.000) a l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqchikel meridional (43.000) al sud d'Antigua, el kaqchikel del nord (24.000) al nord-est de Chimaltenango, així com el kaqchikel de San Martín Jilotepeque i Santa Ana Chimaltenango.
L'obra més antiga escrita en kaqchikel són els Annals dels kaqchikels.
Escriptura kaqchikel + Lletres usades en kaqchikel a ä b’ b e ë i ï j k k’ l m n o ö p q q’ r s t t’ u ü ' w x y tz tz’ ch ch’ Fonètica Vocals Els dialectes kaqchikel tenen algunes diferències en llurs vocals. El dialecte de l'est té un conjunt de cinc vocals tenses i fins a una, dues, quatre o cinc vocals laxes.Patal Majzul et al., 2000, p. 34ff. La carta de sota mostra totes les possibles vocals que es poden donar en els dialectes del kaqchikel. Mentre que el dialecte de departament de Sololá usa el sistema màxim de 10 vocals amb totes les vocals llevat schwa , els dialectes de San Juan Sacatepéquez i San Andrés Semetabaj només usen les cinc vocals tenses i schwa.
Hi ha una variació en la pronunciació de les vocals laxes en els diferents dialectes. Alguns dialectes baixen la vocal donada, altres centren la vocal mentre no la rebaixen. El dialecte Xenacoj utilitza aquí dos centres i redueix les vocals amb una tendència a reforçar més les vocals tancades baixes i reforçar més les vocals centrals posteriors.
Anterior Central Posterior Forta (tancada) Tensa i [i] ü [ʉ̞]-[ʊ̈] u [ɯ]-[u] Lax ï [ɪ] Mitjana Tensa e [e] ö [ɵ̞]-[ɔ̜] o [ɤ]-[o] Laxa ë [ɛ] ä [ə̞] Baixa (oberta) Tensa a [a] Consonants Com altres llengües maies el kaqchikel no distingeix oclusives i africades sonores i sordes, però, en canvi, distingeix oclusives i africades planes o glotals. Les oclusives i africades planes (tècnicament "egressiva pulmonar") són habitualment sordes i aspirades a final de paraula i no aspirades en la resta dels casos. Les oclusives i africades glotalitzades són habitualment ejectives en el cas de t′, k′, ch′, and tz′ i implosiva en el cas de b′ i q′.Patal Majzul et al., 2000, p. 24ff.
Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana glotalitzada plana Oclusives p [pʰ] - [ɸʰ] b′ [ɓ] t [tʰ] t′ [tʼ] k [kʰ] k′ [kʼ] q [qʰ] q′ [ʛ] ′ [ʔ] - [ɪʔ] Africades b [β] tz [tsʰ] tz′ [tsʼ] ch [tʃʰ] ch′ [tʃʼ] Fricatives w [v] - [f] s [s]x [ʃ] j [χ] Nasalsm [m]n [n] - [ŋ] Liquides l [l] r [ɾ] Semivocals y [j]w [w]-[ʍ]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Projecte Gutenberg: Text original dels Anales de los Cakchiqueles en idioma kaqchikel l la seva traducció a l'anglès per Daniel G. Brinton Annals of the Cakchiquels, per Daniel G. Brinton a Guatemala, Cradle of the Maya Civilization Memorial de Sololá Una part del text del Memorial de Sololá en espanyol, situat en la Página de Literatura Guatemalteca. University of Kansas Kaqchikel Mayan Resource Center "The Semantic Value of the -a' and the -i' Noun Plurals in Cakchiquel," per Larry L. Richman a Notes on Linguistics, Summer Institute of Linguistics, vol. 13, January 1980
Categoria:Llengües maies Categoria:Llengües de Guatemala