Les llengües arauac són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada. Rep el seu nom de la llengua arawak. Segons el Glottolog, és la llengua sudamericana amb el major nombre de llengües, i només cal mirar el mapa per a vore que és la més estesa. Alguns autors postulen que les llengües arauac o maipureanes podrien estar emparentades amb les llengües arawanes i les lengües guahibanes, i per a elles s'usa el terme macroarawak o arauacà. miniatura|Situació de les llengües avui|350px La denominació «llengües maipureanes» és equivalent, encara que té un ús més limitat i va ser encunyat per Filippo Salvatore Gilii el 1772, prové del maipure llengua d'aquesta família parlada al a Colòmbia i Veneçuela i actualment extinta.
Història Les llengües arauac es parlen en una gran part del territori de l'Amèrica Llatina, des de les muntanyes centrals de la Serralada dels Andes en el Perú i en Bolívia, travessant la planura amaçònica, al sud en direcció al Paraguai i al nord, en països de la costa del nord de l'Amèrica del Sud, com Surinam, Guyana i Veneçuela.
Aryon RodriguesRodrigues, Aryon Dall'Igna. Línguas brasileiras. Para o conhecimento das lenguas indígenas. SP, Loyola, 1986 va anomenar la llengua parlada en algunes illes antillanes, com Trinidad, Lokono. Quan els europeus van iniciar la seva colonització del Carib, els arauac eren dividits i compareixien la terra amb els caribs i fou que uns i altres van tenir contactes amb la població nativa i les seves llengües. Com carib, el nom arauac era usat per designar el conjunt de llengües oposades a l'interior del continent i aparentades amb l'arawak.
Llegat: termes d'origen arauac De les llengües arauac septentrionals han passat diversos préstecs de paraules al castellà i altres idiomes, com per exemple: batata, bohío, caimán, cacique, caníbal, canoa, carey, colibrí, enaguas, guajiro, hamaca, iguana, maíz, sabana o tiburón. La llengua taíno va ser parlada a Cuba, Jamaica, Puerto Rico i L'Espanyola, sent la font de la majoria d'aquests préstecs lèxics.
Classificació La família arauac estricta, o maipureana, s'estén a la regió circunamazònica (de fet només una llengua de la família està íntegrament dins de la regió Amaçònica). És la major família d'Amèrica del Sud quant al nombre de llengües registrades i probablement també quant a extensió original.R. M. Dixon & A. Aikhenvald, 2006, p. 188 El parentiu genètic de les llengües arauac va ser reconegut per primera vegada pel pare Gilii en 1783, tres anys abans de la famosa afirmació de Sir William Jones sobre l'indoeuropeu.vegeu, Aikhenvald 1999, per a més detalls. El reconeixement de Gilii es va basar en la comparació de les marques de persona en maipure, una llengua extinta de la vall de l'Orinoco, i el moxo de Bolívia. Gilii va denominar a la família maipure d'on es té la denominació llengües maipureanes. Briton (1982) va canviar la designació a «arauac», nom pres d'una de les llengües més importants de la família, l'arawak (lokono) parlat a la Guaiana. Aquesta denominació va guanyar acceptació durant les següents dècades fins a convertir-se en majoritària. Els límits de la família van ser definitivament establerts a principis del .
Encara que actualment només sobreviurien unes 40 llengües, d'un total d'entre 89 (Noble, 1965) i 154 (Loukotka, 1968) llengües registrades. En l'actualitat al voltant de mig milió de persones parlen una llengua arawak, encara que el 80% d'aquests parlants pertanyen a només dues llengües, el garifuna i el wayúu, i només 17 d'elles superen els mil parlants, per la qual cosa la majoria de llengües de la família estan seriosament amenaçades.
Classificació interna Els estudis comparatius i històrics sobre les família arauac tenen una llarga història. No obstant això, la primera reconstrucció de protoarauac sobre bases sòlides i sobre la base d'uns 200 termes lèxics i uns pocs morfemes gramaticals va ser publicada per Payne en 1991. Aquest mateix treball tracta l'assumpte de l'agrupació interna de la família, encara que només des del punt de les innovacions lèxiques, més que de les innovacions fonològiques o gramaticals, raó per la qual aquesta classificació segueix sent debatuda.
A continuació es donen les principals divisions de la família, juntament amb el nombre de llengües encara vives de cada grup i el nombre aproximat de parlants, amb la data del càlcul: Llengües arauac centrals Enawené-Nawé 320 (2000)Ethnologue report for language code - Enawené-Nawé Grup Paresí-Waurá Mehinaku 200 (2000)Ethnologue report for language code - Mehináku Paresí 800 (1997);Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, p. 336-337. 1.290 (1999)Ethnologue report for language code - Parecís Saraveca † Waurá 330 (2001)Ethnologue report for language code - Waurá Yawalapití 7 (2005)Ethnologue report for language code - Yawalapití Llengües arauac orientals Palikur 1.200 (1997); 1.420 (2000)Ethnologue report for language code - Palikúr Llengües arauac septentrionals Grup Caribeny Añu (paraujano) ¿?Ethnologue report for language code - Paraujano Iñeri † Garifuna 100.000 (1997); 195.800 (2006)Ethnologue report for language code - Garífuna Lokono (o arauac) 2.400 (1997); 2.450 (2002);Ethnologue report for language code - Arawak 1.500 (2012)Campbell & Grondona, 2012: 202 Taïno † Wayuunaiki (o wayú) 305.000 (1995);Ethnologue report for language code - Wayúu 127.000 (1997) Caquetío † Grup Interior Achagua 250 (2000)Ethnologue report for language code - Achagua Baniwa † Baniwa-Curripaco-Katapolítani Baniwa 6.070 (1983-2007)Ethnologue report for language code - Baniwa Kurripako 3.100-5.920 (1997); 12.540 (2001)Ethnologue report for language code - Curripaco Baré † Cabiyarí 310 (2001)Ethnologue report for language code - Cabiyarí Warekena 500 (1983-2001)Ethnologue report for language code - Guarequena Mandawaca 3.000 (1975)Ethnologue report for language code - Mandahuaca Piapoco 3.100 (1997); 6.380 (2007)Ethnologue report for language code - Piapoco Resígaro 14 (1976)Ethnologue report for language code - Resígaro Tariana 430 (1996-2007)Ethnologue report for language code - Tariana Yavitero † Yucuna 1.800 (2001)Ethnologue report for language code - Yucuna Grup Wapishans Atorada ¿?Ethnologue report for language code - Atorada Mapidian 50 (1986)Ethnologue report for language code - Mapidian Wapishana 5.500 (1997); 12.500 (2000);Ethnologue report for language code - Wapishana 6.900 (2012) No classificada Yabaâna ¿?Ethnologue report for language code - Yabaâna Llengües arauac meridionals Grup Paraná-Mamoré Baure 13 (2000)Ethnologue report for language code - Baure Guané † Ignaciano 4.000 (1997); 4.500 (2000)Ethnologue report for language code - Ignaciano Terêna 15.000 (1991);Ethnologue report for language code - Terêna 20.000 (1997) Trinitario 5.000 (1997); 5.500 (2000)Ethnologue report for language code - Trinitario Chané † Llengües campa Grup Purús Apurinã 1.500 (1997); 4.087 (2003)Ethnologue report for language code - Apuriña Iñapari 4 (1999)Ethnologue report for language code - Iñapari Machinere 400 (1994-1999)Ethnologue report for language code - Machinere Mashco Piro 60 (1976)Ethnologue report for language code - Mashco Piro Yine (o piro) 1.700-2.500 (1997); 4.000 (2000)Ethnologue report for language code - Yine No classificada Irantxe 190 (1995)Ethnologue report for language code - Irántxe Llengües arauac occidentals Chamicuro 2 (2000)Ethnologue report for language code - Chamicuro Yanesha' 4.000-8.000 (1997); 9.830 (2000);Ethnologue report for language code - Yanesha’ 1.750-8.000 (2007);Brenzinger, 2007: 46 10.000 (2012)Lyle Campbell & Verónica Grondona (2012). The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Berlín: Walter de Gruyter, p. 210. Mawayana Mawayana 50 (1986)Ethnologue report for language code - Mawayana
Descripció lingüística A causa de la gran difusió de les llengües arauac a Amèrica del sud i Centreamèrica, existeix una gran diversitat gramatical entre elles. Encara que les llengües arauac d'un mateix grup poden retenir fins a un 70 o 80% de lèxic bàsic comú, a causa de contactes amb altres grups i matrimonis mixts poden arribar a presentar característiques gramaticals bastant diferents. A l'àrea de l'alt Vaupés, on tots els seus habitants són obligatòriament bilingües (de vegades trilingües), existeix una forta inhibició cultural cap al préstec lèxic que és interpretat com una forma de «llengua barrejada», però les influències gramaticals i sintàctiques més subtils han fet convergir gramaticalment les llengües arauac de la regió cap a les llengües tucanes sense produir un impacte tan important en el lèxic.
Algunes característiques comunes a les llengües arauac són: Alineament morfosintàctic de tipus actiu/inactiu, on com a marques d'agent actiu s'usen prefixos i les marques d'objecte tenen formes similars però són sufixos. Gènere gramatical. La majoria de llengües arauac distingeixen dos gèneres: masculí i femení, en els pronoms personals de tercera persona, els demostratius, algunes formes nominalitzades del verb. Encara que algunes llengües han desenvolupat sistemes secundaris més complicats de classificadors nominals aquesta característica no sembla remuntar-se al protoarauac. Nombre gramatical. Totes les llengües arauac diferencien el singular del plural, encara que el plural és opcional quan el referent no és humà. El plural d'humans o animats prové usa formes derivades de *-na / *-ni, mentre que el plural d'inanimats o no humans prové generalment de -pe. Possessió alienable enfront d'inalienable. Les llengües arauac distingeixen mitjançant un sufix especial si es tracta de possessió inalienable (parts del cos, parents, etc..) o si es tracta de possessió aliniable (objectes materials, etc.). Atribució i negació. La major part de llengües arauac tenen un prefix de negació ma- i un prefix atributiu-relatiu ka-, per exemple, en piro ka-yhi 'tenint dents' (-dent), ma-yhi 'desdentat, que no té dents' (-dent)Matteson, 1965, p. 119 o en bare ka-witi-w (-ull-) 'una dona amb bona vista', ma-witi-w 'una dona amb mala vista, cega' (-ull-).
Fonologia L'inventari consonàntic típic d'una llengua arauac és més o menys el següent:Alexandra Y. Aikhenvald, 1999, p. 76 LabialAlveolarPalatalVelarGlotal Oclusiva aspirada Africada Fricativa Aproximants Nasal Els sons entre parèntesis només apareixen en algunes llengües de la família: El contrast entre /b/-/p/ i /d/-/t/ es troba en la major part de les llengües arauac septentrionals, però està absent en les meridionals. El constrast /k/-/g/ és encara més escàs i només apareix en l'extint resígaro i el garifuna. El contrast entre *oclusivas aspirades i no aspirades només apareix en algunes llengües arauac septentrionals.
Morfologia La majoria de llengües arauac són polisintètiques o predominantment aglutinants amb pocs elements fusionants. En la majoria d'elles les marques morfològiques recauen sobre el nucli més que el complement, és a dir, són llengües amb marcatge de nucli. Aquest factor explica l'absència de cas gramatical en la majoria de llengües. Les llengües arauac són predominantment sufixants i només tenen uns pocs prefixos, encara que els pocs prefixos són bastant uniformes al llarg de tota la família, mentre que els sufixos varien molt d'un subgrup arauac a un altre. Els morfemes no lligats freqüentment es gramaticalitzen com a morfemes lligats, així les adposicions arriben a ser marcardors aplicatius i les arrels verbals freqüentment es gramaticalitzen com a marques d'aspecte gramatical.