La Serenata per a orquestra núm. 9 en re major, K. 320, anomenada Serenata «Posthorn», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Salzburg l'any 1779. El manuscrit data del 3 d'agost de 1779 i fou interpretada com a finalmusik d'unes cerimònies realitzades a la Universitat de Salzburg aquell mateix any.Sadie, Stanley. Mozart: The Early Years, 1756–1781, p. 503-505, Nova York: W.W. Norton & Co. (2006)
La serenata està escrita per a dues flautes, un flautí, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda. La seva interpretació sol durar uns 45 minuts aproximadament.
Estructura Consta de set moviments: Adagio maestoso - Allegro con spirito Minuetto Concertante: Andante grazioso, en sol major. Rondeau: Allegro ma non troppo, en sol major. Andantino, en re menor. Minuetto - Trio I i II Finale: Presto
Els moviments Concertante i Rondeau es caracteritzen per unes seccions concertants força prominents per a flauta i oboè.
El primer trio del segon minuet es caracteritza pel diàleg que es produeix entre el solo del flautí i l'orquestra. El segon trio del segon minuet presenta un solo de corn de posta, detall que dona el seu sobrenom a la serenata.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Serenates de Wolfgang Amadeus Mozart Categoria:Composicions en re major Categoria:Composicions musicals del 1779