La Bíblia de Rodes, coneguda també pel seu nom llatí Biblia Sancti Petri Rodensis, és un manuscrit il·luminat del d'origen català, considerat una de les obres més rellevants de la il·lustració romànica a Europa. Considerada «germana» o «bessona» de la Bíblia de Ripoll, va ser elaborada a l'scriptorium del monestir de Santa Maria de Ripoll i posteriorment custodiat al monestir de Sant Pere de Rodes. Extreta del monestir a finals del durant les incursions militars franceses, actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de França a París. L'any 2007 se'n va publicar una edició en facsímil.

Descripció Com la resta de bíblies monumentals de l'època, la de Rodes és un volum de gran format que inclou el text de les Sagrades Escriptures acompanyat de pròlegs, sumaris i altres textos introductoris. Va ser escrita sobre vitel·la en escriptura carolíngia pura. Originalment constava d'un únic volum amb 566 folis. En el , un cop integrat a la fons reial francès, el manuscrit va ser dividit en quatre volums per facilitar-ne la conservació i consulta.

Estil i influència artística Juntament amb la de Biblia de Ripoll, la Bíblia de Rodes destaca per ser un dels cicles il·lustrats més complets del romànic europeu. La riquesa artística de les seves miniatures va exercir una notable influència en l'art contemporani i posterior de la regió. S'ha constatat la seva empremta estilística i iconogràfica en: El fresc de la Crucifixió descobert al claustre de Sant Pere de Rodes. Diversos capitells historiats del mateix monestir (conservats actualment al Museu Nacional de l'Edat Mitjana de París). El programa iconogràfic de la portalada de l'abadia de Ripoll.

Autoria L'anàlisi codicològica permet identificar el treball de diversos monjos en la gestació del còdex: Guifré: Monjo identificat com el copista principal del text. Il·lustrador principal: Conegut com el «dibuixant d'estil impressionista», de traç segur i enèrgic, responsable de la majoria de les miniatures. Segon il·lustrador: D'estil més geomètric, caracteritzat per l'ús de compàs i tiralínies per definir contorns i rostres arrodonits.

Encara que la hipòtesi principal ubica la producció íntegra a l'scriptorium de Ripoll, alguns historiadors han plantejat la possibilitat que part dels treballs es fessin en un escriptori catedralici com el de Girona.

Història Orígens i trasllat a Sant Pere de Rodes L'inici de la producció del còdex se situa al primer quart del , en un període d'expansió cultural de l'scriptorium de Ripoll sota el mandat de l'Abat Oliba. Pel que fa a la seva arribada al monestir de Sant Pere de Rodes, hi ha dues hipòtesis principals. D'una banda, l'historiador i paleògraf Anscari M. Mundó va proposar que el mateix Oliba hauria pogut lliurar el còdex amb motiu de la consagració de l'església monàstica el 5 d'octubre de 1022, un esdeveniment al qual va assistir personalment. De l'altra, atès que els inventaris de Ripoll de l'any 1047 encara registraven tres grans bíblies a la seva biblioteca, el mateix Mundó va plantejar com a alternativa que el trasllat a l'Empordà s'hagués produït posteriorment, entre la mort d'Oliba i l'any 1072, data en què el monestir de Rodes va passar a dependre de l'abadia de Sant Víctor de Marsella.

El còdex va romandre a la biblioteca de Sant Pere de Rodes durant gairebé set segles. Com a testimoni del seu pas pel monestir empordanès, al full 39 del segon volum hi ha transcrita la butlla del papa Innocenci II de l'any 1130, mitjançant la qual es confirmava la institució sota la protecció de la Santa Seu.

Espoliació i la nissaga Noailles Durant els conflictes de la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola, les tropes franceses van dur a terme diversos saquejos a la comarca de l'Empordà. L'extracció de la Bíblia del monestir s'atribueix a la nissaga dels mariscals de Noailles: Anne Jules de Noailles (governador del Rosselló i cap de la invasió del Principat el 1689) o al seu fill, Adrien Maurice de Noailles.

Tot i que la tradició oral recollida per Jaume Villanueva i Astengo data la desaparició el 1694 sota la responsabilitat d'Anne Jules, d'altres fonts assenyalen el període entre 1705 i 1712, en què Adrien Maurice va dirigir operacions militars a les comarques de Girona. La documentació de l'època evidencia que la confiscació d'objectes sagrats i manuscrits va incomplir la pròpia normativa militar francesa (els Reglemens et Ordonnances du Roy pour les Gens de Guerre), provocant fins i tot amonestacions de la cort de Lluís XIV pels saquejos d'esglésies a Catalunya. Aquesta és la hipòtesi també defensada per l'historiador de l'art francès Marcel Durliat.

El 1752, l'informe del comissionat reial Andrés de Simón Pontero per a l'Arxiu Històric Nacional va confirmar la pèrdua total de la biblioteca de Sant Pere de Rodes a causa de les invasions militars i en va documentar la presència del manuscrit a París.

Ingrés a la Biblioteca Reial de França Un cop a França, el còdex es va dipositar a la biblioteca privada del duc Adrien Maurice de Noailles a l'Hôtel Noailles de París.

L'estiu de 1740, sota la mediació del llavors primer ministre francès, el cardenal de Fleury, el duc va acordar la venda de la seva col·lecció de manuscrits a la col·lecció reial. La transacció va ser supervisada pel bibliotecari reial Jean-Paul Bignon i autoritzada el 27 de novembre de 1740 pel secretari d'Estat Jean-Frédéric Phélypeaux de Maurepas, comte de Maurepas. El fons va ingressar formalment a la Biblioteca del Rei (actual Biblioteca Nacional de França) el 13 de gener de 1741, on va ser catalogat definitivament l'any 1744.

Referències

Bibliografia

Categoria:Manuscrits il·luminats Categoria:Monestir de Sant Pere de Rodes Categoria:Monestir de Ripoll Categoria:Obres del segle XI

Enllaços externs La bíblia al catàleg de la BNF

Categoria:Còdexs bíblics Categoria:Art preromànic a Catalunya