Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.
Demografia miniatura|esquerra|Monument al poble tairona a Santa Marta (Colòmbia) S'ha aconseguit determinar que vint-i-quatre llengües pertanyen a aquesta família lingüística, vuit de les quals es troben extintes. Es tracta, sobretot, de llengües els territoris de les quals van coincidir amb els centres de major activitat social i política dels conqueridors espanyols.
Altres llengües es troben a la vora de l'extinció. Aquest és el cas del paya i el guatuso, ambdues amb uns sis-cents parlants aproximadament, i el rama, llengua parlada a Nicaragua de la qual solament quedaven 24 parlants l'any 2008.
Pertanyen a la família txibtxa les següents llengües: paya, rama, guatuso, huetar, bribri, cabécar, naso (terraba i teribe), bokota, movere, dorasque, chánguena, kuna, chimila, kogui (kaggaba), wiwa (guamaca, arsario, damana), kankuamo (atanque), arhuac (ika o bintucua), barí, u'wa (tunebo), muisca, duit (molt relacionat amb el muisca), guane, catío i nutabe. Possiblement el tairona pertany a aquest grup de llengües.
D'aquestes llengües, s'han extingit el huetar, el dorasque, el chánguena, el kankuamo, el muisca (estàs dues últimes en procés de recuperació per part dels seus pobles), el duit i, recentment, el boruca i el térraba.
D'algunes llengües extintes, com la dels muisques, van quedar textos, diccionaris i gramàtiques que també permeten el seu estudi i comparació. L'element cultural txibtxa es distingeix per la seva ceràmica, la seva organització social i les seves tradicions, encara que no necessàriament coincideix amb la família lingüística.
Llengües txibtxes parlades en l'actualitat Posició AutònimExònimPaïsos on es parla 1 Pech paya Hondures 2 rama Nicaragua 3 maléku guatuso Costa Rica 4 cabécar Costa Rica 5 bribri Costa Rica Panamà 6 naso teribe Panamà 7 ngäbere guaymí Costa Rica Panamà 8 buglere bokota Costa Rica Panamà 9 Kuna Panamà Colòmbia 10 ika bíntucua, arhuac Colòmbia 11 wiwa damana, guamaca, arsario Colòmbia 12 kággaba kogui Colòmbia 13 u'wa tunebo Colòmbia 14 ette taara chimiles Colòmbia 15 barí motilón Colòmbia Veneçuela
Classificació de les llengües txibtxa miniatura|500px|Distribució de les llengües txibtxa Cassani (1741) va relacionar com a llengües txibtxa el muisca i el tunebo. Müller (1882) va proposar el parentiu d'aquestes llengües amb l'arhuac, la qual cosa va ser confirmat per Max Uhle (1888, 1890), qui a més va comprovar una relació la seva relació amb el guaymí i les llengües talamanquenyes, postulant l'existència de la família lingüística txibtxa. En la ponència de 1888, presentada en el VII Congrés Internacional d'Americanistes, Uhle va aconseguir demostrar hi havia una relació de parentiu entre les llengües talamanquenyes (bribri, cabécar, térraba, boruca), les llengües guaimís (move, murire, muoy), les llengües arhuaques (cábaga, guamaca, bintucua) i l'extint muisca, llengües parlades en parts d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Colòmbia.
Classificació interna En anys recents, el lingüista costa-riqueny Adolfo Constenla Umaña (1981, 1991, 1995) ha creat una detallada classificació de les llengües txibtxa. La més recent classificació d'aquest autor (Constenla 2008) divideix la família de la següent manera: miniatura|500px|Classificació de la família lingüística txibtxa
I. Paya 990 parlants (1993)Ethnologue report for language code - Pech
II. Txibtxa nuclear IIA. Llengües vòtiques Rama 24 (1989)Ethnologue report for language code - Rama Guatuso 750 (2000)Ethnologue report for language code - Maléku Jaíka Huetar (filiació probable) IIB. Llengües ístmiques B1. Ístmic occidental a.Llengües viceítiques Cabécar 8.840 (2000)Ethnologue report for language code - Cabécar Bribri 11.000 (2000)Ethnologue report for language code - Bribri b.Boruca 5 (1986)Ethnologue report for language code - Boruca c.Naso (teribe o térraba) 3.005 (1991-1996)Ethnologue report for language code - Téribe B2. Llengües doràciques Dorasque Chánguena B3. Ítsmic oriental a.Llengües guaimíiques Movere (guaymí) 133.090 (1990-2000);Ethnologue report for language code - Ngäbere 150.000 (2008)Editorial - Memoria Centroamericana p. 23. Font: Quesada-Pacheco, Miguel. 1990. "La lengua huetar". Estudios de Lingüística Chibcha, núm. 9: 7-64. Article de 2008. Gramática de la lengua guaymí (ngäbe). Múnic: Lincom-Europa. Buglere (bocotá) 2.500 (1986)Ethnologue report for language code - Buglere b. Kuna Paya-pucuro 1.200 (1990-1991)Ethnologue report for language code - Kuna, Border Chuana 57.100 (2000)Ethnologue report for language code - Kuna, San Blas IIC. Llengües magdalèniques C1. Magdalènic meridional a. Llengües txibtxes Muisca Duit b. Tunebo (U'wa) Occidental 700 (1998)Ethnologue report for language code - Tunebo, Western Central 2.500 (2000)Ethnologue report for language code - Tunebo, Central Barro Negro 300 (1981)Ethnologue report for language code - Tunebo, Barro Negro Angosturas 50 (2009)Ethnologue report for language code - Tunebo, Angosturas c. Barí 5.390 (2001)Ethnologue report for language code - Barí C2. Magdalènic septentrional a. Llengües arhuaques a1.Kogui 11.000 (2007)Ethnologue report for language code - Kogi a2. Llengües arhuaques orientals-meridionals i.Llengües arhuaques orientals Damana (wiwa o malayo) 1.920 (2001);Ethnologue report for language code - Malayo 6.600 (2010)"Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua damana" . Ministerio de Cultura de Colombia. 24 de febrer de 2010 Atanque (kankui o kankuamo)† ii.Ica 14.800 (2001)Ethnologue report for language code - Arhuaco b.Chimila 2.000 (2006)Ethnologue report for language code - Chimila C3. Sense classificar Antioqueño o nutabe †
Relacions amb altres famílies miniatura|Esquema de la separació temporal del Microfilo lenmitxí. Joseph Greenberg (1987), seguint a altres lingüistes, que en el passat van incloure un nombre més gran de llengües en la família txibtxa, ha proposat la hipòtesi d'una macrofamília macrotxibtxa, que inclouria, amb les llengües txibtxa pròpiament dites, al paez, a les llengües barbacoanes i a les llengües misumalpa. Aquesta hipòtesi, que no fa la unanimitat entre els lingüistes, encara no va ser satisfactòriament provada.
Amb el mètode comparatiu Adolfo Constenla (2005), va reeixir a provar que existeix una relació genealògica entre la família txibtxa i les llengües lenca i les misumalpa. En un treball anterior (Constenla 2002), ja havia provat el parentiu entre aquests dos últims grups de llengües. L'avantpassat comú d'aquestes llengües ha estat denominat per Constenla microfil lenmitxí. Aquest va haver de parlar-se prop del 8000 aC en algun lloc de l'Istme Centroamericà.
Descripció lingüística Fonologia Constenla (2008) reconstrueix un sistema fonològic pel prototxibtxa format pel següent sistema vocàlic: AnteriorsCentralsPosteriors Tancades Semitancades Oberta Constenla (2008) reconstruí el següent grup de consonants: BilabialAlveolarVelarGlotal Oclusives Africada Fricatives Vibrant Lateral A més dels fonemrs segmentals anteriors, es reconstrueixen les següents característiques suprasegmentals: Nasalitat vocàlica distintiva: (*~) Tres tons: baix (*¹), mig (*²) i alt (*3) Accent: (*')
Gramàtica Comparació lèxica El següent quadre mostra els numerals de l'1 al 10 i les reconstruccions proposades per als principals grups:Numerals in 25 Chibchan languages Paya 1 as *e-kwə 2 pōk *pau-k- *boke *ᵐbúka *bauka 3 máih *poi- *mayã *ᵐbai *baiã 4 kā *pake- *bake *ᵐbakái *pəkái 5 aúnki *tig(?)(*skẽ-) *-tikʷ- *(a)tik-(?) 6 séra *ter- *ter- *ter- 7 tavuá *gug(l)e *kuku- *kuku- 8 óva *kwog- *abi- 9 tax 10 úka *taba(?) *ukʷa- *uka La següent taula inclou alguns cognats entre llengües txibtxa: PayaVòticÍstmicMagdalènic Guatuso Bribri Kuna Kogui Muisca (†) tōk tió-Ki ɛ-tsuk- toka 'entrar' wāk xuá-Ki wo wakala waka bique 'cara' sã čiá tsã saila sãĩ- zye 'cap, cabell' píš pí-Ki-ka bikãs pikwa bitsa biua/fiua '¿quants?' pí pi- bi- pi- mi- bes interrogatiu -tá- ɛbedo ta na- -za negatiu -wa -wa -wa -squa T. present tīš tí-Ki tke tik- ni-ka xi-squa 'sembrar' parī pálo-xa bolo-bolo málu(rze) -basy- 'dolç' pōk páuŋka bok pōkwa máužua boza '2' -tia tí diʔ ti(i) ni sie 'aigua' pa- po beʔ pe ma mue 'tu' (l'accent indica el to alt)
Referències
Bibliografia Cassiani, Joseph. 1741. Historia de la provincia de la Compañía de jesús del Nuevo Reino de Granada en la América. Madrid. Constenla Umaña, Adolfo. 1981. (Tesi doctoral) , Department of Linguistics, University of Pennsylvania, Philadelphia). Constenla Umaña, Adolfo. (1991). Las lenguas del Área Intermedia: Introducción a su estudio areal. Editorial de la Universidad de Costa Rica, San José. Constenla Umaña, Adolfo. (1995). Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Boletín del Museo del Oro 38-39: 13-56. Greenberg, Joseph H. 1987. Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. Müller, Frederich. 1882. Grundriss der Sprachwissenschaft: 189, 356. Wienn. Quesada, J. Diego. 2007. The Chibchan Languages. Cartago: Editorial Tecnológica de Costa Rica. Uhle, Max. 1890. "Verwandtschaften und Wandcrungen der Tschibtscha"; Actas del VII Congreso Internacional de Americanistas, Berlín 1888: 466-89. La Universidad de Costa Rica publica la revista Estudios de Lingüística Chibcha.