Eco de Reus va ser una publicació bisetmanal reusenca fundada per Jaume Ardèvol per defensar la Constitució de Càdis i la monarquia constitucional que sortí del 16 d'abril al 14 de maig de 1814. Porta el lema: «Año 7o. de la regeneración española, y 3o. de la Constitución».
Història El 27 de març de 1814 el Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, també dirigit per Ardèvol, va anunciar que en sortiria un altre «muy en breve, cuyo primer objeto será hacer conocer al pueblo las discusiones y decretos del Soberano Congreso y la marcha del pueblo español acia [sic] la prosperidad nacional. Este periódico se denominará el Eco». El 15 d'abril se'n va publicar un prospecte en el qual es justificava la seva aparició al·legant la llibertat d'impremta i avisant que «en el Eco se publicarán artículos comunicados, y discursos relativos al bien general de la nación» i que defensaria per sobre de tot la Constitució. La Constitució serà, com ja s'anunciava, el tema constant del periòdic, des del seu primer número fins al darrer. El contingut dels articles explicava en termes senzills el llenguatge polític i defensava la convicció que el Rei juraria la Constitució i no retornaria a l'absolutisme, ja que si ho fes, «[podría] imponer entre el trono y el pueblo […] una distancia inmensa, convirtiendo la autoridad paternal del rey en un tirano exacrable».
Continguts Polemitzava sistemàticament amb El Centinela de la Patria en Reus, imprès a Tarragona, dirigit pel pare Rius, franciscà, i pel dominic reusenc Tomàs Gatell, i que defensava les postures més reaccionàries de l'absolutisme. La finalitat de lEco era mantenir l'esperança en la pervivència de la Constitució i intentar influir en l'opinió pública de la necessitat de la llibertat per a poder garantir el progrés i la reconstrucció del país després de la guerra del francès. Els articles anaven sempre signats amb pseudònims: «El Labrador», «Un oficial del ejército»... o amb inicials: B.F. y J., D.S.A. Tenia diversos apartats: «Constitución», «Notícias nacionales, Noticias extrangeras», «Córtes», i publicava també poemes patriòtics. Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull els redactors principals eren Jaume Ardèvol i «el célebre» mossèn Marraco, rector de Vila-seca, «que con intrepidez sostuvieron sus doctinas, pero a pesar el giro que iban tomando los negocios y haberse prohibido esta clase de papeles públicos, continuaron su publicación hasta el 18 de mayo». També hi va publicar Marià Fonts, segons el biògraf Josep Olesti, que va ser alcalde de Reus el 1820, a l'inici del Trienni liberal.
Aspectes tècnics Publicat en mida foli a dues columnes, sortia dos cops per setmana i s'imprimia per Joaquim Artigas a la Imprenta de los Amigos de la Constitución. La capçalera era tipogràfica.
Localització Es conserva a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus Es conserva a l'Hemeroteca Caixa Tarragona
Digitalització Eco de Reus Els 9 exemplars conservats a l'Hemeroteca de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus.
Referències
Vegeu també La Premsa a Reus 1813 - 1939
Bibliografia El Eco de Reus (1814) i El Centinela de la Patria en Reus (1814): reedició facsímil. Introducció i índex Xavier Ferré i Trill. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1997.
Categoria:Premsa de Reus del segle XIX en castellà