Lafinitat química en la química física és la propietat electrònica per la qual espècies químiques dissimilars són capaces de formar compostos químics. També es pot referir l'afinitat química a la tendència d'un àtom o compost per combinar-se per reacció química amb àtoms o compostos de composició no igual.
Concepció moderna En termes moderns, es diu que hi ha afinitat al fenomen que ocorre quan certes molècules tenen tendència a agragar-se o enllaçar-se. Molts escrits fins cap a l'any 1925, es refereixen a "la llei de l'afinitat química" ("law of chemical affinity").
Termodinàmica La definició actual de la IUPAC és que l'afinitat A és la derivada parcial negativa de l'energia lliure de Gibbs G respecte a l'avançament de reacció (extent of reaction) ξ a pressió i temperatura constant.IUPAC Green Book and Gold Book in .pdf Això és,
Història La "afinitat química", històricament, es referia a l'"energia electromagnètica" que causa reaccions químiques.Thomas Thomson. (1831). A System of Chemistry, vol. 1. p.31 (chemical affinity is described as an "unknown force"). 7th ed., 2 vols. també i més generalment, i més abans en el temps, era la ″tendència a combinar-se″ de qualsevol parell de substàncies.
Notes
Referències EB1911|wstitle=Affinity, Chemical
Enllaços externs William Whewell. "Establishment and Development of the Idea of Chemical Affinity". History of Scientific Ideas. 2:15ff. Chemical Affinity and Absolute Zero - 1920 Nobel Prize in Chemistry Presentation Speech by Gerard de Geer Elements, Principles and the Narrative of Affinity – Essay Review
Categoria:Química física