miniatura|Nixon abandonant la Casa Blanca poc abans que la seva dimissió esdevingués efectiva (9 d'agost de 1974) en el desenllaç de l'Escàndol Watergate, una de les fites del periodisme d'investigació. La història del periodisme és el desenvolupament, al llarg de la història, del periodisme, entès com una activitat regular i continuada de recollida, elaboració i difusió de notícies sobre els principals esdeveniments que passen al món, que duen a terme els periodistes. La tendència ha estat l'increment del nombre de notícies a l'abast dels ciutadans i de la velocitat de transmissió. Des de finals del els diaris han estat el principal mitjà de difusió de l'activitat dels periodistes, als que al es van afegir les revistes, al la ràdio i la televisió, i al internet.
La història del periodisme es pot separar en quatre etapes; l'antic o artesà (1609-1789), el modern o liberal (1789 - últim quart del ), el contemporani o industrial (últim quart del – últim quart del segle XX) i el que es deriva de l'aparició d'internet, el 1994. Itàlia, Alemanya, França, Anglaterra, Espanya i els Estats Units, per aquest ordre, són els països claus per l'aproximació acadèmica a la història del periodisme.
Antecedents del periodisme miniatura|Les quatre grans cròniques escrites entre els segles i van ser concebudes per deixar constància de fets com la Conquesta de Mallorca.
La història del periodisme no inclou l'activitat prèvia a les primeres publicacions periòdiques setmanals. No obstant això, sí que les diverses civilitzacions al llarg de la història han tingut la necessitat de comunicar informacions abans de l'activitat que rep el nom de periodisme, i que alguns autors ho incorporen a la història del periodisme com una fase incipient o inicial.
Diversos autors situen els precedents remots del periodisme en Grècia i Roma. A Grècia Alexandre el Gran s'enduia escribes i cronistes a les seves campanyes perquè fessin escrits sobre les seves victòries. Durant la República Romana Juli Cèsar va manar de publicar a les principals ciutats una llista d'esdeveniments importants, anomenada Acta Diurna («esdeveniments del dia»), que va aparèixer vers l'any 59 aC, per tal de mantenir informats els ciutadans. LActa, gravada en pedra o metall, es posava en llocs públics concorreguts, com els banys, i informava d'escàndols, campanyes militars, judicis i execucions, és considerada el primer periòdic diari de la història. Només n'hi havia un exemplar i no es pot saber quants lectors tenia.
A la Xina vers el final de la dinastia Han (segles i ), el govern produïa uns fulls de notícies, anomenats tipao (邸报 pinyin: dǐ bào), que eren distribuïts entre els funcionaris de la cort. Entre el 713 i el 734, durant la dinastia Tang, es va publicar el Kaiyuan Za Bao («Butlletí de la Cort») que publicava notícies del govern essent escrit a mà sobre seda i llegit pels funcionaris del govern. La primera referència d'un periòdic privat publicat a Pequín data del 1582, durant les darreries de la dinastia Ming.Timothy Brook, The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China, 1998 Berkeley: University of California Press. . Pàgina xxi.
A l'edat mitjana destacaren les cròniques amb propòsits més o menys històrics, com Les quatre grans cròniques, així com relats llegendaris, escrits apologètics, i panegírics. A Europa durant l'Edat moderna l'augment de la interacció transfronterera va crear una creixent necessitat d'informació que es va abordar amb fulls de notícies manuscrits. Es multiplicaren les correspondències privades de militars, eclesiàstics i homes de negocis com a forma d'informació no oficial. Amb l'aparició de la impremta, al , començaren a publicar-se les anomenades relacions històriques, impresos que recollien un sol esdeveniment i es publicaven de manera puntual.
Entre els segles XV i XVII, l'aplegament de diverses notícies en fulls volants d'una certa periodicitat, primer de manera manuscrita i després amb l'ajuda de la impremta, aviat serien batejats amb algun títol. Les gasetes o noticiers poden ser considerats com els primers periòdics, ja que tenien periodicitat i buscaven la certesa i l'exactitud. Però no es considera que formin part del periodisme perquè el seu destinatari no era el públic, sinó un mercat reduït als poderosos d'aquell moment.Infelise, Mario. «Roman Avvisi: Information and Politics in the Seventeenth Century.» Court and Politics in Papal Rome, 1492–1700. Cambridge: Cambridge University Press, 2002. pàg. 212, 214, 216–217
Periodisme antic (1609 – 1789) miniatura|Pàgina inicial del periòdic alemany Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien que serveix per datar l'inici de la història del periodisme a l'any 1609.
El periodisme antic o artesà és l'etapa de la història del periodisme que comença amb l'aparició de les primeres gasetes setmanals, el 1609, i s'allarga fins a l'impuls de la llibertat d'impremta amb la Revolució francesa i la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. L'element principal d'aquest període és la circulació de les notícies i el primer desenvolupament de la premsa de manera paral·lela en diversos països europeus. Fins al la periodicitat setmanal d'algunes publicacions no passà a ser diària.
Impremta
miniatura|Taller d'impremta, en un gravat del . Les primeres publicacions periòdiques que volien explicar què passava foren el Nurenberg Zeitung del 1457 a Alemanya i el Journal d'un burgeois de Paris, però tingueren poc èxit i escassa popularitat. La impremta es va estendre ràpidament per Europa a la dècada del 1460 per Alemanya, Itàlia i França i a la del 1470 a Catalunya, Espanya, Anglaterra, la República Txeca i Portugal. El 1478 les ciutats europees amb impremtes eren 110, i el 1500 més de 200. De seguida, però, diversos governs limitaren la llibertat d'impremta.
Al , amb motiu de la reforma luterana i les guerres religioses es van crear els fulls d'opinió per a difondre textos i sermons de Luter o il·lustracions satíriques. Aquests fulls, també anomenats libels, foren censurats el 1524 a Alemanya, el 1537 a França i el 1548 a Alemanya, i els impressors foren perseguits. Viena fou un dels centres més actius en la publicació d'aquests fulls amb notícies de les guerres turques i les derrotes cristianes. El 1556, el govern de la República de Venècia va fer la primera publicació mensual de notícies, la «revista» Notizie scritte, a un preu d'una gazette (aquesta moneda veneciana de plata acabaria per donar nom a la publicació). A mitjans del s'estengué la traducció d'aquests fulls en diversos indrets d'Europa. Al principi les gasetes no tenien periodicitat, però a poc a poc van incorporar la numeració, la datació, els números de sèrie, regularitat i periodicitat i van enriquir els continguts informatius.
Haurien de passar més de dos segles perquè els aires de la Il·lustració portessin a la promulgació de la llibertat d'impremta o de premsa en diversos estats, el que va significar un canvi important en la història del periodisme en permetre als mitjans de comunicació difondre notícies sense controls governamentals o censura. La llibertat d'impremta fou implementada el 1695 a Anglaterra, el 1786 als Estats Units, amb la Constitució francesa de 1791 i la Constitució Espanyola de 1812.
Malgrat aquestes promulgacions oficials, durant les primeres dècades aquesta llibertat era molt relativa. Castro Alfín indica que durant els tres primers quarts del els règims lliberals avançats i moderats i els règims absolutistes van coincidir en censurar, contrariant a vegades el que apareixia a la legislació. En aquest sentit, indica que a la pràctica els únics països amb llibertat d'impremta abans del primer terç del foren Bèlgica, Gran Bretanya i Noruega, i poc després Dinamarca, Holanda, Suïssa, Noruega i Suècia.
Gasetes miniatura|Portada de la gaseta oficial de Londres London Gazette del 3 al 10 de setembre de 1666. Explica el Gran incendi de Londres.
Les gasetes foren el principal format de la premsa periòdica des de principi del arreu d'Europa. Apareixien setmanalment i en quatre pàgines recollien notícies breus, principalment sobre política i aspectes militars. Suposà l'inici de la difusió periòdica de notícies impreses entre un públic nombrós i heterogeni per part d'un emissor institucionalitzat. Tal com va mostrar Tobías Peucer en una tesi del 1690, en aquell moment ja s'utilitzaven les «sis w» per a redactar notícies.
Les dues primeres publicacions periodístiques setmanals que marquen l'origen de la història del periodisme són de l'Alemanya del 1609. El primer periòdic de la història del periodisme fou Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Historien (col·lecció de totes les notícies distingides i memorables), publicada a Wolfenbüttel des del 1609. El segon és el Relatio d'Estrasburg. Foren les primeres dues gasetes setmanals que van aparèixer després d'un segle i mig d'evolució dels fulls impresos no periòdics. Aviat es va publicar la gaseta de Basilea (1610), la de Viena (1615), la Frankfurten Journel de Frankfurt del Main (1615), la de Berlín (1617), la d'Hamburg (1618), la de Londres (1622), la Gaceta Publica d'Itàlia (1640), i la Gazeta de Barcelona (1641). El 1650 hi havia 30 ciutats alemanyes amb gasetes actives.
El primer periòdic de França, la Gazette de France, fou publicat des del 1632 pel metge reial Théophraste Renaudot (1586 - 1653), amb el patronatge de Lluís XIIIGérard Jubert, Père des Journalistes et Médecin des Pauvres (2008) i que es convertiria en el model de la premsa d'Estat. Tots els diaris estaven subjectes a la censura prèvia i servien com a instruments de propaganda per la monarquia. Jean Loret és considerat un dels primers periodistes francesos. Difongué notícies setmanals de la societat de París en vers des del 1650 fins al 1665, en el que s'anomenà la Gazette burlesque. En aquesta etapa del periodisme francès hi ha historiadors que també esmenten el Mercure française, eminentment literari, i el Journal des savants, principalment científic.
Diaris miniatura|Imatge d'un exemplar del Daily Courant, un diari anglès fundat el 1702.
La periodicitat diària apareixeria a Anglaterra. Diverses ciutats europees, sobretot les situades en l'eix Anvers-Venècia, feren passos en la mateixa direcció que França. El 1620 a Holanda s'imprimien fulls volants titulats Coranto, sobre esdeveniments que els llibreters anglesos importaven per a satisfer la demanda d'informació del públic sobre els conflictes bèl·lics del continent que van portar a la Guerra dels Trents Anys. Alguns anglesos aviat van imprimir els seus propis fulls amb el títol Corantos fins al 1641, quan els informes diaris de notícies locals van començar a aparèixer en altres fulls de notícies, els anomenats diürns. Les lluites pel poder polític anglès van fer multiplicar l'aparició d'aquests fulls a favor de la monarquia i el parlament. Quan la monarquia guanyà, cedí els drets editorials a Oxford Gazzette, que es passà a dir London Gazzette i es convertí en el mitjà oficial de la corona. També a Anglaterra al es començà a utilitzar la publicitat i aparegué la idea de crear oficines per relacionar ofertes i demanes. El primer periòdic britànic amb periodicitat diària va aparèixer l'11 de març de 1702 amb el títol de Daily Courant. De caràcter neutre, va sobreviure fins al 1735. Només publicava la informació procedent d'un periòdic francès i dos d'holandesos, sense cap notícia sobre Anglaterra.
A Espanya aparegué el Diario Noticioso, Curioso, Erudito y Comercial, Público y Económico el 1758, i el Diario de Barcelona el 1792. A Alemanya tingué un paper destacat l'Allgemeine Zeitung creat el 1789, però fou superat pel Kölnische Zeitung, que havia estat fundat el 1762 però que fins i tot es difongué fora d'Alemanya. Pel que fa al continent americà, a partir del 1722 es publicaren periòdics a Mèxic i el Perú. El primer diari amb periodicitat diària fou Le Journal de Paris, que aparegué el 1777.
Periodisme modern (1789 – finals s. XIX)