Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si. En l'actualitat només tres d'elles encara són parlades als departaments de Magdalena i Cesar (Colòmbia).
Classificació Les llengües arhuaques constitueixen un grup compacte dins de les llengües txibtxa. Des del punt de vista de les similituds lèxiques es planteja el següent arbre filogenètic:
Descripció lingüística Fonologia L'inventari consonàntic de les llengües arhuaques és el següent: LabialAlveolarPalatalVelarGlotal No-continuant sorda[d] No-continuant sonora[k] Continuant sorda [i] [i] Continuant sonora líquides [i], [k], [i][k] Nasal [k][d] Els fonemes sense subíndexs són comuns a totes les llengües arhuaques supervivents, la resta de fonemes pot faltar en alguna de les llengües. Així el superíndex [i] indica que el fonema falta en ika, [k] que falta en kogui i [d] que falta en damana.
Comparació lèxica Els numerals en diferents varietats arhuaques són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! ! Kogui || Damana(Malayo) || Iku || |- | '1' || éizua || škwa || inʔgui || *ekwa |- | '2' || móuʒuə || moa || mouga || *móuga |- | '3' || máiguə || maigwa || máikʌnɨ || *máigwa |- | '4' || məkkáiwə || makegwa || maʔkeiwa || *maʔkáiwa |- | '5' || hačígwə || ʉjčgwa || asewa || *atigwa |- | '6' || teiʒúwə || tainwa || čingwa || *teingwa |- | '7' || kúguə || kugwa || koga || *kugwa |- | '8' || ábiguə || ambiɡwa || abewa || *abiwa |- | '9' || etáguə || ijkagwa || ikawa || *ikawa |- | '10' || uguá || ugwa || uga || *ugwa
Referències
Bibliografia
Arhuaques