miniatura|L'Imperi Romà i les seves divisions administratives l'any 395 miniatura|Províncies romanes d'Hispània miniatura|Països del món que tenen províncies com a subdivisions territorials. La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat. Pot ser la demarcació administrativo-territorial de rang superior, o bé la subdivisió de la regió administrativa.Hi ha excepcions: a Portugal, l'equivalent de la província hispano-italiana és el distrito, mentre que província hi és la denominació de la regió històrica. Sovint les províncies se subdivideixen en districtes, i aquests en municipis.
El nom província és d'origen romà. La província constituïa l'esglaó bàsic de l'administració de l'Imperi. De primer les regien magistrats elegits, posteriorment eren assignades per sorts als magistrats, i al darrer segle de la república sovint s'assignaven per plebiscit.
Avui dia, molts estats encara utilitzen el mot província per designar entitats territorials subestatals. D'altres utilitzen altres noms (departaments, comtats, óblasts, etc.), amb finalitats semblants. El nivell de competències administratives i polítiques d'una província depèn molt de l'organització política i administrativa de cada estat.
Etimologia El mot província prové del llatí provincia i en català ja es documenta molt aviat. La primera aparició coneguda es troba en Ramon Llull, on el terme designa un territori o demarcació dins d’un espai polític més ampli. Després també apareix en altres textos medievals, com les Vides de sants rosselloneses i la Crònica de Ramon Muntaner, fet que mostra que era un vocable ben viu en la llengua de l’època.
En alguns passatges medievals, sobretot en Muntaner, el mot presenta formes una mica diferents, més adaptades a l’evolució romànica, com ara provéncia. A més, no sempre s’empra només en el sentit territorial o polític, sinó que de vegades també fa referència a una província monàstica, és a dir, a una divisió interna dins d’un orde religiós. En aquest mateix àmbit apareixen altres variants, encara més allunyades de la forma llatina, com provensa.
Pel que fa a les llengües veïnes, el francès province ja està testimoniat a començament del segle XIII. D’altra banda, els especialistes en llatí i en lingüística indoeuropea descarten l’explicació antiga que relacionava provincia amb el verb llatí vincere (‘vèncer’), una interpretació que avui no es considera correcta.Burgueño Rivero, Jesús (1995): La gestació de la divisió provincial (1820-1833): entre el pacte i la imposició. Treballs de la societat catalana de geografia; nº 40, vol X p. 71
Províncies als Països Catalans A Catalunya, la divisió provincial contemporània s'articula en quatre províncies —Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona—, però aquesta estructura ha conviscut amb altres referents territorials propis, com les vegueries i les comarques. Per això, en el context català, el terme província ha tingut sovint un valor sobretot administratiu, mentre que altres divisions territorials han mantingut un pes històric i institucional molt rellevant. En l'ordenament català, l'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries, i que l'àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques. El mateix Estatut defineix la vegueria com l'àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal i com la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització dels seus serveis, i preveu que els consells de vegueria substitueixin les diputacions provincials. La Llei de vegueries precisa, tanmateix, que aquesta regulació no altera les altres funcions constitucionals de la província com a circumscripció electoral i com a divisió territorial per al compliment de les activitats de l'Estat.
Al País Valencià, la divisió provincial contemporània s'articula en tres províncies —Alacant, Castelló i València—, però en el pla històric i cultural aquesta organització administrativa conviu amb la referència al Regne de València. L'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana vincula l'autonomia al poble de les «províncies valencianes» i, alhora, la presenta com a continuïtat d'una tradició històrica pròpia, de manera que el terme província hi té sobretot un valor administratiu dins un marc identitari més ampli. En l'ordenament del País Valencià, el territori de la comunitat autònoma comprèn els municipis integrats en les províncies d'Alacant, Castelló i València. L'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana estableix igualment que les diputacions provincials són expressió de l'autonomia provincial dins la comunitat i preveu que la Generalitat els pugui transferir o delegar competències, així com coordinar-ne les funcions quan siguin d'interès general valencià.
A les Illes Balears, la província presenta una configuració singular, perquè el conjunt de l'arxipèlag forma una sola província dins la divisió territorial espanyola. La denominació oficial d'aquesta província és «Illes Balears» des de 1997, però la realitat històrica i institucional balear s'ha articulat sobretot entorn de cada illa, amb un protagonisme específic de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. En l'ordenament de les Illes Balears, el pes institucional principal no recau tant en la província com en els consells insulars. L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix que el sistema institucional autonòmic inclou els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i defineix aquests òrgans com les institucions de govern de cada illa, amb autonomia pròpia en la gestió dels seus interessos.
A la Franja, el terme província no designa cap unitat històrica o territorial pròpia, sinó l'adscripció administrativa dels municipis de l'Aragó oriental a les províncies d'Osca, Saragossa i Terol. En aquest sentit, la Franja s'entén més aviat com un espai geogràfic i cultural repartit entre diverses comarques i províncies. Des del punt de vista jurídic, la Franja no constitueix cap província ni cap entitat territorial diferenciada. L'Estatut d'autonomia d'Aragó estableix que l'organització territorial aragonesa s'estructura en municipis, comarques i províncies, i que el territori de la comunitat autònoma comprèn els municipis, comarques i províncies d'Osca, Terol i Saragossa. Per això, els territoris de la Franja resten integrats en aquest marc general, sense un règim provincial propi.
A la Catalunya del Nord, el terme província té sobretot un valor històric, perquè aquest territori va quedar incorporat a França arran del Tractat dels Pirineus de 1659. En l'organització territorial francesa contemporània, però, la referència administrativa principal no és la província, sinó el departament, de manera que aquest espai s'identifica actualment sobretot amb el departament dels Pirineus Orientals, dins la regió d'Occitània. En l'ordenament francès actual, la Catalunya del Nord s'inscriu principalment en el departament dels Pirineus Orientals, amb capital a Perpinyà, dins la regió d'Occitània. El Code général des collectivités territoriales reconeix els departaments i les regions com a col·lectivitats territorials, de manera que, en aquest cas, el terme província no té un valor jurídic vigent, sinó sobretot històric o cultural.
En el cas de l'Alguer, el terme província tampoc no designa una realitat territorial pròpia, sinó la seva adscripció administrativa dins Sardenya. Històricament, la ciutat s'ha vinculat a l'àmbit de Sàsser, i la referència provincial ha estat sobretot una manera de situar l'Alguer dins l'organització territorial sarda, més que no pas una denominació de caràcter local. Des del punt de vista jurídic, l'Alguer constitueix un municipi integrat actualment a la Città metropolitana di Sassari, creada per la Llei regional sarda 7/2021. Aquesta norma va suprimir l'antiga província de Sàsser i va incloure expressament el municipi d'Alghero en el nou ens metropolità. Així, en aquest cas, el terme província té sobretot un valor històric o residual, ja que la divisió supramunicipal vigent no és provincial sinó metropolitana.
Història i cultura A França, l'expressió encara significa "fora de la regió de París". S'utilitzen expressions equivalents al Perú (, "fora de la ciutat de Lima"), Mèxic (, "terres fora de Ciutat de Mèxic"), Romania (, "fora de la regió de Bucarest"), Polònia (, "provincial"), Bulgària (, , "a les províncies" i , , "provincial"), els Països Baixos (, "de fora d'Amsterdam", o "de fora del Randstad"), i les Filipines (, "de fora de Metro Manila", , "a les províncies", o "al camp").
Abans de la Revolució Francesa, França comprenia una gran varietat de jurisdiccions, algunes de les quals eren considerades "províncies", tot i que el terme també s'emprava col·loquialment per a territoris tan petits com un senyoriu. Tanmateix, allò que més habitualment es designava com a "províncies" eren els , generalment antigues principals feudals medievals, o agrupacions d'aquestes. Avui dia, l'expressió és substituïda regularment als mitjans per la forma més políticament correcta , ja que és ara el terme oficial utilitzat per al segon nivell de govern.
A Itàlia, generalment significa "fora de les principals capitals regionals" (com ara Roma, Milà, Nàpols, etc.).
Al Regne Unit, l'ús de la paraula sovint té un sentit pejoratiu, ja que pressuposa un estereotip segons el qual els habitants de les províncies tenen menys consciència cultural que els de la capital.
A Mèxic, tot i que el terme la provincia s'utilitza habitualment per referir-se a les àrees fora de Ciutat de Mèxic, cada vegada més residents d'altres estats el consideren pejoratiu. Mèxic no té províncies com a divisions administratives, i l'ús del terme pot implicar una visió jeràrquica o despectiva de la resta del país, reforçant actituds centralistes i marginant les identitats regionals.^ Bowles, Lydia Carey (August 6, 2022). "Why being from provincial Mexico is no bad thing". Mexico News Daily. Retrieved November 5, 2025, from https://mexiconewsdaily.com/culture/why-im-proud-of-being-a-provinciana/
Les províncies europees històriques —formades per moltes petites regions, anomenades pels francesos i "cantons" pels suïssos, cadascuna amb una identitat cultural local i articulada al voltant d'una vila mercat— van ser descrites per Fernand Braudel com la unitat política de mida òptima a l'Europa moderna primerenca preindustrial. Es preguntava: "No era la província la veritable 'pàtria' dels seus habitants?"The Perspective of the World, 1984, p. 284. Fins i tot una França organitzada centralment, un dels primers estats nació, podia descompondre's en mons provincials autònoms sota pressió, com durant la crisi sostinguda de les Guerres de religió franceses (1562–98).
Les colònies britàniques a Amèrica del Nord sovint rebien el nom de províncies. La majoria (encara que no totes) de les Tretze Colònies que finalment van formar els Estats Units eren anomenades províncies. Totes es van declarar "estats" quan van esdevenir independents. La Colònia de Connecticut, la Colònia de Delaware, Rhode Island i la Colònia de Virgínia no van fer servir mai el títol de "província". Les colònies britàniques més al nord, que van romandre fidels a Gran Bretanya i posteriorment es van confederar per formar el Canadà original, van mantenir el títol de "província" i encara avui són conegudes així.