miniatura|esquerra|Vista de la planta Antirrhinum barrelieri, coneguda popularment, com totes les espècies del gènere Antirrhinum, com a conillets o gatets, és una espècie de planta que pertany a la família de les plantaginàcies, encara que tradicionalment se l'havia situat dins de les escrofulariàcies. És una espècie ibero-magrebí que viu als PPCC amb dues formes diferents la forma litigiosum més al nord i la controversum (ssp.barrelieri segons la Flora dels Països Catalans) més al sud, que tenen categories taxonòmiques diferents segons les fonts consultades.
Descripció És una planta robusta i molt ramificada, que pot arribar a fer més d'un mentre d'alçada. Semblant a A.majus, però amb les fulles linears o linear lanceolades, d'1 a 4 (9) mm d'amplària. Les tiges són glanduloses a la part pròxima a la inflorescència mentre que en són glabrescents a la part inferior. Floreix de març a juliol. Les flors són molt vistoses, de color rosa violaci i de 20 a 25 mm de longitud. Dintre d'aquesta espècie, la Flora dels Països Catalans hi descrivia dues subespècies que avui en dia es tendeix a considerar com a espècies diferents:
La subespècie barrelieri (=Antirrhinum controversum) té els segments del calze linears o estretament lanceolats, amb l'àpex agut. La inflorescència te 20-50 flors un xic més petites (20-25 mm) d'un color rosa lilós. Les fulles són un xic més amples (10-50 x 2-3(9)mm). La tija no és viscosa i les bràctees són linear lanceolades.
la subespècie litigiosum té els segments del calze obtusos, ovato-lanceolats. La inflorescència te 10-30 flors amb la corol·la és més gran(20-25mm), de color rosa porpra. Les fulles són més primes (5-60 x 0,5-2 (4)mm). Tija viscosa i bractees ovato-lanceolades.Dades a Herbarivirtual
Distribució i hàbitat Si considerem que és una única espècie, com la Flora dels Països Catalans, tindria una àrea de distribució ibero magrebí, on creix en matollars, pedregars i penyals sobre diversos tipus de terreny, en sòls pedregosos i parets, sobretot calcaris.
Ara bé, segons el criteri de Plants of the World Online, Antirrhinum barrelieri és sinònim dAntirrhinum litigiosum Pau que seria un endemisme ibèric. Llavors l'altre espècie (Antirrhinum controversum) si que tindria algunes poblacions al Marroc.
Taxonomia Antirrhinum barrelieri va ser descrita per Alexandre Boreau i publicada en Index Seminum (ANGGA) 1854: 2. 1854.
Aquesta espècie fou descrita a partir de plantes cultivades al Jardí Botànic d'Angers, amb llavors que venien de Tortosa. Johan Lange(1818-1898) i Moritz Willkomm(1821-1895) autors de l'obra "Prodromus florae hispanicae" no van veure cap diferència entre els dos taxons i van anomenar-los igual. Això va crear una controversia i un litigi per veure com s'havien d'anomenar aquestes dues formes de manera correcta, ja que el nom barrelieri només es podia donar legítimament a les poblacions del NE. Per això el botànic valencià Carles Pau va proposar el nom dA.controversum per les poblacions del SE i A.litigiosum per les del NE.
Etimologia Antirrhinum: nom genèric que deriva de les paraules gregues anti = 'com' i rhinon = 'nas', pel fet que les flors semblen apèndix nasals.Antirrhinum a Nombres Botánicos barrelieri: epítet atorgat en honor del botànic francés Jacques Barrelier (1606-1673), autor de Plantae per Galliam, Hispaniam et Italiam Observatae, Iconobus Aeneis Exhibitae (París, 1714).
Sinonímia Antirrhinum barrelieri var. algeriense Samp. ex Pires de Lima Antirrhinum barrelieri var. cirrhosum Rouy Antirrhinum barrelieri var. latifolium Willk. Antirrhinum barrelieri var. piliferum Rouy Antirrhinum barrelieri f. piliferum (Rouy) Rothm. Antirrhinum barrelieri var. reeseanum Maire Antirrhinum boissieri Rothm. Antirrhinum controversum Pau ex Sennen Antirrhinum graniticum subsp. boissieri (Rothm.) Valdés Antirrhinum hispanicum var. giennense Cuatrec. Antirrhinum ibanyezii Jiménez & Pau Antirrhinum majus subsp. ambiguum (Lange) Malag. Antirrhinum majus subsp. barrelieri (Boreau) Malag. Antirrhinum murale subsp. barrelieri Samp.«Antirrhinum barrelieri» a The Plant List. Data consulta: 06 de febrer de 2014.
Referències
barrelieri