Anguerboda o Angurboda (en norrè Angrboða 'la qui porta el dolor')<ref name="The Germanic lexicon project (El projecte de vocabulari germànic) (anglès)" és una ètun (més acuradament, una guiga 'geganta') de la mitologia nòrdica.
Aparicions Edda Poètica És esmentada en l'Edda poètica en la Völuspá (estrofes 40-41) com a mare de Fènrir amb Loki. Anguerboda també és mare dels altres dos fills monstruosos de Loki: la serp Iormungand i Hel, la guardiana de l'inframón. Molts cops se l'ha equiparada amb Iárnvidia, «la del bosc de Ferro (Járnvid)», que s'esmenta en la llista de dones-troll en el Nafnaþulur de Snorri.
Edda Prosaica Al capítol 13 de Gylfaginning, Snorri fa una explicació en prosa d'aquestes estrofes, que segons la traducció de Bredeur és: «Una bruixa habita a l'est de Midgard, al bosc de Járnvid: en aquest bosc habiten dones-trol que són conegudes com a Iárnvidjur ('dones de Járnvid'). La vella bruixa té molts gegants per fills, i tots sota l'aparença de llops; i d'aquest lloc surten els llops. El refrany diu així: que d'aquesta raça n'esdevindrà un que serà el més fort de tots, el que és anomenat «Gos que caça la lluna» (Mánagarm); s'omplirà amb tota la carn de totes les persones que morin, i s'empassarà la lluna, i ruixarà amb sang el cel i tots els refugis; i per això el sol en perdrà la brillantor, i els vents s'inquietaran i rugiran a cada costat.»
És possible que el «Gos que caça la lluna» es refereixi a Hati o Escol (Sköll), els fills de Fènrir.
Referències
Categoria:Ètuns