Bellíssima (títol original en italià: Bellissima) és una pel·lícula dramàtica italiana dirigida per Luchino Visconti, estrenada el 1951. Ha estat doblada al català.
Argument Maddalena, que viu en un barri pobre de Roma, apunta la seva molt jove filla a una audició organitzada per l'escenògraf Blasetti als estudis Cinecittà. Totes les mares que han tingut coneixement de l'anunci van a Cinecittà amb les seves filles per fer-les passar una audició. Maddalena està molt determinada que sigui la seva l'escollida; ha invertit tots els seus diners en aquest objectiu, perquè la seva filla sigui la més bonica, la més ben vestida. Ha col·locat en ella totes les seves esperances. Als estudis, es creua amb un home que intenta explotar la seva ingenuïtat i estafar-la proposant-li un endoll inventat de totes totes. En el moment de les proves de la nena davant la càmera, els riures i els sarcasmes dels responsables davant la seva malaptesa juvenil revoltaran Maddalena que refusarà finalment la proposta de contracte, aniquilant al mateix temps els seus propis somnis.
Repartiment Anna Magnani: Maddalena Cecconi Walter Chiari: Alberto Annovazzi Tina Apicella: Maria Cecconi Gastone Renzelli: Spartaco Cecconi Tecla Scarano: Tilde Spernanzoni Lola Braccini: La dona del fotògraf Arturo Bragaglia: El fotògraf Nora Ricci: L'empleat de la lavanderia Vittorina Benvenuti Linda Sini: Mimmetta Teresa Battaggi: La mare snob Gisella Monaldi: El porter Amalia Pellegrini Luciana Ricci Giuseppina Arena Liliana Mancini: Iris Alessandro Blasetti: Ell mateix Vittorio Glori: Ell mateix Mario Chiari: Ell mateix Luigi Filippo D'Amico: Ell mateix George Tapparelli: Ell mateix Luciano Caruso Michele Di Giulio Mario Donatone Pietro Fumelli Lilly Marchi Anna Nighel Lina Rossoni Actors que no surten als crèdits Franco Ferrara: el cap d'orquestra de la R.A.I. Corrado Mantoni: Ell mateix Sonia Marinelli: Una noia Guido Martufi: Un jove a cal barber Vittorio Musy Glori: Ell mateix
Anàlisi Bellissima, , apareix, als ulls de Giuseppe Ferrara, com
La col·laboració, que no van tenir el 1942 - Anna Magnani, embarassada, va haver de cedir el lloc a Clara Calamai en el rodatge d'Ossessione- va ser, aquella vegada, efectiva, com ho serà per a un esquetx de la pel·lícula col·lectiva, Siamo donne (1953). Segons Giuseppe Ferrara, estaria equivocat, tanmateix, de limitar Bellissima a un «retrat de dona», tan encertat com pugui ser. Jacques Lourcelles percep, per la seva banda, a Bellissima, a més a més d'una denúncia dels mitjans del cinema, Aquesta Itàlia s'encarna en Anna Magnani/Maddalena que prova, segons ell, una
es pregunta s'interroga Pierre-Louis Thirard. És l'oposició entre dos mons, com sembla indicar-ho Giulio Cesare Castello i,
Referències
Enllaços externs Extractes del film a Vodkaster
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1951 Categoria:Pel·lícules dirigides per Luchino Visconti Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules del neorealisme italià Categoria:Pel·lícules ambientades a Roma