miniatura|Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). És l'únic president de govern elegit democràticament que va morir executat a mans de l'estat espanyol.
Biografia Joventut i formació Nascut el 21 de juny de 1882, al Tarròs, en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de vuit. El seu pare era Josep Companys i Granyó, un terratinent il·lustrat i d'idees liberals, i la seva mare era Maria Lluïsa de Jover i Fontanet, pubilla i única hereva de la baronia de Jover. Quan la mare va morir, cap dels seus fills va voler heretar el títol nobiliari.
Passa els primers anys al seu poble compartint jocs amb els fills dels pagesos que treballaven per al seu pare, entre els quals Salvador Seguí, a qui retrobarà més tard a Barcelona. Als nou anys va ingressar al Liceu Poliglot de Barcelona, on va estudiar el batxillerat. Més endavant va ingressar a la universitat per a estudiar la carrera de notariat, però quan va ser suprimida va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on coneixeria Francesc Layret. Ja atret per la política, l'any 1900 va fundar a la universitat l'Associació Escolar Republicana amb Francesc Layret i Foix, Humbert Torres i Barberà, Josep Maria Espanya i Sirat, entre d'altres. Segons testimonis contemporanis, l'Associació Escolar Republicana publicà La Defensa Escolar, en la qual Companys hauria escrit les seves primeres col·laboracions periodístiques, si bé no s'ha trobat cap exemplar d'aquest setmanari. També va ser militant de Joventut de la Unió Republicana de Salmerón.
Companys estava influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la Restauració borbònica i optà per la participació en la vida política del país. Després dels Fets del ¡Cu-Cut!, el 1906 va participar en la creació de Solidaritat Catalana, seguint Layret i Salmerón. Quan aquest moviment es va disgregar, Companys s'adherí a la Unió Federal Nacionalista Republicana i va arribar a ser el president de la secció política el 1910.
El 1909 va ser detingut i empresonat, per primera vegada a la seva vida, arran de la repressió posterior a la Setmana Tràgica.
Es va casar amb Mercè Micó el 16 d'octubre de 1910 a l'església de la Concepció (Barcelona).
Paral·lelament a l'activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, col·laborà en diaris republicans com L'Aurora i anys més tard en La Barricada, del qual el 1912 va esdevenir redactor en cap. Va entrar a formar part del Partido Reformista de Melquiades Álvarez i va escriure amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Trepat i Eusebi Corominas en l'òrgan del partit, La Publicidad, on va entrar com a reporter entre 1904 i 1905.
Primers càrrecs polítics El Partido Reformista va perdre les eleccions municipals del 1913, es va produir la crisi del reformisme i Companys va deixar La Publicidad. Va tenir una breu militància al Bloc Republicà Autonomista col·laborant com a redactor dels quatre números de La Barricada, òrgan de difusió del partit, on va conèixer Andreu Nin i Marcel·lí Domingo.
Després dels mals resultats del Bloc a les eleccions generals espanyoles de 1916 en les quals Marcel·lí Domingo va ser l'únic diputat del Bloc, alguns dels seus creadors com Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Josep Mestres decideixen constituir el Partit Republicà Català (PRC), l'abril del 1917, un projecte al qual es va sumar Companys. En aquest període col·laborava amb la publicació La Lucha, nascuda en l'òrbita del Bloc Republicà Autonomista i que va continuar vinculada al PRC. Companys va ocupar el càrrec de redactor en cap i responsable de la informació política.
Regidor de Barcelona. Primer mandat El novembre de 1917 es varen convocar eleccions municipals. Per assegurar un triomf de les esquerres, es va formar una gran coalició on s'incorporen, fins i tot, els lerrouxistes del Partit Republicà Radical. Es volia comptar amb una fortalesa política per a exigir l'indult dels socialistes Besteiro, Saborit, Anguiano i Largo Caballero, condemnats a cadena perpètua el 29 de setembre de 1917 i empresonats a Cartagena. Companys va ser l'únic candidat del Partit Republicà Català que va aconseguir l'acta de regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel districte V –el Raval–, amb el Partit Republicà Radical al capdavant del govern municipal. Companys es va autoexcloure de la coalició per evitar ser identificat amb els lerrouxistes i va constituir una minoria unipersonal. Amb tot, va formar part de la comissió de govern, amb funcions relacionades amb sanitat i beneficència. Des d'aquesta posició, Companys va proposar i gestionar l'acollida de milers de nens francesos refugiats de la Primera Guerra Mundial. També es va encarregar de la reconstrucció d'alguns pobles francesos, un projecte amb un important pressupost i que el partit del govern va aprofitar per desviar fons cap a un enriquiment personal d'amagat de Companys.
Va dirigir el setmanari d'esquerres L'Avenir des d'octubre de 1920 quan Francesc Layret el va fundar a Sabadell. Va escriure nombrosos articles, sovint relacionats amb la seva activitat a les Corts. També va col·laborar al setmanari Federal i al diari de la delegació local d'Esquerra Republicana de Catalunya El Poble, ambdós editats a Sabadell.
El 1919, la Mancomunitat de Catalunya va preparar un projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya, al qual Companys donava suport. Tanmateix, les tensions dels sectors obrers, que desemboquen en la vaga de la Canadenca, varen provocar una crisi generalitzada a l'estat i les opcions d'aprovació de l'estatut es van esvair. La intermediació de Salvador Seguí va permetre un acord entre els treballadors i la patronal, al qual es van oposar les autoritats militars a Catalunya. Companys, amic de Seguí, va proposar a l'alcalde de Barcelona, Manuel Morales i Pareja, que s'adrecés formalment al govern espanyol per tal que «obligués els patrons a complir el que havien pactat». L'ajuntament no va fer-ne cas i Companys va acusar els membres del govern municipal d'esquirols, fet que li va suposar la detenció fins a final de la vaga.
La implicació de Companys a favor dels obrers el va situar en el punt de mira del governador civil Severiano Martínez Anido, que va ordenar la seva detenció el 20 de novembre del 1920 juntament amb altres sindicalistes, com Salvador Seguí i Martí Barrera, fins a un total de trenta-sis persones. Deportat Companys al castell de la Mola (Maó), quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa com a advocat, aquest fou assassinat per un pistoler a sou dels Sindicats Lliures.
Diputat per Sabadell Companys es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1920 per Sabadell, en representació del Partit Republicà Català, per optar a l'escó de l'assassinat Francesc Layret, substitució que confirma la confluència política entre obrerisme i republicanisme. Tot i que la seva detenció li va impedir d'intervenir en la campanya electoral, va guanyar l'escó de diputat al Congrés de Madrid i va ser alliberat. D'aquesta manera, el 19 de desembre de 1920 aconseguí l'acta de diputat amb el 45% dels vots, davant de Manuel Folguera i Duran (38,9%) i Enric Turull i Comadran (13,5%). Hom justifica aquests resultats perquè es presentava com a continuador de Francesc Layret, tot i la desmobilització dels sectors populars i l'absència de Companys en la campanya electoral. L'escó de diputat l'obligà a abandonar el càrrec de regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
Creació de la Unió de Rabassaires
La implicació de Companys amb el món obrer anarcosindicalista abans de 1920 incorporant aquest sector a la causa republicana, es va orientar cap al sindicalisme camperol que estava fragmentat per àmbits locals. Les conferències i mítings que va fer per tot Catalunya a favor de Solidaritat Catalana el 1906, el suport al candidat Laureà Miró al Baix Llobregat el 1907 i la campanya per les eleccions generals de 1919 a favor de Francesc Layret li van proporcionar un contacte directe amb la pagesia de Sabadell, d'on era diputat des de 1920, però també a tot el Vallès, on havia guanyat a la majoria de municipis, al Penedès, al Bages i al Maresme.
Les organitzacions sindicals existents tenien exclusivament caràcter local i no eren capaces de sumar forces en les seves reivindicacions. La Comissió de Rabassaires de la comarca de Sabadell li va proposar que continués amb la tasca iniciada per Layret. Des de la seva posició de diputat contacta amb altres agraristes espanyols, com el regeneracionista i escriptor castellà Julio Senador Gómez, amb el diputat Santiago Alba Bonifaz de Castella la Vella, o Basílio Alvarez de Galícia. També donava suport a un parell de projectes de llei de reforma agrària de Filiberto Villalobos del Partido Reformista i d'Ángel Ossorio y Gallardo del Partit Social Popular.
Pel novembre del 1920 fou detingut, juntament amb Salvador Seguí i Rubinat, Martí Barrera i Maresma, Josep Viadiu i altres sindicalistes, i fou deportat a la Mola de Maó. Quan el seu company i amic Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa, fou assassinat. En les eleccions legislatives del desembre del 1920, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català (escó que havia ocupat Layret), i hagué d'ésser posat en llibertat.
A partir del 1921, Companys es va dedicar de ple a l'organització de la futura Unió de Rabassaires, començant per demanar al sector que fessin propostes concretes sobre els projectes de llei presentats a Madrid. També els demanà una major coordinació a través d'una assemblea provincial de societat rabassaires, organitzada per la delegació sabadellenca.
La Federació de Rabassers de Catalunya, amb seu a Martorell, es convertí en l'eix de la Unió de Rabassaires que va fer la seva assemblea constituent el 6 d'agost de 1922 a Barcelona. Companys va refusar la presidència d'honor i, juntament amb Fèlix Duran Cañameres, Pere Estartús Eras i Amadeu Aragay i Daví, constituïren la direcció efectiva del sindicat amb Jaume Martrat, de Martorell com a primer president de la Unió. La resta del comitè el van formar Joan Torras, d'Ullastrell; Josep Ricart, de Sant Pere de Ribes; Astra Janer, de Sabadell; Josep Raventós, de Sant Sadurní; Josep Buil, de Piera; Pere Cartró, de Vilafranca i Joan Bonastre, de Masquefa.
El 15 d'octubre de 1922, Lluís Companys passà a dirigir el setmanari La Terra. Revista Popular Agrària, que era l'òrgan de la Unió. Amadeu Aragay i Daví, persona molt vinculada a la seva trajectòria política, fou el principal responsable de la comissió organitzadora del primer congrés dels treballadors del camp de Catalunya, que tingué lloc el 15 de gener de 1923 i que aplegà 3.000 pagesos. Aquell mateix any s'inicià a la lògia Llibertat.
Dictadura de Primo de Rivera A les eleccions generals de 1923, el Partit Republicà Català aconseguí tres escons, amb Lluís Companys com a líder. Les Corts varen ser dissoltes amb el cop d'Estat de Primo de Rivera.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, Companys es concentrà en l'activitat d'advocat assessor de la Unió de Rabassaires i, des de 1928, formà part dels comitès dels partits catalans que dirigiren l'oposició política. La seva vinculació política i personal amb la ciutat de Sabadell era tan forta que finalment es va fer construir en aquesta població vallesana una casa d'estiueig en el que havia de ser la ciutat jardí de Can Rull, l'any 1928. Entre 1928 i 1929, s'implicà en la conspiració per derrocar la dictadura de l'expresident del Govern espanyol, Sánchez Guerra, que fou un rotund fracàs i que li representà un nou empresonament. L'octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a Macià, exiliat per la dictadura.