miniatura|El gàngster del Al Capone és una figura freqüentment associada amb el crim organitzat El crim organitzat és un terme que s'aplica a les organitzacions locals, nacionals o internacionals dirigides per criminals amb el propòsit de dur a terme activitats il·legals, fonamentalment per treure'n un benefici econòmic. Tot i que el crim organitzat generalment es considera una forma de negoci il·legal, algunes organitzacions criminals, com ara grups terroristes, càrtels de la droga, grups rebels i separatistes, tenen motivacions polítiques. Moltes organitzacions criminals es basen en la por o el terror per aconseguir els seus objectius o finalitats, així com per mantenir el control dins de l'organització i poden adoptar tàctiques habituals dels règims autoritaris per mantenir el poder. Algunes formes de crim organitzat simplement existeixen per satisfer la demanda de béns il·legals en un estat o per facilitar el comerç de béns i serveis que poden haver estat prohibits per un estat (com ara drogues o armes de foc il·legals). En alguns casos, les organitzacions criminals obliguen a terceres parts a fer negocis amb ells, com quan un grup extorsiona a comerciants perquè els paguin a canvi de «protecció».Macionis, Gerber, John, Linda (2010). Sociology 7th Canadian Ed. Toronto, Ontario: Pearson Canada Inc. p. 206. Les bandes de carrer sovint es poden considerar grups de crim organitzat o, segons definicions més estrictes de crim organitzat, poden ser prou disciplinades per ser considerades organitzades. Una organització criminal també es pot anomenar una banda, gàngster / banda, thug, família criminal, màfia, mafiós/màfia, o sindicat; la xarxa, subcultura i comunitat de criminals involucrats en el crim organitzat es pot anomenar món subterrani o terra de les bandes. El terme s'aplica amb freqüència per assenyalar aquelles organitzacions o grups de persones que es dediquen a traficar amb drogues o persones, cometre segrestos, assassinats, entre altres delictes. Tenen una cadena d'organització jeràrquica i una complexa divisió social del treball. Els sociòlegs de vegades distingeixen específicament una "màfia" com un tipus de grup de crim organitzat que s'especialitza en el subministrament de protecció extralegal i quasi-aplicació de la llei. Estudis acadèmics de la "màfia" original, la màfia italiana, així com la seva contrapart americana,Gambetta, D. (1996). The Sicilian Mafia: the business of private protection. Harvard University Press. van generar un estudi econòmic dels grups del crim organitzat i van exercir una gran influència en els estudis de la màfia russa,Varese, F. (2001). The Russian Mafia: private protection in a new market economy. Oxford University Press. la preman indonèsia, les tríades xineses,Wang, Peng (2017). The Chinese Mafia: Organized Crime, Corruption, and Extra-Legal Protection. Oxford: Oxford University Press. les tríades de Hong Kong,Chu, Y. K. (2002). The Triads as Business. Routledge. el thuggee indi i la yakuza japonesa.Hill, P. B. (2003). The Japanese Mafia: Yakuza, Law, and the State. Oxford University Press
L'Organització de les Nacions Unides va definir l'any 2000 un «grup delictiu organitzat» com un «grup estructurat de tres o més persones que existeixi durant un cert temps i que actuï concertadament amb el propòsit de cometre un o més delictes greus […] amb el propòsit d'obtenir directament o indirecta un benefici econòmic o altres beneficis materials».
Altres organitzacions —inclosos els estats, les esglésies, els exèrcits, les forces policials i les corporacions— poden utilitzar de vegades mètodes del crim organitzat per dur a terme les seves activitats, però els seus poders deriven del seu estatus com a institucions socials formals. Hi ha una tendència a distingir la delinqüència organitzada "tradicional", com ara el joc, l'usura, el tràfic de drogues, la prostitució i el frau, d'altres formes de delinqüència que també solen implicar actes criminals organitzats o en grup, com ara la delinqüència de coll blanc, els delictes financers, els delictes polítics, els crims de guerra, els crims d'estat i la traïció. Aquesta distinció no sempre és evident i els acadèmics continuen debatent el tema.Tilly, Charles. 1985. "State Formation as Organized Crime". In Evans, Peter, Dietrich Rueschemeyer, and Theda Skocpol, eds.: Bringing the State Back In. Cambridge: Cambridge University Press. Per exemple, en estats fallits que ja no poden dur a terme funcions bàsiques com l'educació, la seguretat o la governança (generalment a causa de la violència feixuga o de la pobresa extrema), el crim organitzat, la governança i la guerra de vegades es complementen. El terme «oligarquia» s'ha utilitzat per descriure països democràtics les institucions polítiques, socials i econòmiques dels quals estan sota el control d'unes poques famílies i oligarques empresarials que poden ser considerats o poden degenerar en grups del crim organitzat a la pràctica.Interview with Panos Kostakos: Per la seva pròpia naturalesa, les cleptocràcies, els estats mafiosos, els narcoestats o les narcocleptocràcies, i els estats amb alts nivells de clientelisme i corrupció política estan molt involucrats amb el crim organitzat o tendeixen a fomentar el crim organitzat dins dels seus propis governs.of Organized Crime Retrieved 6 October 2023Profits Transformed the Mob Retrieved 6 October 2023
Als Estats Units, la Llei de control del crim organitzat (1970) defineix el crim organitzat com "[l]es activitats il·legals d'una associació altament organitzada i disciplinada [...]". L'activitat criminal com a procés estructurat es coneix com a extorsió. Al Regne Unit, la policia calcula que el crim organitzat implica fins a 38.000 persones que operen en 6.000 grups diversos. Històricament, la força criminal organitzada més gran dels Estats Units ha estat la Cosa Nostra (màfia italoamericana), però altres organitzacions criminals transnacionals també han guanyat protagonisme en les darreres dècades. Un article del 2012 en una revista del Departament de Justícia dels Estats Units afirmava que: "Des del final de la Guerra Freda, els grups del crim organitzat de Rússia, Xina, Itàlia, Nigèria i Japó han augmentat la seva presència internacional i les seves xarxes mundials o s'han involucrat en activitats criminals més transnacionals. La majoria dels principals grups del crim organitzat internacional del món són presents als Estats Units". L' Avaluació Nacional de l'Amenaça de les Drogues del 2017 de l'Administració de Control de Drogues dels Estats Units va classificar les organitzacions criminals transnacionals mexicanes (TCO) com la "major amenaça criminal de drogues per als Estats Units", citant el seu domini "sobre grans regions de Mèxic utilitzades per al cultiu, la producció, la importació i el transport de drogues il·lícites" i identificant els càrtels de Sinaloa, Jalisco Nueva Generación, Juárez, Gulf, Los Zetas i Beltrán-Leyva com les sis TCO mexicanes amb major influència en el tràfic de drogues als Estats Units. L' Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 16 de les Nacions Unides té com a meta combatre totes les formes de delinqüència organitzada com a part de l'Agenda 2030.
En alguns països, el vandalisme en el futbol s'ha relacionat amb el crim organitzat.
Models de crim organitzat miniatura|Sam Giancana, el mafiós americà de la màfia S'han proposat diversos models per descriure l'estructura de les organitzacions criminals.
Organitzacional Xarxes de patrons i clients Les xarxes patró-client es defineixen per interaccions fluides. Produeixen grups criminals que operen com a unitats més petites dins de la xarxa general i, com a tals, tendeixen a valorar les persones significatives, la familiaritat amb els entorns socials i econòmics o la tradició. Aquestes xarxes solen estar formades per:
Jerarquies basades en la formació "natural" de tradicions familiars, socials i culturals; Enfocament "estret" de l'activitat/treball; Sistemes de valors fraternals o nepotistes; Activitat personalitzada; incloent-hi rivalitats familiars, disputes territorials, reclutament i formació de membres de la família, etc.; Sistemes de creences arrelats, dependència de la tradició (inclosa la religió, els valors familiars, les expectatives culturals, la política de classe, els rols de gènere, etc.); i, Mecanismes de comunicació i aplicació de les normes que depenen de l'estructura organitzativa, l'etiqueta social, l'historial d'implicació criminal i la presa de decisions col·lectiva.
Operacions burocràtiques/corporatives Els grups de crim organitzat burocràtics/corporatius es defineixen per la rigidesa general de les seves estructures internes. Es centren més en com funciona l'operació, com té èxit, com es manté o com evita les represàlies, generalment es caracteritzen per:
Una estructura d'autoritat complexa; Una extensa divisió del treball entre les classes dins de l'organització; Meritocràtic (en oposició als atributs culturals o socials); Responsabilitats exercides de manera impersonal; Normes/regulacions escrites extenses (en contraposició a la praxi cultural que dicta l'acció); i, Mecanismes de comunicació "de dalt a baix" i d'aplicació de normes.
No obstant això, aquest model de funcionament té alguns defectes:
L'estratègia de comunicació "de dalt a baix" és susceptible a la intercepció, sobretot més avall en la jerarquia a la qual es comunica; Mantenir registres escrits posa en perill la seguretat de l'organització i depèn de mesures de seguretat més elevades; La infiltració en nivells inferiors de la jerarquia pot posar en perill tota l'organització (un efecte "castell de cartes"); i, La mort, les lesions, l'empresonament o les lluites internes pel poder augmenten dràsticament la inseguretat de les operacions.
Mentre que les operacions burocràtiques emfatitzen els processos empresarials i les jerarquies fortament autoritàries, aquestes es basen en l'aplicació de les relacions de poder en lloc d'un objectiu subjacent de proteccionisme, sostenibilitat o creixement. miniatura|El líder d'una banda jamaicana , Christopher Coke
Bandes juvenils i de carrer Una estimació sobre les bandes de carrer juvenils als Estats Units proporcionada per Hannigan i altres va marcar un augment del 35% entre el 2002 i el 2010. Una cultura de bandes distintiva sustenta molts, però no tots, els grups organitzats; això es pot desenvolupar a través d'estratègies de reclutament, processos d'aprenentatge social en el sistema correctiu experimentats per la implicació de joves, familiars o iguals en la delinqüència, i les accions coercitives de les figures d'autoritat criminal. El terme "banda de carrer" s'utilitza habitualment indistintament amb "banda juvenil", referint-se a grups de joves de barri o de carrer que compleixen els criteris de "banda". Miller (1992) defineix una banda de carrer com "una associació autoformada de iguals, units per interessos mutus, amb un lideratge i una organització interna identificables, que actuen col·lectivament o com a individus per aconseguir finalitats específiques, inclosa la realització d'activitats il·legals i el control d'un territori, instal·lació o empresa en particular".Miller, W.B. 1992 (Revised from 1982). Crime by Youth Gangs and Groups in the United States. Washington, DC: U.S. Department of Justice, Office of JusticePrograms, Office of Juvenile Justice and Delinquency Prevention. Algunes de les raons per les quals els joves s'uneixen a bandes inclouen sentir-se acceptats, aconseguir estatus i augmentar la seva autoestima. Un sentiment d'unitat uneix moltes de les bandes juvenils que no tenen l'aspecte familiar a casa.