miniatura|1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll,DIEC galetDIEC: Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen o polzimDCVB en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija. És absent en les fulles sèssils. Els pecíols poden tenir un apèndix laminar, que apareix a banda i banda del punt d'inserció de la fulla, anomenat cadascun estípula. Les fulles que contenen pecíol s'anomenen peciolades. La paraula prové del llatí vulgar pecciolus, diminutiu de pes, pedis (peu), tronc d'una planta.
Els pecíols poden ser acanalats o no i de diferents gruixos, colors i formes i poden servir per caracteritzar una espècie o una varietat. Generalment és mes o menys cilíndric, però hi ha fulles que el tenen comprimit, de manera que perd la rigidesa com en els trèmols i certs pollancres. La base acostuma a ser una mica dilatada. En cítrics és alat.
La morfogènesi del pecíol prové del teixit embrionari anomenat hipocòtil que un cop allargat sorgeix el cotilèdon i el meristema apical. Les cèl·lules externes es converteixen en una capa epidèrmica i algunes de les cèl·lules interiors esdevenen col·lènquimes que sostenen el pecíol recentment format.
Les funcions bàsiques del pecíol són: el manteniment estructural, l'engruiximent i elongació i el transport de fluids entre la tija i el limbe de la fulla.
Referències
Categoria:Morfologia vegetal