miniatura|Servei de ràdio Secret OKW (Afers Exteriors / Oficina de Defensa) LAbwehrEn alemany el mot és femení, com en català fou una organització d'intel·ligència militar (recopilació d'informació) alemanya de 1921 a 1944. El terme Abwehr (ˈapveːɐ̯), contraespionatge en alemany) va ser utilitzat com una concessió a l'exigència dels Aliats que les activitats d'intel·ligència alemanyes posteriors a la Primera Guerra Mundial fossin només defensius. Després del 4 de febrer de 1938, el nom complet era Oficina d'Afers Exteriors / Oficina de contraespionatge de l'alt comandament de les Forces Armades (Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht).
Malgrat que el nom implica contraespionatge, l'Abwehr era una agència d'intel·ligència basada exclusivament en informes d'intel·ligència humana, sobretot d'informes de primera mà dels agents de camp i altres fonts. El cap de lAbwehr depenia directament de l'Alt Comandament de les Forces Armades (Oberkommando der Wehrmacht, o OKW).
Els reports d'espionatge i la disseminació d'aquesta informació eren prerrogativa de la Branca d'Operacions (a diferència de la Branca d'Intel·ligència) de l'OKW, i a través d'ella a les seccions d'intel·ligència d'avaluació de l'Exèrcit (Heer), la Marina (Kriegsmarine), i la Força Aèria (Luftwaffe).Quan Hitler va reemplaçar el Ministeri de Guerra per l'OKW, lAbwehr es va convertir en la seva agència d'intel·ligència, encara que amb cert grau d'independència d'aquest. L'OKW no va establir una branca d'Intel·ligència en el seu Estat Major d'Operacions fins al 1943, i quan ho va fer, només constava de tres oficials. El quarter general de lAbwehr se situava al 76/78 Tirpitzufer, Berlín, al costat de les oficines de la OKW.Tot i la ubicació de la seva seu, a la realitat el poder era al camp a través de la "Abwehrstelle" o "Ast" ("branca") de lAbwehr— vegeu secció titulada reorganització del 1938.
Abans de Canaris LAbwehr va ser creada el 1921 com a part del Ministeri de Defensa d'Alemanya quan el govern alemany se li va permetre formar el Reichswehr l'organització militar de la República de Weimar. El seu primer cap fou el Major Friedrich Gempp, un antic ajudant del coronel Walter Nicolai, cap de la intel·ligència alemanya durant la Primera Guerra Mundial. En aquest moment es componia de només tres oficials i set ex oficials, a més d'un personal d'oficina. Durant la dècada del 1920 es va organitzar en tres seccions:
I. Reconeixement II. Xifratge i control de ràdio III. Contraespionatge
El personal d'intel·ligència de la Reichsmarine es va fusionar amb lAbwehr el 1928.
En la dècada de 1930, amb l'auge del moviment nazi, el Ministeri de Defensa es va reorganitzar. Sorprenentment, el 7 de juny de 1932, un oficial de l'Armada, el capità Konrad Patzig, va ser nomenat cap de lAbwehr, malgrat el fet que estava format en gran part per oficials de l'exèrcit. Però potser no és sorprenent, a causa de la petita grandària de l'organització i de la seva limitada importància en aquell temps, el càrrec era inadequat per a un oficial de l'exèrcit més ambiciós. Un altre possible factor va ser que els oficials navals tenien més experiència a l'estranger que els seus homòlegs de l'Exèrcit i comprendrien més dels assumptes exteriors. No obstant això, els tres serveis amb el temps van desenvolupar el seu propi personal d'intel·ligència.
A causa dels vols que lAbwehr encarregava a través de la frontera amb Polònia,Patzig aviat van tenir enfrontaments amb Heinrich Himmler, cap de les SS. Els líders de l'Exèrcit temien que els vols podrien posar en perill els plans secrets per a un atac a Polònia. Patzig va ser acomiadat el gener de 1935 com a resultat d'això, i va ser enviat a comandar el nou cuirassat de butxaca Admiral Graf Spee, que més tard va esdevenir Cap de Personal Naval. El seu reemplaçament va ser un altre capità de la Reichsmarine, Wilhelm Canaris.
Sota el comandament de Canaris Abans de la Guerra Abans que es fes càrrec de lAbwehr l'1 de gener de 1935, el que aviat seria almirall Canaris va ser advertit per Patzig d'intents per part de Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich de fer-se càrrec de totes les organitzacions alemanyes d'intel·ligència. Canaris, un mestre dels tractes de rebotiga, creia saber com tractar amb ells. Però tot i que va tractar de mantenir una relació almenys cordial amb ells, l'antagonisme entre lAbwehr i les SS no es va aturar amb Canaris al timó.
Es va arribar a un punt crític en 1937 quan Adolf Hitler va decidir ajudar Ióssif Stalin en la seva darrera purga contra l'exèrcit soviètic. Hitler va ordenar que l'Estat Major de l'Exèrcit alemany s'havia de mantenir en la foscor sobre les intencions de Stalin, per por que advertís als seus homòlegs soviètics a causa de les seves llargues relacions. En conseqüència, equips especials de les SS, acompanyats per experts en robatori procedents de la Kriminalpolizei, van irrompre en els arxius secrets de l'Estat Major i lAbwehr i s'endugueren documents relacionats amb la col·laboració germano-soviètica. Per amagar els robatoris, es va calar foc als llocs dels robatoris, inclòs el quarter general de lAbwehr.Walter Schellenberg, The Labyrinth: Memoirs of Walter Schellenberg, Hitler’s Chief of Counterintelligence (Nova York, Nova York: Harper & Brothers, 1956), pàg. 25-27
Reorganització del 1938 Canaris reorganitzà l'agència el 1938, i lAbwehr se subdividí en tres seccions principals:
La Divisió Central (també anomenat Departament Z "Abteilung Z" o "die Zentrale" en alemany): actua com el cervell de control per a les altres dues seccions, així com a personal de gestió i assumptes financers, incloent-hi el pagament dels agents. Al llarg de la tinença de Canaris va ser encapçalada pel Generalmajor Hans Oster. La Branca Estrangera, ("Amtsgruppe Ausland" en alemany) (més tard coneguda com a Grup d'intel·ligència estrangera) va ser la segona subdivisió de l'Abwehr i tenia diverses funcions: Enllaç amb l'OKW i els estats majors dels serveis, Coordinació amb el Ministeri d'Afers Estrangers alemany en assumptes militars, i Avaluació dels documents i avaluació de premsa i emissions de ràdio estrangeres. Aquest enllaç amb ñ'OKW significava que la branca estrangera era el canal adequat per sol·licitar suport de lAbwehr per a una missió particular.
Abwehr I. II. III.: Constituïen la tercera divisió i van ser etiquetades com a "branques de contra-intel·ligència", però en realitat es va centrar en la recopilació d'intel·ligència. Se subdivideix en les següents àrees i responsabilitats: I.Recopilació d'intel·ligència estrangera (subdividits per lletra per exemple,Abwehr I-Ht) G (Geheieme): documents falsos, fotos, tintes, passaports, productes químics H West (Heer West): Exèrcit occidental (intel·ligència de l'exèrcit anglo-americà) H Ost (Heer Ost): Exèrcit oriental (intel·ligència de l'exèrcit soviètic) Ht (Heer technische): Intel·ligència tècnica de l'exèrcit I: comunicacions - disseny d'aparells de ràdio, operadors sense fil K (Krypto): computació / criptoanàlisi L (Luft): intel·ligència aèria M (Marine): intel·ligència naval T/Lw (Technische / Luftwaffe) : intel·ligència aèria tècnica Wi (Wirtschaft): intel·ligència econòmica Adjunt a lAbwehr hi havia el Gruppe I-T d'intel·ligència tècnica. Inicialment, lAbwehr I-K era una unitat d'investigació tècnica derivada, una petita fracció de la mida del seu homòleg britànic, el Bletchley Park. La seva importància va créixer més endavant durant la guerra perquè coincidia amb el seu homòleg britànic en grandària i capacitat.
II. Sabotatge: Encarregat de dirigir contactes encoberts / explotació dels grups minoritaris descontents en països estrangers amb fins d'intel·ligència.
Adjunt a lAbwehr II. hi havia la Divisió Brandenburg, una branca del Gruppe II-T (intel·ligència tècnica), i sense relació amb cap altra branca fora del Gruppe II-T de lAbwehr II.De vegades se'ls coneix com els "Brandenburgers"; el Regiment de Brandenburg va ser una força de servei especial similar als Comandos britànics. Format com una companyia el 15 d'octubre 1939 sota el comandament del Cpt. Theodor von Hippel, a principis de 1940 s'havia ampliat a un batalló al comandament del Major Hubertus Kewisch. L'octubre de 1940 va ser una brigada, i el desembre de 1942, una divisió.
III. Contraespionatge divisió: responsable de les operacions de contra-intel·ligència de la indústria alemanya, la difusió d'informació falsa, la penetració dels serveis d'intel·ligència estrangers i la investigació dels actes de sabotatge a sòl alemany. Adjunt a lAbwehr III. hi havia: IIIC: Oficina d'autoritat civil IIIC-2: Oficina per a casos d'espionatge IIID: Oficina de desinformació IIIF: Oficina d'agents de contraespionatge IIIN: Oficina postal
Es van establir també enllaços entre lAbwerh i els als comandaments de l'Exèrcit, l'Armada i la Luftwaffe. Aquestes relacions passarien per sobre de les sol·licituds específiques d'informació a les seccions operatives de lAbwehr.
LAbwehr I fou dirigida pel coronel Hans Pieckenbrock, lAbwehr II fou comandada pel coronel Erwin von Lahousen i lAbwehr III ho fou pel coronel Egbert Bentivegni.
Ast / Abwehrstelle Sota l'estructura esbossada anteriorment, lAbwehr va col·locar una estació local a cada districte militar a Alemanya, ("Wehrkreis"), anomenada 'Abwehrstelle' o 'Ast' (literalment "Punt de defensa"). Segons la Taula Alemanya d'Organització i EquipamentLa TAOiE és la llista exacta del que es considera necessari perquè qualsevol unitat militar alemanya estigui com a força operacional. Va existir una excepció a aquesta directiva TAOiE a Hamburg que no tenia presència permanent de lAbwehr. model del quarter general de lAbwehr cada Ast se subdividia usualment en seccions pera a
espionatge (I), sabotatge (II), i contraintel·ligència (III).
Normalment, cada Ast estaria al comandament d'un oficial d'alt rang de l'Exèrcit o la Marina i seria responsable davant el quarter general de lAbwehr a Berlín. Les operacions dutes a terme per cadascun dels Ast estarien a l'una amb el pla estratègic general formulat per l'almirall Canaris. Canaris al seu torn rebria instruccions sobre allò en què la recollida d'informació hauria de tenir prioritat per part de l'OKW o, cada cop més, sobretot després de 1941, directament pel Führer. A la pràctica, però, cadascun dels Ast va rebre una considerable llibertat en la planificació i execució de la missió - una faceta de l'organització que en última instància danya la seva capacitat d'obtenció d'informació.
Cadascun dels Ast locals podria reclutar agents potencials per a les missions i lAbwehr també emprava reclutadors independents per preparar i agents potencials veterans. En la majoria dels casos, els agents que formà lAbwehr van ser reclutats entre els civils, no oficials / soldats de l'exèrcit. L'èmfasi en el reclutament sembla haver estat en gran manera més la quantitat que no pas la qualitat. La mala qualitat dels reclutes sovint conduir al fracàs de les missions de lAbwehr.
Estructura operativa en països neutrals Als països neutrals LAbwehr sovint disfressava la seva organització mitjançant la fixació del seu personal a l'Ambaixada d'Alemanya o a les missions comercials. Aquests llocs es coneixien com a "Organitzacions de guerra" ("Kriegsorganisationen" o "KO" en alemany). En la neutral però amistosa Espanya, per exemple, lAbwehr tenia una Ast i una KO, mentre que a Irlanda no en tenia cap. Als països amics d'interès, els països ocupats, o en la mateixa Alemanya, el servei d'intel·ligència normalment organitzava "Subestacions Abwehr" ("Abwehrleitstellen" en alemany o "Alsts" en alemany), o "llocs adjunts Abwehr" ("Abwehrnebenstellen" en alemany). Els "Alsts" caurien sota la jurisdicció de lAst geogràfica apropiada, que al seu torn seria supervisada per la divisió central de Berlín.
Canaris i Die Schwarze Kapelle