Fills i amants és una novel·la de D. H. Lawrence publicada el 1913 i adaptada al cinema i la televisió en diverses ocasions. Narra les relacions familiars i de parella de principis del segle XX en un ambient rural i obrer. Va ser censurada per obscenitat a causa de determinades escenes sexuals i suggeriments de la trama. És considerada un dels clàssics de la literatura anglesa contemporània.
Història D. H. Lawrence va escriure la novel·la mentre la seva mare estava malalta, fet que reforça els enormes vincles biogràfics de la trama, reforçats per les cartes explicatives que va enviar durant aquest període a diversos amics. Aquesta primera versió va ser destruïda. Una segona versió, titulada Paul Morel com el protagonista de la història, es conserva parcialment. Va ser profundament revisada amb períodes de descans per canvis en la vida de l'autor (entre ells el matrimoni). Quan va reescriure-la completament la va intentar publicar però va rebre una resposta negativa. Les crítiques d'aquest rebuig van forçar una quarta versió, on van aparèixer elements per fer-la una història més coral (d'aquí el canvi de títol a l'actual en plural) però sense cedir en els trets fonamentals de la trama. Aquest quart esborrany va ser el que s'enviaria novament a la publicació, aquest cop reeixint.
La primera edició, el 1913, va patir una forta censura que va provocar que Edward Garnett eliminés unes vuitanta pàgines del manuscrit. Garnett, a qui es dedica la novel·la, va ser un dels mentors literaris de Lawrence però va considerar que els passatges de parella eren massa sensuals per a la moral de l'època (ell mateix s'havia vist privat d'estrenar una obra teatral per escàndol i, per tant, coneixia a fons els mecanismes editorials i del públic referents a la moral). Fins dècades després no es va poder restaurar el text original complet però, malgrat aquest fet, el llibre es va reeditar amb gran èxit.
Argument L'obra es divideix en dues parts. Al començament s'adopta el punt de vista de la mare de família, qui no és feliç al seu matrimoni perquè el seu marit és inculte i no pot satisfer-la espiritualment. Ell es gasta bevent gran part del seu sou i a ella li manquen els diners per criar els nens. Després de diversos episodis de violència, ella es refugia en els seus fills, qui li podran omplir el sentit de la vida. El capellà local escolta les seves confidències. Posteriorment s'associa a la cooperativa de dones, on porta també els seus fills per rebre educació.
Quan William comença a fer-se gran, la seva mare desaprova que surti a ballar i conegui noies, en un inici de la relació possessiva que mantindrà en la resta de la història. William aconsegueix una bona feina a la ciutat i sembla que complirà els somnis de la seva mare de progrés però s'allunya del nucli familiar en conèixer les diversions urbanes. Paul va assolint progressivament aleshores el rol de fill gran. Aprèn de ben petit les mancances econòmiques de la seva mare i promet ajudar-la amb el seu sou quan pugui treballar.
Malgrat la seva timidesa i dubtes, quan té catorze anys Paul demana una feina a una fàbrica tèxtil i l'aconsegueix. Cada dia viatge en tren a la ciutat i en tornar explica cada detall a la seva mare, la qual viu a través d'ell una altra vida imaginària. Al mateix temps William es promet amb una noia que no agrada a la seva mare per considerar-la massa frívola (com prova al seu parer una foto que envia com a presentació massa sensual). Aquí comença la seva decepció amb el seu fill gran, fins ara encara el predilecte, fet que fa créixer el rol de Paul a la llar.
Els fills abandonen progressivament la casa per fer la seva vida amb diferents graus d'èxits i només hi roman Paul, que actua com a suport de la mare mentre el marit treballa o fins que arriben les vacances i tornen els germans. En un d'aquests períodes de descans William apareix amb la seva promesa, que no encaixa amb els seus i això fa que l'acabi odiant. Mentrestant Paul descobreix la granja dels Leivers on pot viure les tasques senzilles del camp i un bon ambient familiar.
William torna a la seva feina però emmalalteix. La seva mare va a cuidar-lo però ja és massa tard i mor. Aquesta mort fa caure Gertude en una profunda depressió, ja que han mort amb ell les seves esperances de canvi. Només el fet que Paul caigui també malalt la fa recuperar l'ànim de viure, donat que ha de lluitar per salvar-lo. Aleshores ell es converteix de manera definitiva en el seu objecte de passió i això acaba la primera part de l'obra.
Paul es va fer cada cop més amic de Míriam, la filla dels Leivers perquè ella sembla entendre'l millor que ningú. La seva mare desaprova aquesta relació, perquè tem que la Míriam l'allunyi d'ella, a causa de la intensitat amb què viu tots els esdeveniments de la seva vida. Paul des d'aquest moment està dividit entre Míriam i la seva mare i no comprèn els seus propis sentiments. Els amics també ridiculitzen la Míriam i ell es mostra diferent quan està sol amb ella o quan està amb més gent.
Un dia que el Pau va de visita a casa de la Míriam, coneix la Clara, per qui se sent atret. Aquest fet, unit als retrets constants de la seva mare, porten al primer intent de trencament amb la Míriam. Apareixen igualment els primers símptomes que la salut de Gertrude comença a ressentir-se. Paul comença a intentar triomfar professionalment com artista, amb pintures que solament Míriam pot comentar de manera cabal. En l'entrega d'un premi pictòric, Paul usa per primer cop una jaqueta de William, escena que simbolitza el relleu definitiu en la primogenitura.
Paul demana a Míriam de tenir relacions sexuals i ella accedeix com a sacrifici perquè l'estima malgrat que no ho troba bé. Posteriorment ell constata que la unió no ha estat autèntica i que mai no voldrà casar-se amb ella i que per tant ha de tallar la relació. Aquest trencament fa que passi més temps amb la seva mare, però al mateix temps que comenci a tenir cites amb la Clara a la ciutat. Paul la porta a casa i s'alegra en veure que la seva mare i ella es porten bé però Gertrude tampoc no pot donar el vistiplau a la seva relació perquè ella és una dona casada. Malgrat això, el Paul visita sovint la Clara i esdevenen amants.
En un bar, Paul coneix el marit de la Clara, Baxter Dawes, el qual comença una baralla pel seu honor. Llavors Paul descobreix que la Clara mai no es divorciarà del seu espòs tot i les crítiques sobre la seva conducta i alhora s'adona que ell l'estima sexualment però no a nivell espiritual. Comenta a la seva mare que mai no podrà trobar parella, extrem que la Gertrude nega.
El doctor revela que la mare fa temps que té càncer i que està molt greu de salut. Paul deixa de banda tant la seva feina, com el seu art o el seu amor per estar al seu costat, juntament amb la seva germana. Alterna aquesta vetlla amb les visites a Baxter, que també està malalt, i a qui se sent proper per compartir la Clara. La Gertrude resisteix més del que preveien els metges pel desig de quedar-se amb el seu fill, fet que a ell l'angoixa profundament en veure el patiment i el dolor físic que experimenta la seva mare. Per això decideix donar-li morfina en una sobredosi després de parlar-lo amb la seva germana.
Quan la mare mor, en Paul sent que ell també és mort. La família queda desunida i el jove ha de prendre una decisió sobre què fer a partir d'ara. Ajuda a Baxter a recuperar la seva dona, a qui abandona voluntàriament i intenta tornar amb la Míriam. Ella li proposa matrimoni però ell s'adona que no podrà estar mai amb ella, perquè l'ombra de la seva mare encara el turmenta. Es planteja el suïcidi però al final de la novel·la decideix que ha de seguir viu.
Personatges La família Morel Walter Morel: el pare de família és un miner que es casa enamorat però que es va allunyant de la seva dona per l'alcoholisme i per la seva incapacitat per fer prosperar els seus fills, fet que provoca el menyspreu d'ella. Mentre els nens són petits apareix com una figura brutal i inconstant, amb episodis de violència, però posteriorment és relegat per tots i quan es queda vidu abandona la casa familiar, incapaç de viure sol. Apareix com un home poruc i fanfarró, però alhora anul·lat per ella. Les escenes felices s'associen sempre a l'ambient domèstic on ell actua realment com un pare i construeix coses amb els nens. Gertrude Morel: la mare és el centre de la família i de l'amor dels seus membres. Els seus fills no actuen sense la seva aprovació i no poden mantenir relacions amoroses amb altres dones normalitzades a causa de la seva excessiva influència en ells, ja que és descrita com una dona molt possessiva i exigent. Representa el sentit comú, el desig de millora social i la contenció emocional en públic. Té ànsies de cultura i treballa de valent al llarg de tota la vida pels seus, fins i tot quan cau greument malalta. William Morel: el fill gran de la família, estudia per sortir de la pobresa i aconsegueix un bon treball a la ciutat però allà es perd per culpa d'una dona massa capriciosa que l'arruïna i el fa emmalaltir en adonar-se de com és. És la primera via d'escapament de la seva mare, que queda profundament afectada per la seva mort en la joventut i llavors bolca totes les seves esperances en el segon fill home. Annie Morel: és l'única filla de la parella. Treballa com a mestra i es casa feliçment amb un conegut del poble. Pot escapar de la influència asfixiant de la mare per ser dona i així aconseguir realitzar-se. Té un paper menor que els altres membres de la família a la trama i actua com a contrast o per reforçar el rol femení de cuidadora, especialment durant la malaltia de la mare. Paul Morel: protagonista de la novel·la, és el fill que més unit està a la seva mare, a qui explica tot els detalls de la seva vida i a qui promet no deixar mai. Vol compensar-la per la infelicitat del seu matrimoni i per aquest motiu ell és incapaç de comprometre's amb una parella estable. És descrit com un artista sensible i reflexiu, que hereta de la seva mare les ànsies de progrés social. Arthur Morel: ell fill petit neix a destemps i és el preferit del pare, ja que és qui més s'hi assembla. D'ell es destaca la seva impulsivitat, que el porten a deixar embarassada una noia amb qui es casa, abandonant ben aviat el nucli familiar. No té tanta ambició com la resta dels seus germans ni mostra els seus conflictes emocionals i per això no ocupa un paper principal en la història.
Altres personatges principals Míriam: representa la dona pura del romanticisme. Té una base real en la figura de Louie Borrows, una dona amb qui l'autor va estar compromès. És qui més coneix l'ànima de Paul, de qui està bojament enamorada, però la seva incapacitat per acceptar la natura més mundana del noi fa que la relació fracassi. Mostra una baixa autoestima i una tendència a l'aïllament i el misticisme. Clara: una dona més gran que Paul, de qui es fa amant malgrat estar casada i malgrat les seves aparents crítiques cap als homes. Compromesa amb el sufragi femení i el moviment associat, treballa cosint per mantenir-se després d'haver abandonat el seu marit. Actua com a contrast de Míriam, perquè simbolitza la passió sexual i l'hedonisme. Baxter Dawes: marit de la Clara, agredeix en Paul quan s'assabenta de la seva relació però acaben reconciliant-se quan cau malalt al mateix temps que la mare del jove. Sempre ha estimat la Clara i la vol recuperar però no se sent a la seva alçada i malgrat ser el rival arquetípic i un home gelós, la visió de la novel·la sobre ell és la d'una persona feble i digna de compassió, d'aquí el final on recupera la seva llar. Mrs. Leivers: mare de Míriam, apareix com la figura de la mare arquetípica però amb un rol molt més passiu que la progenitora del protagonista. Té una visió negativa del sexe que transmet a la seva filla, un acte al qual li toca sotmetre's com un sacrifici (tot i que va tenir set fills), concepte que imita la Míriam per a disgust del Paul.