Hanis, o Coos fou una de les dues llengües coos d'Oregon, i la millor documentada. FOu parlada al nord del miluk al voltant del riu Coos i la badia de Coos. El há·nis fou el nom que es donaren a si mateixos. El darrer parlant de hanis fou Martha Johnson, qui va morir en 1972.
Fonologia mn pʰtʰtsʰtɬʰtʃʰkʰqʰpttstɬtʃkqʔpʼtʼtsʼtɬʼtʃʼkʼqʼ sɬʃxχhw ljɣ La sèrie era opcionalment sorda. podien ser sil·làbiques. Les vocals podien ser llargues o curtes; també hi ha una curta. La tensió és fonèmica.
Referències Frachtenberg, Leo J. (1913). Coos texts. California University contributions to anthropology (Vol. 1). Nova York: Columbia University Press. (Reprinted 1969 New York: AMS Press). Frachtenberg, Leo J. (1922). Coos: An illustrative sketch. In Handbook of American Indian languages (Vol. 2, p. 297–299, 305). Bulletin, 40, pt. 2. Washington:Government Print Office (Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology). Grant, Anthony. (1996). John Milhau's 1856 Hanis vocabularies: Coos dialectology and philology. In V. Golla (Ed.), Proceedings of the Hokan–Penutian workshop: University of Oregon, Eugene, July 1994 and University of New Mexico, Albuquerque, July 1995. Survey of California and other Indian languages (No. 9). Berkeley, CA: Survey of California and Other Languages.
Categoria:Llengües ameríndies mortes Categoria:Llengües penutianes d'Oregon