Jan Švankmajer (Praga, Txecoslovàquia, 4 de setembre de 1934) és un artista i creador cinematogràfic txec, de temàtica principalment surrealista. És conegut sobretot pel seu treball creatiu en el camp de l'animació, on barreja diferents tècniques, com l'stop-motion i el live-action, per crear obres inquietants i suggestives que poden ser interpretades de diferents formes.

Vida i obra Jan Švankmajer va néixer a Praga. D'ascendència bohèmia germànica, encara que ha adquirit la nacionalitat txeca, fou educat en la fèrtil tradició del teatre txec de titelles, estudià a la Universitat d'Arts Aplicades de Praga i més tard al Departament de Titelles a la Acadèmia de Praga de les Arts Escèniques. Contribuí al film Doktor Faust de 1958 d'Emil Radok i continuà treballant per al Semafor Theatre de Praga on va fundar el Teatre de Màscares. Més tard es traslladà al teatre multimèdia Laterna Magika, on va renovar la seva associació amb Radok. Aquesta experiència al món del teatre es veu reflectida a al seu primer film, El darrer truc estrenat l'any 1964. Sota la influència del teòric Vratislav Effenberger, Švankmajer va canviar el manierisme dels seus primers treballs per surrealisme, essent la primera obra dintre d'aquest corrent El jardí de 1968. A continuació es va unir Grup Surrealista Txecoslovac.

És considerat un artista únic, potser el més complet i coherent de la seva generació. Autor de pel·lícules com ara Dimensions del diàleg (1982), Alícia (1988) o Els conspiradors del plaer (1996), la seva obra il·lustra com cap altra la funció terapèutica, transgressora i resistent que va assumir l'art a l'altra banda del Teló d'acer.

La incomunicació, la burocràcia, el sexe, els processos digestius, l'escatologia, el terror, la descomposició, la mort, l'absurd i l'humor negre són alguns dels elements temàtics nuclears de les seves pel·lícules subversives. Però el talent i la importància de Jan Švankmajer, que s'emmarca a si mateix, explícitament, en la tradició del surrealisme, transcendeix la seva dimensió cinematogràfica amb la creació d'una obra plàstica lligada a les seves pel·lícules (i que en molts casos n'és font d'inspiració) i un corpus teòric de textos que revelen la seva veritable grandesa conceptual.

L'obra de Švankmajer constitueix un referent avantguardista de caràcter singular que s'alimenta de nombroses fonts (des de l'hermenèutica fins a André Breton, passant pel simbolisme, o els textos de Sade o Carroll), però que alhora desenvolupa obsessions personals absolutament originals.

Jan Švankmajer ha filmat més de trenta pel·lícules (cinc llargmetratges), la majoria de les quals d'animació. La seva obra ha gaudit d'una gran reputació en l'àmbit cinematogràfic, un reconeixement que els darrers anys s'està estenent al context de les arts plàstiques amb la multiplicació d'exposicions monogràfiques de la seva obra a museus de tot el món, com ara el Garage Center for Contemporary Culture de Moscou, la House at the Stone Bell de Praga o la Kunsthalle de Viena.

Molts dels seus films, com el curtmetratge El subterrani, són realitzats des de la perspectiva d'un infant, al mateix temps que acostumen a tenir una naturalesa veritablement pertorbadora i agressiva. L'any 1972 les autoritats comunistes van prohibir que fes pel·lícules, i molts dels seus següents títols foren suprimits. Era pràcticament desconegut a Occident fins principis dels anys vuitanta. Escrivint al The New York Times, Andrew Johnston aclamà la capacitat artística de Švankmajer, afirmant: "mentre que en els seus films abunden al·lusions culturals i científiques, el seu inusual imaginari posseeix una accessibilitat que se sent sostinguda en el llenguatge del subconscient, fent les seves obres igual de gratificants tant per als culturalment experimentats com per a aquells que simplement gaudeixen d'estimulació visual".

El seu proper projecte és el film Insectes (Hymz). Té un pressupost de 40 milions CZK i la sortida està prevista per a 2017. La pel·lícula estarà basada en l'obra teatral Imatges de la vida dels insectes de Karel Čapek, el cual és descrit per Švankmajer a continuació: "Aquesta obra de Čapek és molt misantropa, i sempre m'ha agradat - els insectes es comporten com a éssers humans, i la gent com insectes. També em recorda molt a Franz Kafka i la seva famosa Metamorfosi".

L'artista txec també estigué casat amb Eva Švankmajerová, pintora, escriptora i ceramista de caràcter surrealista amb cert reconeixement mundial. Col·laboradora del seu marit en moltes de les seves obres, l'artista morí l'octubre de 2005. Amb ella, també va crear un gabinet de curiositats en un castell del del qual és propietari situat a Horní Stankov. I és que els gabinets de curiositats són fonamentals per entendre l'obra surrealista de Švankmajer. miniatura|Peça exposada al CCCB en l'exposició dedicada a Švankmajer - 2014 Una part d'aquesta col·lecció que intenta fer perdurar la tradició gairebé extinta dels gabinets de curiositats, explorant un món màgic confrontat amb la visió racional imperant del nostre segle, es va poder veure a l'exposició Metamorfosis que va tenir lloc tant a Madrid (La Casa Encendida) com a Barcelona (CCCB). L'exposició recollia l'obra de Švankmajer i exposava objectes exòtics, esotèrics, collages biològics o peces eròtic-grotesques molt extravagants. L'exposició també recollia, les obres d'altres artistes de l'animació poètica i alhora grotesca, com el pioner, Vladislav Starevich i els contemporanis Germans Quay, els qui li van dedicar un curtmetratge, The Cabinet of Jan Švankmajer (1984).

Filmografia miniatura|El Petit Otik (200)

Llargmetratges Any Títol en català Títol original Adaptat de... 1988 Alícia Něco z Alenky Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll 1994 Faust Lekce Faust La llegenda de Faust (inclosa la versió tradicional de les marionetes txeques), Doctor Faustus de Marlowe, i el Faust de Goethe. 1996 Conspiradors del plaer Spiklenci slasti Original 2000 El petit Otik Otesánek Otesánek de Karel Jaromír Erben 2005 Šílení "El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer" i "L'enterrament prematur" d'Edgar Allan Poe 2010 Sobreviure a la vida, teoria i pràctica Přežít svůj život Original 2015 Insectes Hmyz Imatges de la vida dels insectes de Karel Čapek i Josef Čapek

Curtmetratges Any Títol en català Títol original Notes 1964 El darrer truc del Sr. Schwarcewallde i del Sr. Edgar Poslední trik pana Schwarcewalldea a pana Edgara 1965 Johann Sebastian Bach: Fantasia en G menor Johann Sebastian Bach: Fantasia G-moll 1965 Joc de pedres Spiel mit Steinen 1966 Rakvičkárna També coneguda com La fàbrica de taüts and La casa Lych 1966 Et Cetera 1967 Historia Naturae (Suita) 1968 El Jardí Zahrada 1968 L'apartament Byt 1968 Picnic amb Weissmann Picknick mit Weissmann 1969 Una semana tranquil·la a casa Tichý týden v domě 1970 Don Joan Don Šajn 1970 L'ossari Kostnice About the Sedlec Ossuary 1971 Žvahlav aneb šatičky slaměného Huberta o bé Jabberwocky Basada en "Jabberwocky" de Lewis Carroll 1972 El diari de Leonardo Leonardův deník 1973-79 El Castell de Otranto Otrantský zámek Basat en "El Castell de Otranto" d'Horace Walpole 1980 La caiguda de la Casa Usher Zánik domu Usherů Basat en "La caiguda de la Casa Usher" d'Edgar Allan Poe 1982 Dimensions del diàlegTítol en català: Dimensions del diàleg a la Filmoteca de Catalunya / Possibilitats de diàlegTítol en català: Possibilitats de diàleg a la Filmoteca de Catalunya Možnosti dialogu 1983 El subterrani Do pivnice 1983 El pèndol, el pou, l'esperança Kyvadlo, jáma a naděje Basat en "The Pit and the Pendulum" d'Edgar Allan Poe i "A Torture by Hope" de Auguste Villiers de L'Isle-Adam 1988 Jocs virils Mužné hry 1988 Another Kind of Love Vídeo musical per a Hugh Cornwell 1988 Carn enamorada (Meat Love) Zamilované maso 1989 Foscor, llum, foscor Tma, světlo, tma 1989 Flora 1989 Autorretrats animats Per a 27 cineastes 1990 La mort de l'Estalinisme a Bohemia Konec stalinismu v Čechách 1992 Menjar Jídlo

Col·laboracions en animacions d'altres directors Any Títol en català Títol original Director 1978 Sopar per Adela Adéla ještě nevečeřela Oldřich Lipský 1981 El Castell misteriós dels Carpats Tajemství hradu v Karpatech Oldřich Lipský 1982 Upír z Feratu Juraj Herz 1983 Visitants Návštěvníci Jindřich Polák 1984 Tres veterans Tři veteráni Oldřich Lipský

Llibres Jan Švankmajer, Touching and Imagining: An Introduction to Tactile Art, I.B.Tauris, 2014, 9781780761473. Jan Švankmajer,Para ver, cierra los ojos. Ed.Pepitas de Calabaza, Logroño, 2012. Trad. de Eugenio Castro, Silvia Guiard y Roman Dergam. METAMORFOSIS. Las Visiones Fantásticas de Starewitch, Švankmajer y Los Hermanos Quay. La Casa Encendida. 2014. Varios Autores.

Distincions miniatura|Jan Švankmajer amb el Křišťálový glóbus l'any 2009 al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary Festival o Institució Any Premi Pel·lícula Resultat American Cinema Foundation, EUA 2001 Premi Llibertat Andrzej Wajda Festival Internacional de Cinema Animat d'Annecy 1987 Premi a la millor pel·lícula Neco z Alenky (1988) 1983 Grand Prix Moznosti dialogu (1983) Festival Internacional de Cinema de Berlín 1990 Menció honorífica. Millor Curtmetratge Tma/Svetlo/Tma (1990) 1983 Os d'Or al millor curtmetratge Moznosti dialogu (1983) menció honorífica premi C.I.D.A.L.C. Festival Internacional de Cinema de Bratislava 2010 Premi a l'excelència artística Festival de Canes 1989 Palma d'Or al millor curtmetratge Muzné hry (1988) 1974 Leonarduv denik (1972) 1965 Johann Sebastian Bach: Fantasia G-bemoll (1965) Premi del Jurat Cinanima 1989 Grand Prize Tma/Svetlo/Tma (1990) Festival de Cinema de Cracòvia 2001 Premi honorífic Dragó de Dragons 1990 Premi especial del jurat Tma/Svetlo/Tma (1990) Menció especial. Competició internacional. Compartit amb Candy Kugel i Osamu Tezuka Autorretrats animats' (1989)

| 1984 | Premi Don Quixote | Kyvadlo, jáma a nadeje (1984)

| 1982 | Premi especial del Jurat i Premi Don Quixote | Zánik domu Usheru (1982)

|rowspan=2| Premis Txecs de la Crítica | 2002 | Premi Kristian. Millor pel·lícula (Nejlepsí Hraný Film Roku). | Otesánek (2000)

| 1995 | Premi Kristian. Millor pel·lícula animada.(Nejlepsí Animovaný Snímek Roku) | Faust (1994)

|rowspan=8| Lleons Txecs |rowspan=2| 2011 | Lleó Txec a la millor direcció artística (Nejlepsí výtvarné resení) | Prezít svuj zivot (teorie a praxe) (2010)

| Lleó Txec al millor director (Nejlepsí rezie) | Prezít svuj zivot (teorie a praxe) (2010)

| 2006 | Premis de la Crítica | Sílení (2005)

|rowspan=2| 2002 | Lleó Txec a la millor direcció artística (Nejlepsí výtvarné resení) compartit amb Eva Svankmajerová | Otesánek (2000)

| Lleó Txec al millor director(Nejlepsí rezie), millor Guió i Premi de la Crítica | Otesánek (2000)

| 1997 | Lleó Txec Millor disseny (Nejlepsí výtvarný pocin) compartit amb Eva Svankmajerová | Spiklenci slasti (1996)

|rowspan=2| 1995 | Lleó Txec Millor disseny (Nejlepsí výtvarný pocin) compartit amb Eva Svankmajerová | Faust (1994)

| Lleó Txec al millor director i millor guió (Nejlepsí rezie) | Faust (1994)

|rowspan=4| Fantasporto |rowspan=2| 1995 | Premi Internacional de Cinema Fantàstic. Millors efectes especials | Faust (1994)

| Premi Internacional de Cinema Fantàstic, millor pel·lícula | Faust (1994)

| 1989 | Premi Internacional de Cinema Fantàstic, millor pel·lícula | Neco z Alenky (1988)

| 1985 | Menció especial del la crítica | Kyvadlo, jáma a nadeje (1984)

|rowspan=2| Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary | 2009 | Premi Especial per l'Extraordinària Contribució al Món del Cinema

| 1994 | Premi Especial del Jurat i Crystal Globe | Faust (1994) junt amb Przypadek Pekosinskiego (1993)

| Locarno International Film Festival | 1996 | Lleopard d'Or | Spiklenci slasti (1996)

| Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg | 1966 | Premi Josef von Sternberg | Rakvickarna (1968)

| Montréal World Film Festival | 1984 | Premi del Jurat (Curtmetratges) | Kyvadlo, jáma a nadeje (1984)