Josep Coll i Ligora (Llançà, 19 de gener del 1893 - Cassà de la Selva, 10 d'agost del 1965) fou un important intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.
Biografia Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de la infantesa a Sant Pere Pescador, on s'establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l'envià diàriament per aprendre de solfa amb Joan Duran, de l'Armentera.
De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l'Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió Cassanenca. La Selvatana (1915-1923), La Principal de la Bisbal (1923-1929), Barcelona (1929-1932) i Principal de Cassà (1932-1936) foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germà Baldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (1945-1957) on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.
La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d'un instrumentista i les dues sardanes seves que s'interpreten més regularment El sereno i Buffalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament). Una mostra de la popularitat de la sardana El sereno és que es toca cada any a la nit dels músics cassanencs, gairebé sempre tancant l'audició; a l'edició del 30è aniversari (1976), una coral la cantà amb una lletra del mateix autor, que havia romàs ignorada fins aleshores.
En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll i a Sant Pere Pescador i a Llançà hi té carrers dedicats.
La tenora metàl·lica A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D'aquell instrument n'extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat inigualada de l'instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.
Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: "[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària, tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans". 2a edició
Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.
Obres
Angúnia i goig (1954), poema per a cobla
Sardanes Al so de la trompeta (1950) dedicada al seu amic trompetista Miquel Prim i Ametller. http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf A punta de sol L'Antònia enamorada Barrillonenca (1953) Buffalo Bill, obligada de fiscorn De Cassà a Ceret El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles Enric, xiulem?, obligada de flabiol L'entremaliada Mercè (1946) L'illa de Tossa (1946) M'escoltes, obligada de fiscorn La mar serena Maria, obligada de tible La Mercè dansaire La Nuri gracienca (1947) Paquita i Nora (1947) Pescant granotes La petita Angelina (1946) Refila i canta, obligada de tible Retorn (1947), obligada de fiscorn La sirena i el pastor La taverna d'en Joan La vila de Cassà (1959) Verdú a Sant Pere Claver (1954) El Xixi, obligada de tible
Revesses: L'aranya i les papallones, Ja m'ho pensava, Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tan sols, Si bé l'escolteu, la traureu
Sardanes per a lluïment de tenora Adéu-siau (1957), obligada Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores L'amic Catllà (1945) L'amic Joan Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor Apa camina Aromes d'estiu Cant a la vida, obligada Competència, per a tenora i tible Els dos serenos, nova versió d'El sereno Dos solistes, per a tenora i tible En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible Escalant l'infinit Expectació, obligada de tenora i tible Flor de maig, obligada de tenora i tible Garriguella Jorn naixent Recordant (<1932), obligada El sereno Sempre per tu (1950)
Bibliografia i discografia
Referències
Enllaços externs
Fotografia de Josep Coll
Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Llançanencs Categoria:Tenores Categoria:Músics de la Principal de la Bisbal Categoria:Morts a Cassà de la Selva Categoria:Compositors de sardanes alt-empordanesos Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX