La casa-fàbrica Bonaplata és una finca de més de 1.000 m² situada als carrers de Sant Pere Més Baix, 73 i de Sant Pere Mitjà, 66-70 de Barcelona. Com que no està catalogada, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella. Segons la documentació notarial, a la part del carrer de Sant Pere Mitjà hi havia la fàbrica de pintats (indianes), als baixos de la de Sant Pere Més Baix, la botiga i el despatx, i al mig de la parcel·la, un pati edificat en part.
Història El 1661, el paraire Agustí Just va adquirir en emfiteusi a Miquel Parés una casa a la vora del Rec Comtal,AHPB, notari Josep Quatrecases, 17-05-1661. i el 1671 va obtenir del batlle general de Catalunya el dret a posar-hi una palanca. El 1728, el seu successor Francesc Just va adquirir a Jacint Balet i Miquel Corominas uns terrenys a ponent de la seva casa,AHPB, notari Francesc Bonaventura Torres, 05-12-1728. i el 1754 la resta de la propietat per establiment dels administradors de la Capella i Col·legi de Sant Sever.AHPB, notari Anton Duran i Quatrecases, 06-02-1754. Finalment, el 1765 va adquirir la casa contigua per la part de ponent als hereus de l'hortolà Francesc Dunyó.AHPB, notari Jaume Tos i Romà, 14-03-1765. Va morir el 1773,AHPB, notari Josep Ponsico, 09 i 14-01-1773. Publicació del testament i aquell mateix any, la seva vídua Eulàlia Anglada va adquirir a l'hortolà Joan Sagués una part de l'eixida de la seva casa del carrer de Sant Pere Mitjà.AHPB, notari Josep Ponsico, manual 1.036/9, f. 434-436v, 23-10-1773. El 1774, Eulàlia Anglada va demanar permís per a obrir-hi una finestra, i el 1788, el seu fill Magí Just i Anglada, comerciant, va demanar permís per a obrir-hi dues finestres i una porta i arreglar-ne una altra.
El 1804, la casa-fàbrica fou posada en subhasta, i el 1806 fou adquirida pel fabricant d'indianes Ramon Bonaplata i Roig,AHPB, notaris Josep Fèlix Avellà i Francesc d'Assís Portell, manual 1.142/17, f. 95-102v, 10-03-1806. que, tot seguit, va encarregar-hi algunes reformes al mestre de cases Pere Barrera, i novament el 1826 al mestre d'obres Josep Nolla.
miniatura|esquerra|Baixos de la façana del carrer de Sant Pere Mitjà miniatura|esquerra|Retrat de Ramon Bonaplata i Roig miniatura|esquerra|Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1791, Bonaplata havia obtingut l'establiment en emfiteusi de dues cases de la domeria de Sant Pere de les Puel·les al carrer de Sant Pere Mitjà (actual núm. 66),AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 21-12-1791. que tot seguit va fer reformar. El 1821 va adquirir una casa al mateix carrer a Maria Engràcia Mauri, vídua del pagès Francesc Gasch,AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 26-05-1821. seguida el 1824 d'una altra a la família Sagués,AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 06-05-1824. i finalment, el 1827, l'antiga casa-fàbrica d'indianes de Pau Rull i Corominas,AHPB, notari Josep Fêlix Avellà, 16-02-1827 i 24-02-1827. la reedificació de les quals (actual núm. 68) fou encarregada als mestres de cases Antoni Bosch i Antoni Farrer, que van cobrar poc més de 7.000 lliures.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 301-313v, 23-11-1833. Compte dels mestres de cases Anton Bosch i Anton Farrer a Salvador Bonaplata i Corriol de 7.122 lliures 13 sous 4 diners per la reedificació de les cases que el seu pare Ramon Bonaplata i Roig tenia al carrer de Sant Pere Mitjà.
Com era habitual en aquests casos, el primogènit Salvador Bonaplata i Corriol es va incorporar al negoci, i en el Padró General de fabricants del 1829 hi tenien 14 taules de pintar. Per altra banda, el seu germà Josep Bonaplata i Corriol fou un dels impulsors de la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia (1832), el primer vapor de Catalunya.
A la mort del seu pare el 1833, Salvador va heretar la casa-fàbrica i una torre d'estiueig a Sarrià,AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 239-250, 06-10-1833. Obertura del testament de Ramon Bonaplata i Roig. i el 1840 va adquirir a Josep Demestre i Ibern la finca de Can Demestre, al costat del Desert de Sarrià, per 6.000 lliures.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/1, f. 184-187v, 35-05-1840. El 1847 va adquirir en subhasta pública als germans Pau i Onofre Farigola la casa que havia estat del tintorer Francesc Farigola al carrer de Sant Pere Mitjà (actual núm. 70),AHPB, notari Ramon Sanpons, 11-10-1847. així com la finca de Can Taió (Santa Perpètua de Mogoda) a Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Ramon de Milans i de Gregorio per 49.000 lliures.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 183-193, 08-05-1847. El seu fill Salvador Bonaplata i Nadal va establir una fàbrica d'estampats a Sant Martí de Provençals.
Salvador Bonaplata i Corriol va morir el 1855, i fou succeït pel primogènit Ramon Bonaplata i Nadal que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat a Corts pel partit de Granollers, i tingué una carrera molt curta com a industrial, dedicant-se a l'explotació agrícola a Can Taió. Va morir el 3 d'abril del 1869, deixant com a hereus els seus set fills, nascuts de dos matrimonis, a parts iguals. El 1872, i per mandat judicial, les seves propietatsAHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, manual 1.330/29, f. 71-105v, 29-05-1869. Segona part de l'inventari post mortem dels béns de Ramon Bonaplata i Nadal. van ser dividides en quatre lots per tal de subhastar-les al millor postor: la finca de Can Taió, la casa-fàbrica, la torre de Sarrià i la finca de Can Demestre.
Posteriorment, hi hagué la fàbrica de teixits de cotó de Martí Tay i la de teixits de fil d'A. Costa i Massana.
Referències
Vegeu també Palau Nadal Casa-fàbrica Morull-Vilaró
Bibliografia
Bonaplata Bonaplata Categoria:Carrer de Sant Pere més Baix Categoria:Carrer de Sant Pere Mitjà