El gravit o ull de bou (Pallenis spinosa) és una planta silvestre de la família Asteràcia molt comuna als Països Catalans i utilitzada en rams de flors silvestres.
Descripció Hemicriptòfit amb tiges de fins a 60 cm, amb pubescència per tota la planta, dures, de base llenyosa, amb branques que assoleixen l'altura de la tija principal. Les fulles, alternes, són de lanceolades a el·líptiques, amb l'àpex obtús i mucronat. Les fulles basals són peciolades, mentre que les caulinars són sèssils i semiamplexicaules. Les flors es reuneixen en inflorescències de tipus capítol, protegits per un involucre de bràctees disposades en 2 o 3 fileres; les externes, d'1,5 a 3,5 cm, són ovades, coriàcies en la base, més llargues que les ligulades i amb aspecte de fulla. Destaca el seu àpex, amb una espina llarga, d'on li ve el nom científic de l'espècie. Les flors internes són ovades, coriàcies, i poden tindre l'àpex curt i estret. El receptacle és convex i sense escates, i en aquest es disposen flors ligulades grogues en dues fileres, femenines, amb 3 dents apicals molt marcades, i flors tubulars també grogues, hermafrodites, que tenen el tub comprimit mostrant de vegades 1 o 2 ales estretes i 5 lòbuls a l'extrem. L'androceu consta de 5 estams epipètals, amb anteres sagitades proveïdes d'apèndixs basals enters o lacerats, formant un tub que envolta l'estil. El gineceu té un ovari ínfer, unilocular, del qual sorgeix un estil solitari amb dos estigmes. El fruit és un aqueni, cípsela, de 2 - 2,5 mm, els externs estan molt comprimits i són alats, mentre que els interns estan lleugerament comprimits i a penes alats, si ho estan, i tenen un vil·là format per nombroses escates hialines. Floreix de maig a juliol. http://www.floracatalana.net/pallenis-spinosa-l-cass-subsp-spinosa https://www.asturnatura.com/especie/pallenis-spinosa.html
Hàbitat Habita prats i ambients ruderals secs de la regió mediterrània (fenassars, prats secs, erms, etc.) des del nivell del mar als 1500 m d'altitud. https://waste.ideal.es/pallenisspinosa.htm A causa d'això es tracta d'una de les plantes que colonitzen els ambients molt erosionats i alterats. http://www3.uah.es/tiscar/Separatas_CV/Nicolau-et-al-ecohidrologia-2011.pdf
Més concretament, apareix en comunitats riques en camèfits pulviniformes i hemicriptòfits en mota, des de pujols a subalpines i supramediterrànies desenvolupades sobre sòls humits o molt humits que apareixen en sòls ben estructurats, a vegades succints. Encara que també en pasturatges d'alta cobertura dominats per hemicriptòfits i camèfits que s'assenten en sòls profunds amb una distribució eurosiberiana i mediterrània.
És un bioindicador de sòls argilosos de caràcter bàsic (calcari), http://extremambiente.juntaex.es/files/biblioteca_digital/serena/02a_pastizales_herbazales.pdf https://ariegenature.fr/wp-content/uploads/2017/06/RF_THBD_2015.pdf compactats i secs. https://theses.univ-oran1.dz/document/TH3778.pdf
Noms vernacles àrnica (PV, C), arnica (PV), àrnica borda (C), barret de frare (C), corona de rei (C), espinosa (PV), gira-sol (C), gravit (C), herba de pare i fill (C), herba febrera (C), margarida punxosa (PV), pare-i-fill (B), pedrafic (PV), pares-i-fills (PV), punxera (PV), pares-i-fills (PV) i ull de bou (C). http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/Cerca/
Subespècies Pallenis spinosa subsp. asteroidea (Viv.) Greuter Pallenis spinosa subsp. aurea (Willk.) Nyman Pallenis spinosa subsp. maroccana (Aurich & Podlech) Greuter Pallenis spinosa subsp. spinosa (L.) Cass
Galeria
Referències
Categoria:Inuleae