Manuel Cardona i Castro (Barcelona, 7 de setembre de 1934 - Stuttgart, 2 de juliol de 2014) era un físic català, especialitzat en física de l'estat sòlid. Les seves investigacions més destacades es van dedicar a l'estudi dels superconductors i la interacció de la radiació electromagnètica amb els materials semiconductors.
Biografia Nascut a la ciutat de Barcelona el 1934 es graduà en Ciències Físiques el 1955 per la Universitat de Barcelona, on va rebre el premi nacional al millor historial acadèmic de totes les facultats espanyoles de ciències. El 1956 va obtenir una beca per a treballar com a graduat a la Universitat Harvard, on va començar a desenvolupar la seva tesi d'estudis sobre les propietats dielèctriques de diversos elements com el germani o silici, amb la qual obtindria el doctorat per la Universitat de Madrid el 1958. Va continuar treballant i a l'any següent va aconseguir un altre doctorat, en física aplicada, aquesta vegada per la Universitat Harvard.
Després de treballar per als Laboratoris RCA de Zúric entre 1959 i 1964, va exercir de docent a les universitats nord-americanes de Brown (1964-1971) i Pennsylvania (1963), així com en la Universitat de Buenos Aires (1965). El 1971 va ser nomenat director del recentment creat Institut Max Planck d'Investigació sobre Física de l'Estat Sòlid en Stuttgart, Alemanya.
Va ser a més membre del Consell Revisor per a Física de la Matèria Condensada de la Fundació Nacional Alemanya de la Ciència, del Consell de la Societat Alemanya de Física, del Consell Científic de DESY (Hamburg), i de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units i la de Barcelona, entre altres institucions.
El 1982 va rebre la Medalla Narcís Monturiol juntament amb Oriol de Bolòs, Ramon Margalef i Joan Oró. El 1988 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Marcos Moshinsky, pels seus importants descobriments en Física de materials, base de moltes de les noves tecnologies, i perquè la seva obra combina interessants aportacions a la ciència bàsica amb idees claus per a aplicacions posteriors.
Manuel Cardona va morir a Stuttgart (Alemanya) el 2 de juliol de 2014.
Honors A més de rebre més de 61 premis, el Dr. Manel Cardona també va ser investit Doctor honoris causa en deu ocasions. D'entre els premis, destaquen els següents: 1964, Membre, Societat Americana de Física 1982, Medalla Narcís Monturiol 1984, Premi Frank Isakson, Societat Americana de Física 1984, Membre, Societat Japonesa per la promoció de la Ciència 1987, Membre, Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1988, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, amb el físic mexicà Marcos Moshinsky 1991, Membre, Academia Europea 1991, Premi "Max Planck Research Prize", compartit amb E.E.Haller, Berkeley 1997, Premi John Wheatley, Societat Americana de Física 1999, Medalla Ernst Mach, Praga 2001, Medalla i Premi Nevill Mott 2003, Medalla Matteucci 2004, Medalla Blaise Pascal 2008, Membre, Accademia Nazionale dei Lincei (dels Linx), Itàlia 2009, Membre, Reial Societat del Canadà 2011, Medalla d'or Bernadski de l'Acadèmia de Ciències d'Ucraïna 2012, Premi Paul Klemens, Phonons Conference, Ann Arbor, Miami 2012, Premi Luis Federico Leloir, Argentina
Obra L'obra de Cardona combina, d'una banda, aportacions a la ciència bàsica i, de l'altra, idees clau que han estat de gran utilitat per a aplicacions posteriors. I és que Cardona, des del 1970, és un dels vuit físics més citats del món en articles científics. Això segons la base de dades de citacions de la ISI, institució que analitza els treballs publicats en diferents camps de recerca. Manuel Cardona és autor de més de mil dos-cents articles científics, i de les següents monografies: Espectroscopía de Modulación (1969) Dispersión de la luz en sólidos (9 volums) Fotoemisión en sólidos (2 volums) Fundamentals of Semiconductors, (4a edició, 2010)
Referències
Enllaços externs Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1988 Manuel Cardona al web de l'Institut Max Planck. Manuel Cardona : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la Sala d'Actes d'aquest Rectorat el dia 7 d'octubre de l'any 1985. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1985. 44 p. (Doctor honoris causa (Universitat Autònoma de Barcelona))
Categoria:Científics barcelonins contemporanis Categoria:Físics barcelonins Categoria:Premis Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica Categoria:Estudiants de física de la UB Categoria:Premis Narcís Monturiol Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de València Categoria:Membres de l'Accademia Nazionale dei Lincei Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Morts a Stuttgart Categoria:Professors de la Universitat de Brown Categoria:Professors de la Universitat de Pennsilvània Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Sherbrooke Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Masaryk de Brno Categoria:Físics estatunidencs Categoria:Físics alemanys Categoria:Físics catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Medalla Matteucci