El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat de 125cc, regulat per la FIM, fou la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat en la cilindrada de 125 cc. Coneguda com a "classe de 125 cc" (en anglès, 125 cc class), era una de les diverses categories en què es disputava el Campionat del Món, amb les seves curses formant part dels Grans Premis al costat de les de les altres cilindrades. Es disputà entre i , esdevenint Moto3 a partir de la temporada de .

Fins al , en què s'afegiren els 50cc i, més tard, a partir del , en què desaparegueren els 80cc, els 125cc foren la cilindrada més petita del mundial.

Reglament A partir del , les motos podien tenir un màxim de dos cilindres, xifra que tornà a reduir-se a partir del , quan passaren a haver de ser per força monocilíndriques. Aquella mateixa temporada, la regulació del pes mínim de la motocicleta passà a ser de 70 kg (132 amb el pilot inclòs), norma que es revisà més tard per tal de tenir en compte només el pes de la moto amb el pilot, el qual no havia de superar els 136 kg. Els espais porta-números de la motocicleta (un al davant i dos de laterals, un a cada banda) havien de ser negres amb els números blancs.

L'edat mínima de participació es va fixar en 15 anys, mentre que l'edat màxima es va establir d'ençà del en 28 anys (25 per als debutants i per als pilots que hi participaven com a "comodí").

Pilots miniatura|Jorge Martínez, "Aspar", amb la Derbi 125 el 1988 La presència d'aquesta classe al campionat mundial va començar amb el Gran Premi de Suïssa, celebrat el 2 de juliol de 1949 al circuit de Bremgarten. Aquesta primera cursa la va guanyar Nello Pagani amb una FB Mondial de fàbrica.

Al llarg dels anys, la classe de 125 cc ha representat sovint un banc de proves vàlid i un excel·lent trampolí per als pilots novells cap a les principals categories. Tot resseguint la llista de campions del món de la categoria se n'hi poden trobar alguns que han marcat la història d'aquest esport, com ara Carlo Ubbiali, Phil Read, Ángel Nieto Valentino Rossi i Marc Márquez. A banda, cal esmentar també els anomenats "especialistes en petites cilindrades", que han restringit la seva activitat esportiva en aquest camp específic; probablement el nom més important entre aquests darrers és el del múltiple campió del món espanyol Ángel Nieto qui, abans d'abandonar les competicions per a començar la seva carrera com a director d'equip, va guanyar el títol mundial dels 125cc en 7 ocasions. Altres exemples són els italians Carlo Ubbiali (qui guanyà 9 títols distribuïts entre aquesta classe i la dels 250cc durant la dècada del 1950), Pier Paolo Bianchi, Eugenio Lazzarini i Fausto Gresini (qui seguí les passes de Nieto també pel que fa a l'activitat posterior com a director d'equip).

Rècords El pilot més jove a guanyar una cursa de 125cc fou el britànic Scott Redding, nascut el 4 de gener de 1993, amb 15 anys, 5 mesos i 18 dies al Gran Premi de Gran Bretanya del , celebrat el 22 de juny. Anteriorment, aquest rècord el tenia Marco Melandri amb 15 anys i 10 mesos i abans, Ivan Goi amb 16 anys i 5 mesos.

Fabricants miniatura|L'Honda 2RC143 que pilotà Mike Hailwood el 1961 Diversos fabricants de motocicletes s'han aventurat amb èxit dins la cilindrada dels 125 cc. Hi ha hagut casos d'empreses especialitzades només en petites cilindrades, com ara Derbi, Minarelli, i Garelli, i d'altres que van fer de la versatilitat la seva força, des de la MV Agusta dels primers anys fins als japonesos o Aprilia, els quals es van repartir els títols durant els anys següents.

Els fabricants d'aquesta categoria han proposat solucions que no sempre s'han reutilitzat en les altres classes superiors, com ara la suspensió posterior amb precàrrega ajustable pel pilot, ja que amb l'alleugeriment de la motocicleta (a causa del consum de combustible) s'hi ha de reduir. La precàrrega només era present en aquesta classe, que es veia més afectada que la resta per la variació de pes.

Llista de campions Edició Any Pilot Motocicleta 1949 Nello Pagani 1950 Bruno Ruffo 1951 Carlo Ubbiali 1952 Cecil Sandford MV Agusta 1953 Werner Haas NSU 1954 Rupert Hollaus NSU 1955 Carlo Ubbiali MV Agusta 1956 Carlo Ubbiali MV Agusta 1957 Tarquinio Provini 1958 Carlo Ubbiali MV Agusta 1959 Carlo Ubbiali MV Agusta 1960 Carlo Ubbiali MV Agusta 1961 Tom Phillis Honda 1962 Luigi Taveri Honda 1963 Hugh Anderson Suzuki 1964 Luigi Taveri Honda 1965 Hugh Anderson Suzuki 1966 Luigi Taveri Honda 1967 Bill Ivy Yamaha 1968 Phil Read Yamaha 1969 Dave Simmonds Kawasaki 1970 Dieter Braun Suzuki 1971 Ángel Nieto Derbi 1972 Ángel Nieto Derbi 1973 Kent Andersson Yamaha 1974 Kent Andersson Yamaha 1975 Paolo Pileri Morbidelli 1976 Pierpaolo Bianchi Morbidelli 1977 Pierpaolo Bianchi Morbidelli 1978 Eugenio Lazzarini MBA 1979 Ángel Nieto Minarelli 1980 Pierpaolo Bianchi MBA 1981 Ángel Nieto Minarelli 1982 Ángel Nieto Garelli 1983 Ángel Nieto Garelli 1984 Ángel Nieto Garelli 1985 Fausto Gresini Honda 1986 Luca Cadalora Garelli 1987 Fausto Gresini Garelli 1988 Jorge Martínez, "Aspar" Derbi 1989 Àlex Crivillé JJ Cobas 1990 Loris Capirossi Honda 1991 Loris Capirossi Honda 1992 Alessandro Gramigni Aprilia 1993 Dirk Raudies Honda 1994 Kazuto Sakata Aprilia 1995 Haruchika Aoki Honda 1996 Haruchika Aoki Honda 1997 Valentino Rossi Aprilia 1998 Kazuto Sakata Honda 1999 Emili Alzamora Honda 2000 Roberto Locatelli Aprilia 2001 Manuel Poggiali Gilera 2002 Arnaud Vincent Aprilia 2003 Daniel Pedrosa Honda 2004 Andrea Dovizioso Honda 2005 Thomas Luthi Honda 2006 Álvaro Bautista Aprilia 2007 Gábor Talmácsi Aprilia 2008 Mike Di Meglio 2009 Julián Simón Aprilia 2010 Marc Márquez 2011 Nico Terol Aprilia

Estadístiques Campions múltiples miniatura|Angel Nieto amb la Derbi 125cc el 1972 Pilot Títols Ángel Nieto 7 Carlo Ubbiali 6 Luigi Taveri 3 Pierpaolo Bianchi 3 Loris Capirossi 2 Kent Andersson 2 Hugh Anderson 2 Haruchika Aoki 2 Fausto Gresini 2 Kazuto Sakata 2

Títols per nacionalitat PaísTotal 23 9 Països Catalans 6 4 4 4 4 3 2 2 2 2 1 1 1 1 Total 63

Referències

Enllaços externs

Web de MotoGP