miniatura|A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana. El seu nom de vegades acompanya el de Venus,William Smith: "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology" però alguns historiadorsPlatner i Ashby, en l'article, consulteu projecte perseus creuen que és anterior a la més popular Venus. Els diferents noms d'aquesta deessa en llatí són: Murcia, Murtia, Murtea, Myrtea o Mirtea.
miniatura|esquerra|Es creu que el nom de Murcia té relació amb la murtra
El nom Murcia també està connectat amb la planta de nom murtra, en llatí mŭrtus. Aquesta planta era un símbol de Venus i això va fer que de vegades aparegui escrit Venus Murtia o també "Venus Murcia".Plini el Vell, Naturalis Historia, XV. 36Plutarc,Quaestiones Romanae, 20 Durant la primera expansió del cristianisme es va relacionar la paraula Murcia amb l'adjectiu murcus o murcidus, que vol dir "mandrós, inactiu", i d'aquí es va dir que Murcia era la deessa de la peresa i la lassitud.Agustí d'Hipona, De civitate Dei, IV. 16Agustí d'Hipona, Adversus Nationes, IV. 9
Segons Platner i Ashby, amb l'ampliació del Circ Màxim el santuari de la deessa va quedar inclòs dins el recinte i el seu nom es va conservar en alguns topònims de la zona com la Via di Valle Murcia i el Roseto Comunale di Valle Murcia. També s'ha proposat que la ciutat española Múrcia s'hagi originat a partir d'aquesta deessa.Francisco Cascales: (1775). "Discursos históricos de la muy noble y muy leal ciudad de Murcia",1775,
Segons narrava l'historiador Titus Livi,Livy:"Ab urbe condita", 1:33 Múrcia tenia un temple a la part baixa de l'Aventí, a prop del Palatí. Anteriorment el turó de l'Aventí se l'anomenava MurcusPau el Diaca: Epitoma Festi, pàg. 148M i d'aquí vindria l'adjectiu murtius o murcius amb què es coneixien els pals que indicaven el final de trajecte a les curses que es feien al Circ Màxim, que estaven situats a la vall entre l'Aventí i el Palatí.Luci Apuleu: Metamorfosis, 6. 8 El lloc de culte d'aquesta deessa és descrit per diferents autors clàssics fent servir les paraules: ara vetus (altar antic),Plini el Vell, Naturalis Historia, XV. 121 sacellum (petit temple sense sostre), fanum (recinte sagrat) i aedesTertul·lià, De Spectaculis, 8 (petit santuari que no ha estat consagrat formalment); totes elles venen a indicar una probable construcció senzilla i antiga constituïda per un simple altar, potser envoltat d'un mur baix. El santuari estava envoltat d'un bosquet de murtra.Servi Maure Honorat,Servii grammatici in Vergilii Aeneidos librvm primvm commentarivs,724
Referències
Bibliografia Samuel Ball Platner, Thomas Ashby:"A topographical Dictionary of Ancient Rome", 1929, ed. Humphrey Milford,Londres, Oxford University Press
Enllaços externs índex de mitologia romana localització Valle Murcia
Categoria:Deesses de la mitologia romana