L'església de Sant Andreu de Gréixer és una petita edificació romànica del poble de Gréixer, al municipi de Guardiola de Berguedà. Està situada als peus del Penyes Altes al parc Natural del Cadí-Moixeró. Sant Nazari de Gréixer era una petita església situada a l'entorn de Sant Andreu que va existir a l'edat mitjana.

Segons Mn. Serra i Vilaró a Gréixer hi havia dues esglésies, la de Sant Andreu i la de Sant Nazari de GréixerSerra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 217, ISBN 84-87200-03-6. L'última menció que s'ha trobat de Sant Nazarí de Gréixer és de l'any 1355 i es creu que va deixar d'existir el temple durant el Segle XIV, tot i que el culte a Sant Nazari va continuar a l'església de Sant Andreu.

Història L'acta de consagració de la primitiva església parroquial de Gréixer, va tenir lloc el 13 de desembre del 871 pel bisbe Guisard II d'Urgell, on queda constància que va ser edificada i dotada pel prevere Daguí: «el mateix bisbe va consagrar les donacions fetes pel prevere i pels homes de "Garaxer" (Gréixer) a l'església amb la clara intenció que es feien en remei de les seves ànimes». Entre les donacions de Daguí es trobaven una casa amb el seu hort i una altra per al seu ús com a casa rectoral.

El comte Guifré el Pilós va encarregar a Daguí la direcció del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a l'any 880, sent el seu primer abat i el que va consagrar la seva església l'any 888. L'església de Sant Andreu, va formar d'aquesta manera, una de la primeres dotacions al monestir de Ripoll. Anys després, el 26 de juny del 899, la compra realitzada per Daguí d'unes vinyes situades a Gréixer, van passar a formar part també de les propietats del monestir. Sant Andreu de Gréixer depenia de l'abat de Ripoll, com atestigua un document de l'any 1337 en què el rector Pere de Brocà vengué o arrendà per dos anys la rectoria al prevere Joan de Campelans per 30 lliures barceloneses amb el permís de l'abat de Ripoll.Serra i Vilaró, Joan. Baronies de Pinós i Mataplana. Llibre III. Esglésies i vida eclesiàstica. 2a. Bagà: Centre d'estudis baganesos, 1989, p. 218, ISBN 84-87200-03-6.

L'any 1365 els parroquians de Gréixer van ser excomunicats pel concili de Tarragona sobre els delmes i primícies perquè no havien pagat mai primícia de llana ni carnatge. Aquest ho van reconéixer i van prometre a Sant Andreu que des d'aquell moment pagarien la trentena part de la llana, els anyells i els cabrits. miniatura|Fotografia d'entre el 1890 i el 1923 de Cèsar August Torras i Ferreridel poble de Gréixer amb l'església al primer terme La primera església del preromànica fou substituïda per l'actual edifici a mitjan i s'amplià al . Va seguint sent l'església parroquial del poble i rebent llegats testamentaris de la gent del lloc. Al s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Al ja era sufragània de Sant Martí del Puig. La construcció del és la que es conserva amb els arranjaments realitzats durant la restauració realitzada el 1957.

Llista de rectors durant els segles  i miniatura|Foto de l'àbsis de Sant Andreu de Gréixer de l'any 1919 de Josep Salvany i Blanch En documents dels arxius de Bagà i La Pobla de Lillet mencionen els següents capellans i rectors parroquials:

1254: J. De Gavàrnia 1278: Bn C, que torna a ser citat al 1288 com Bernat C. i al 1313 com Bn Çamuga (capellà) 1335: P. de Brocà 1343: Joan Espunya 1336: Pere de Brocà, que també és al mateix temps beneficiat de Sant Antoni de la Pobla de Lillet. 1352, 1365, ,1368: Ramon de Brocà 1442: Joan de Brocà, que resignà la parròquia i la vicaria perpètua de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà i la seva sufragnània Sant Climent de Vallcebre a l'abat de Ripoll a favor de Bernat de Clarà. 1466: Bernat de Clarà, que atornà testament en aquest document.

Edifici La construcció de l'església presenta una nau única rectangular amb volta de canó d'arc de mig punt i un absis semicircular en la part de la capçalera situada a l'est, cobert amb volta de quart d'esfera.

La part exterior té una teulada a dues aigües amb teula àrab i de pissarra a l'absis, així com un petit campanar d'espadanya que es troba sobre el mur als peus del temple amb dues obertures d'arc de mig punt, en els quals se situen les campanes. La il·luminació s'obté a través d'unes finestres de doble vessant, distribuïdes en els murs i al centre de l'absis, totes d'arc de mig punt.

La porta d'entrada forma amb les seves dovelles un arc de mig punt i està situada sobre el mur nord. En la restauració realitzada el 1957 es va reposar la porta de fusta amb adorns de ferreria en espiral típics de l'època romànica.

Sant Nazari de Gréixer Sant Nazari de Gréixer era una segona església que va existir al poble de Gréixer durant l'Edat Mitjana. Avui en dia no es coneix on estava situada. Es creu que estava a tocar de l'església de Sant Andreu just al mig del camí que unia la Cerdanya amb el Berguedà pel coll de Jou i el coll de Pendís, ja que surt en un document de 1335 en que la Universitat de Bagà encomana treballar i refer el camí de Gréixer que passava per Sant Nazari.

El primer document que s'ha trobat diu que l'any 1255 C. de Gréixer va llegar en testament diners a les esglésies de Sant Andreu i Sant Nazari.

Tot i que l'església va deixar d'existir, el culte de Sant Nazari continuà a l'església de Sant Andreu com confirma un testament de 1427 que manifesta que una persona deixava llegat a l'altar de Sant Nazari de l'església de Sant Andreu. Mn. Serra i Vilaró interpreta que l'altar de Sant Nazari fou traslladat a l'església de Sant Andreu.

Referències

Gréixer Categoria:Patrimoni monumental de Guardiola de Berguedà Categoria:Esglésies romàniques de Guardiola de Berguedà