La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona és un festival de cinema que se celebra a Barcelona des de l'any 1993. Té l'objectiu de promoure el cinema dirigit per dones i el de visibilitzar la cultura audiovisual femenina a través de la projecció de pel·lícules internacionals fetes per dones.
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona forma part de La Plataforma (festivals de cinema, vídeo i multimèdia de Barcelona), de Trama (Coordinadora de Mostres i Festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones), de la Coordinadora de Festivals i Mostres de Cinema i Vídeo de Catalunya, de la Coordinadora Europea de Festivals i de la Xarxa Internacional de Festivals de Cinema de Dones. L'entitat organitzadora de la Mostra de Cinema de Dones és Drac Màgic. El 2005 va guanyar el Premi Nacional d'Audiovisual del 2005 concedit per la Generalitat de Catalunya.
Precedents i origen de la mostra El 1987 algunes membes de l'associació Drac Màgic i també de LaSal van viatjar a la Fira del Llibre Feminista de Montréal per prendre com a referent la proposta amb la intenció de començar una iniciativa semblant a Barcelona. Durant aquest esdeveniment se celebrava de manera paral·lela el Festival de Films et Vidéos des Femmes, al quan hi van assistir algunes de les activistes i editores.
El juny de 1990, en el marc de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista celebrada a Barcelona, Drac Màgic va fer un primer apropament per fer un festival de cinema femení a la ciutat a través de la programació de la Setmana del cinema fet per dones a la Filmoteca de Catalunya.
Edicions Article principal: Llista de pel·lícules projectades a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Primera edició (1993) La primera edició de la Mostra es va celebrar entre el 14 i el 20 de juny de 1993 a la Filmoteca de Catalunya. La proposta va estar dividida en tres seccions: Panorama, Memòria i Monografia i cadascuna es va dedicar a un tema en particular.
A partir d'aquell moment la secció Panorama es va centrar en la inclusió de dones cineastes com a referents cinematogràfics. Algunes de les propostes presentades anaven més enllà de l'oci i oferien interessants punts de vista sobre altres situacions, vivències i espais geogràfics. En aquesta primera edició les programadores van destacar l'absència de produccions espanyoles.
La monografia de la primera edició compartia el mateix àmbit geogràfic, doncs va estar dedicada a les directores i productores britàniques. La selecció espaial va ser simplement un marc de visió per a un seguit de propostes que retrataven la introducció de les dones en el sector cinematogràfic, així . Alguns dels llargmetratges previstos per a aquesta edició, com ara Orlando o Antonia i Jane no es van emetre finalment per conflictes amb les distribuïdores, que no van voler cedir-les per a una preestrena.
Pel que fa a la secció de Memòria, aquesta edició va escollir les pioneres del cinema com a fil conductor. La particularitat és que totes les obres i autores seleccionades s'havien desenvolupat abans dels anys seixanta del . Així mateix, aquesta proposta va comptar amb l'ajuda de la distribuïdora Cinenova.
Segona edició (1994) Emmirallant-se en altres festivals de cinema de dones, aquesta edició celebrada entre el 6 i el 12 de juny de 1994, es va centrar únicament en les aportacions cinematogràfiques dirigides per dones. En aquesta ocasió es va afegir una secció d'homenatge pòstum dedicada a la directora sueca Mai Zetterling, que havia visitat la ciutat el 1990 per visitar el precedent d'aquest festival de cinema. Per aquest motiu es va projectar una de les seves darreres pel·lícules: Amorosa (1986).
La secció Panorama va comptar per primer cop ammb obres de cineastes de l'estat espanyol, en aquest cas amb una obra dirigida per Arantxa Lazkano. Pel que fa a la secció Monografia, aquesta va centrar-se en la Mirada Documental, és a dir en el cinema de no ficció, mentre que la secció de Memòria va centrar-se de nou en un únic àmbit geogràfic per donar visibilitat a les pioneres de Nord-amèrica. En aquesta secció es va afegir un homenatge particular a l'obra de la cineasta mexicana Matilde Landeta, així com la projecció d'un documental dedicat a les pioneres del cinema mut americà.
Aquesta edició va comptar amb la novetat d'una secció de curtmetratges fet per realitzadores catalanes.
Tercera edició (1995) Aquesta edició es va celebrar entre el 29 de maig i el 4 de juny de 1995 i va ser la primera en què Drac Màgic va organitzar actes paral·les a la projecció de pel·lícules amb la intenció de generar espais de debat i reflexió per a la creació i per a l'establiment de xarxes professionals tot emmarcat en el conjunt de la teoria feminista.
La secció Panorama va comptar amb les aportacions catalanes de Marta Balletbò-Coll i Núria Olivé-Bellés a més d'un film espanyol dirigit per Azuzena Rodríguez. La secció Monografia va estar dedicada a les realitzadores cubanes i va rebre el suport de l'ICAIC (Institut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfiques). Pel que fa a la secció de Memòria, aquesta es va centrar en la figura d'Alice Guy, una cineasta francesa caiguda en l'oblit malgrat les dècades de recerca i producció cinematogràfica pionera. En aquesta ocasió es van projectar pel·lícules originals de l'autora, així com el documental Qui est Alice Guy? (Qui és l'Alice Guy?) de Nicole-Lise Bernheim. Pel que fa a la secció de curtmetratges, va estar dedicada a les realitzadores de l'Estat Espanyol.
Quarta edició (1996) La mostra de 1996 es va celebrar entre el 3 i el 9 de juny a la Filmoteca de Catalunya. En aquesta ocasió el certàmen va dedicar un homenatge a l'escriptora i directora francesa Marguerite Duras. Així mateix, a la secció Panorama es van projectar els continguts habituals de cinema produit en anys anteriors. També es va afegir una secció de Retrospectiva per homenatjar a cineastes pioneres com ara Alice Guy, Agnès Varda o Mai Zetterling, però que en aquesta ocasió també va posar un especial focus en la cineasta italiana Elvira Notari.
Per acabar, la secció de curtmetratges d'aquesta edició va estar dedicada a les cineastes catalanes. Es va tractar principalment de la projecció de treballs inicials.
Cinquena edició (1997) Aquesta edició es va celebrar entre el 9 i el 15 de juny de 1997 a la Filmoteca de Catalunya. En aquesta ocasió, la Mostra va oferir un reconeixement a les pioneres nòrdiques del cinema amb una secció pròpia amb noms com Adrienne Soler o Edith Carlmar. Així mateix, la secció Panorama va oferir una interessant selecció marcada per una temàtica particular, la de dones i conflicte, així com experiències de lesbianisme o immigració entre d'altres. També es va incloure la projecció de pel·lícules de realitzadores alemanyes i l'habitual projecció de curtmetratges de realitzadores catalanes.
Finalment, la mostra va innovar amb la introducció d'una secció dedicada a les persones treballadores del sector de l'Educació per projectar curtmetratges del Leeds Animation Workshop que pretenien sensibilitzar contra el sexisme o a favor de l'ecologia.
Sisena edició (1998) L'edició d'aquest any va canviar d'ubicació i es va celebrar entre el 8 i el 14 de juny al Cinema Aquitània de Barcelona. En aquesta ocasió es va retre homenatge a la cineasta Pilar Miró, que havia mort l'any anterior. Drac Màgic en va publicar una entrevista al catàleg de l'edició. A més d'aquest reconeixement particular, l'organització va ampliar la visibilització de pioneres nòrdiques amb una breu selecció.
Pel que fa a la secció Panorama, la Mostra va seguir apostant per produccions cinematogràfiques que s'allunyaven de les narratives femenines que s'estaven començant a projectar als cinemes, amb mirades que reconeixien la diversitat i la complexitat del món.
L'edició de 1998 va recuperar també algunes seccions històriques de la mostra, com ara el Monogràfic, titulat Imatges del passat, on es recuperava aquest temps a través de l'òptica del documental i muntatges fets amb material d'arxiu, o la secció de Curtmetratges que aquell any va incorporar, com a novetat, realitzadores de l'ECAM (Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunidad de Madrid) a banda de les tradicionals produccions catalanes.
Setena edició (1999) La setena Mostra es va celebrar entre el 7 i el 13 de juny de 1999 a la Filmoteca de Catalunya. En aquesta ocasió es va retre homenatge a la cineasta alemanya ì pionera de l'animació Lotte Reiniger amb la projecció de la pel·lícula Die Abenteuer des Prinzen Achmed (Les aventures del príncep Achmed). Aquesta edició va estar marcada per la innovació, doncs es van afegir i modificar algunes categories, entre elles la secció Revelacions amb una retrospectiva de l'obra de la creadora multimèdia Eugènia Balcells elaborada per ella mateixa, així com part del treball d'experimentació cinematogràfica de l'animadora Alison de Vere.
La secció Panorama es va ampliar amb la projecció d'un conjunt titulat Cinc recorreguts documentals ordenat a partir de les mirades temàtiques de la guerra, el treball, les transgressions, les mirades i territoris i els relats. En canvi, la secció de curtmetratges dedicats a realitzadores de l'Estat Espanyol es va mantenir.
Les grans novetats de l'edició van ser la inclusió d'una secció específica per a la videocreació repartida en tres programes realitzats per l'equip OVNI (Observatori de Vídeo No Identificat) que va incloure una producció catalana de Neus Buira. Per tercera vegada es va treballar en la creació d'un film col·lectiu a partir de la convocatòria L'Espai Propi obert a totes les dones que van fer un curtmetratge d'un minut centrat, en aquest cas, en la temàtica de l'espai públic i l'espai privat.
Vuitena edició (2000) Aquesta Mostra es va celebrar entre el 12 i el 18 de juny del 2000 al Cinema Aquitània de Barcelona. En aquesta ocasió es van dissenyar sis categories diferents, entre les quals un homenatge a la pionera del cinema surrealista Germaine Dulac, dues obres de la qual ja havien estat projectades a la primera edició de la mostra. Les creacions més actuals de cinema de ficció i documental es van mostrar a la secció Panorama, tot plegat, de nou, amb propostes que documentaven o denunciaven situacions diverses. Pel que fa a la secció de Curtmetratges, l'organització va anunciar que s'havien rebut més propostes que en anteriors edicions i també que la qualitat havia augmentat.
A banda de l'exploració videogràfica amb la selecció del grup OVNI, la convocatòria Un espai propi per elaborar un film col·lectiu va estar centrada en la visió particular dels plaers de les dones participants.
Novena edició (2001) La novena Mostra es va celebrar entre l'11 i el 17 de juny de 2001 al Cinema Aquitània de Barcelona. Aquesta edició va comptar amb treta pel·lícules distribuides en sis categories. La categoria Panorama va comptar amb novetats de ficció i documental de països com ara Espanya, Bèlgica, Canadà, Estats Units, Gran Bretanya, França, Iran, Índia, Nicaragua, Tunísia, Suècia o la Xina i la categoria de Curtmetratges va projectar obres de productores espanyoles. També es va mantenir Un espai propi, un fil col·lectiu amb una convocatòria dedicada a les noses.
A banda, es van proposar noves seccions, com ara From the Seventies, una proposta per retre homenatge a dues pioneres del feminisme al cinema, Laura Mulvey i Sally Potter. També es va plantejar un reconeixement titualt Àfriques dedicat a les realitzadores africanes i a la Mostra de cinema africà de Barcelona. La mostra, que no va comptar amb seccions dedicades a la projecció d'exploracions videogràfiques com en altres ocasions, sí que va comptar amb una secció titulada De revoltes i alliberaments que recollia la participació de les dones en els processos de transformació social.
En el marc d'aquesta edició també es va celebrar un col·loqui titulat Recerca Històrica i Registre Visual el 13 de juny a Casa Elizalde.