Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura perd suports en l'actualitat.
Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià.
Classificació Les llengües mongòliques tenen trets estructurals i fonològics compartits amb altres llengües de l'Àsia central com són les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús. Tradicionalment hi ha hagut un debat important sobre si aquestes característiques compartides són el resultat del contacte lingüístic perllongat o el resultat d'un parentiu lingüístic genuí. Els defensors del parentiu consideren que les llengües mongòliques són una de les branques de la macrofamília altaica i, per tant, aquestes característiques tipològiques són el resultat d'una retenció des de l'hipotètic proto-altaic.
Els defensors del contacte lingüístic o sprachbund sostenen que els trets tipològics compartits també estan presents en llengües no relacionades (o almenys no clarament relacionades) com són les llengües uralianes i en menor mesura en el coreà i les llengües japòniques. Aquests trets inclouen tant l'harmonia vocàlica, com l'absència de gènere, el caràcter fortament aglutinant, l'ordre SOV i la presència de postposicions en lloc de preposicions.
Escriptura La llengua s'ha escrit amb una varietat d'alfabets al llarg de la història. L'alfabet oficial mongol es va crear al . Ha sofert diverses modificacions i ha estat substituït a vegades per altres tipus d'escriptura. Es va utilitzar fins a 1943, any que es va substituir pel ciríl·lic, que actualment és el més estès al país. El sistema tradicional està reintroduït lentament a les escoles. A Mongòlia Interior l'alfabet tradicional sempre es va utilitzar.
Llengües de la família miniatura|450px|Mapa lingüístic de les llengües mongòliques Mongol històric Mongol mitjà (s. XIII-XVI) Mongol clàssic Mongol contemporani daur (a Mongòlia Interior, 100.000 parlants) Mongòlic central Khamnigan (ca. 2.000 parlants) Buriat (Dialectes: Bargu, Khori, Aga, Ekhirit, Unga, Nizhne-Udinsk, Barguzin, Tunka, Oka, Alar, Bohaan, Bulagat) (ca. 300.000 parlants) Mongol (inclou Khalkha a Mongòlia i Chakhar, Khorchin, Kharchin, Baarin, Shilin gol a Mongòlia Interior) (ca. 5-6 mil. parlants) Ordos (ca. 100,000 parlants) Oirat (Varietats: Torgut, Dörbet, Olot (Ööld, Elyut, Eleuth), Zakhchin, Mingat, Bayad, Calmuc, Khoshut (Khoshuud), Alasha) (ca. 300.000 parlants) Shirongòlic (part de Gansu–Qinghai) Iugur oriental (Shira Yugur) (ca. 3.000 parlants) Monguor (també conegut com a Tu; dialectes: Mongghul (Huzhu), Mangghuer (Minhe)) (ca. 100.000+30.000 parlants) Bonan (ca. 10,000 parlants) Dongxiang (Santa) (ca. 600,000 parlants) Kangjia Moghol (=Mogholi) (no se sap si té parlants)
La classificació i el nombre de parlants s'ha obtingut de JanhunenJanhunen 2006: 232-233 llevat que Mongghul i Mangghuer són tractats com una sub-brancaSlater 2003 i s'hi ha afegit el Kangjia.Siqinchaoketu 1999 En un altre enfocament classificacional,eg Sečenbaγatur 2005: 193–194 hi ha una tendència per anomenat mongol central al mongol pròpiament dit, oirat i buriat, mentre que l'ordos (i implícitament el Khamnigan) és vist com una varietat del mongol pròpiament dit. En el mongol pròpiament dit, es fa una distinció entre Khalkha d'una banda i el mongol meridional (que conté tota la resta) en l'altra.
Referències
Bibliografia Moreno Cabrera, Juan Carlos. Lenguas del Mundo Visor. Madrid. 1990. Janhunen, Juha (ed.) (2003): The Mongolic languages. London: Routledge. Janhunen, Juha (2003a): Proto-Mongolic. In: Janhunen 2003: 1–29. Janhunen, Juha (2003b): Para-Mongolic. In: Janhunen 2003: 391–402. Janhunen, Juha (2006): Mongolic languages. In: Brown, K. (ed.): The encyclopedia of language & linguistics. Amsterdam: Elsevier: 231-234. Luvsanvandan, Š. (1959): Mongol hel ajalguuny učir. Mongolyn sudlal, 1. Poppe, Nicholas (1964 ): Grammar of Written Mongolian. Wiesbaden: Harrassowitz. Rybatzki, Volker (2003): Middle Mongol. In: Janhunen 2003: 47–82. Sechenbaatar, Borjigin (2003): The Chakhar dialect of Mongol – A morphological description. Helsinki: Finno-Ugrian society. [Sechenbaatar] 2005. . Kökeqota: ÖMAKQ. Siqinchaoketu [=Sečenčoγtu] (1999): Kangjiayu yanjiu. Shanghai: Shanghai Yuandong Chubanshe. Slater, Keith (2003): A grammar of Mangghuer. London: RoutledgeCurzon. Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, Oleg A. Mudrak (2003): Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Leiden: Brill. Svantesson, Jan-Olof, Anna Tsendina, Anastasia Karlsson, Vivan Franzén (2005): The Phonology of Mongolian. Nova York: Oxford University Press. Vovin, Alexander (2005): The end of the Altaic controversy (review of Starostin et al. 2003). Central Asiatic Journal 49.1: 71–132.
Enllaços externs
Reportatge de PROEL Diccionari Mongol - Anglès Iacut - Mongol - Rus - Anglès - Alemany MultyDictionary Mongol clàssic GB18030 Paquet de suport per a Windows 2000/XP, inclou fonts de Microsoft per a xinès, tibetà, yi, mongol clàssic i tailandès
Categoria:Llengües altaiques Mongòlica