La Dansa o Ball de Mossèn Joan de Vic és un ball parlat que forma part del Seguici Festiu de Reus i actua a la Festa Major i per les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia el mes de setembre.
Malgrat el seu nom, aquest ball no fa referència a cap personatge d'església. Mossèn vol dir cavaller, i correspon a un noble que va a lluitar contra els moros i que acaba morint. La cançó mostra el fil argumental de la dansa, que representa un enfrontament, ja que els balladors piquen amb els bastons que porten en una mà sobre uns escuts circulars (tapadores de fusta de les gerres antigues) que porten a l'altra.
Els primers documents que parlen de la dansa són de finals del i durant el està present a les festes reusenques i solemnitats, com la visita de Ferran VII a Reus l'any 1814, la sortida amb motiu de la jura d'Isabel II el 1833 o la visita de la reina mare el 1844. També actuava a diverses poblacions de la rodalia com Falset, a la dècada de 1860, o (representada per reusencs) a Barcelona, el 1870. A la segona meitat del es va deixar de ballar, coincidint amb la desaparició dels gremis. No es va reincorporar a la festa major fins a l'any 1983, per una proposta coreogràfica del folklorista reusenc Josep Bargalló Badia, que manté la indumentària descrita al i la cançó que interpreten els balladors, que fa referència a les lluites d'un noble amb uns moros. S'estableix un combat a cop de bastó i rodella entre els dansaires. miniatura|esquerra|Dansa de Mossèn Joan de Vic. Dibuix d'Andreu de Bofarull Antoni de Bofarull dona notícies d'aquesta dansa reusenca al primer terç del . Explica que antigament hi havia també un àngel i un diable, a més dels balladors. I segueix: «». Avui veiem a Mossèn Joan i els qui ballen al seu voltant, colpejant rítmicament els bastons i les cobertores, i que, al final, el duen a les espatlles quan mor.
La lletra de la cançó que es canta avui explica el retorn de Mossèn Joan de la guerra i diu així:
Antigament la Dansa era ballada pel gremi de sabaters, encara que també els particulars pagaven balladors i feien noves colles. Potser s'havia representat a Sitges i a Barcelona, Cardedeu i Vilafranca. Manuel Milà i Fontanals, que havia vist ballar la dansa a Barcelona, la considerava com la pervivència d'una cerimònia guerrera del temps de les croades. Antoni de Bofarull constata que Joan de Vic, «que potser és un personatge fantàstich». Ès completament desconegut pels historiadors de la ciutat de Vic.Sugranyes, Ferran. «El Ball de Mossèn Joan de Vic». A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 329-333
Els balladors porten màscara, vestits de dos colors alternats, blanc i blau i un barret al cap amb cintes de colors. El personatge del Mossèn Joan de Vic porta un barret relacionat amb una dignitat eclesiàstica, capa i vara. A una mà,els balladors porten un bastó i a l'altra una rodella de fusta simbolitzant l'espasa i l'escut. Acompanya la dansa una mitja cobla.
Referències
Enllaços externs Dansa de Mossèn Joan de Vic
Mossèn Joan de Vic Reus, Mossen Joan de Vic