William Clark Gable (Cadiz, Ohio, 1 de febrer de 1901 - Los Angeles, Califòrnia, 16 de novembre de 1960) fou un actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor actor.
Biografia Infantesa Clark Gable era fill de William H. Gable, propietari de pous de petroli, i d'Adeline Hershelman, que moria quan ell tenia deu mesos. Els seus avis, tant paternals com maternals, eren de procedència alemanya.
L'abril de 1903, el seu pare es torna a casar amb Jennie Dunlap i es traslladen a Hopedale (Ohio). L'any 1917, la família passa per problemes econòmics i Clark ha de deixar l'institut per treballar a les factories de pneumàtics Akron.
Decidit a no seguir el camí professional del seu pare, Clark comença a treballar en unes quantes companyies de teatre de segona classe però acaba com a venedor de corbates en uns grans magatzems a Portland, Oregon. Allà hi coneixia el net de la coneguda actriu Laura Hope Crews, que l'animava a tornar a l'escenari amb una altra companyia de teatre. El seu manager era Josephine Dillon, que després de corregir les seves dents i d'una rigorosa formació el considerava finalment preparat per intentar una carrera en el cinema.
Hollywood El 1924, amb l'ajut financer de Josephine, se n'anava a Hollywood on ella es convertia en el seu manager i a la vegada en la seva primera muller. Encara que intervenia en diverses pel·lícules mudes com The Plastic Age protagonitzades per Clara Bow, Clark no aconseguia obtenir papers importants. Va ser després de la seva aparició impressionant com l'assassí de caràcter i desesperat a The Last Mile quan se li oferia un contracte amb la MGM el 1930. El primer paper important en una pel·lícula sonora va ser com a canalla en un western de baix pressupost dirigit per William Boyd anomenat The Painted Desert (1931). Rebia una gran quantitat de correus d'admiradors com a resultat de la seva potent veu i aspecte, que forçava a l'estudi a tenir-lo en compte.
Treballava principalment en papers d'home dur que construirien la seva fama durant el 1931 amb pel·lícules importants com A Free Soul, en la qual interpretava a un gàngster que donava una bufetada a Norma Shearer. També treballà al costat de Greta Garbo a Her Rise and Fall i de Joan Crawford a Possessed, amb qui compartí a les pantalles la passió que estaven compartint en la vida real. Per reforçar la seva popularitat, MGM freqüentment l'aparellava amb estrelles femenines molt populars, com Jean Harlow.
Gable i Harlow es convertiren en una parella enormement popular, protagonitzant junts fins a sis pel·lícules, sent les més notables Red Dust i Saratoga, durant la producció de la qual Harlow moria. En els anys 1930 i 1940, actuava en una successió de pel·lícules enormement populars.
Quan el cap de MGM, Louis B. Mayer, decidia que Gable estava esdevenint difícil i ingrat, tenia una idea brillant: cedir-lo per una temporada als estudis Columbia en una posició més baixa; això li donaria una lliçó. El resultat: Gable guanyava el premi de l'Acadèmia al Millor Actor per a la seva actuació de 1934 a la pel·lícula Va succeir una nit. Retornava a MGM sent encara una estrella més gran.
El 1930, Clark i Josephine Dillon es divorciaven i uns quants dies més tard, es casava una altra vegada.
Els papers més famosos Malgrat la seva reticència a fer aquest paper, Gable és sobretot conegut per la seva actuació com a Rhett Butler durant el 1939 a Allò que el vent s'endugué, amb el que tenia una nominació de com a millor actor.
Uns quants anys abans, Gable també havia tingut una nominació pel seu paper a Rebel·lió a bord de 1935.
Matrimoni amb Carole Lombard i Segona Guerra Mundial El matrimoni de Gable el 1939 amb la seva tercera muller, l'actriu Carole Lombard, sembla que va ser el període més feliç de la seva vida personal.
Però el 16 de gener de 1942 l'idil·li s'acabava. Lombard, que acabava d'enllestir la seva 57a pel·lícula, To Be or Not to Be, tenia un accident mortal amb una avioneta prop de Las Vegas. Gable rodava 27 pel·lícules més però en paraules d'Esther Williams: Mai va tornar a ser el mateix, el seu cor estava enfonsat.
Devastat i desconsolat per la pèrdua de Lombard, Gable s'allistava a les Forces Aèries de l'Exèrcit dels EUA. Des de la RAF, a Polebrook, Anglaterra, Gable intervingué en cinc missions de combat, incloent-hi una a Alemanya, entre el 4 de maig i 23 de setembre de 1943, guanyant condecoracions pels seus esforços. Deixava Forces Aèries com a comandant.
Després de la guerra La seva primera pel·lícula després de retornar de la guerra era la producció de 1945 Adventure. Era un fracàs crític i comercial i, malgrat uns quants subsegüents èxits populars com Mogambo, Gable només aconseguia papers mediocres oferts per la MGM com a actor madur. Es negava a renovar el seu contracte amb ells el 1953 i es posava a treballar de forma independent.
El 1949, Clark es casava amb Sylvia Ashley, una divorciada britànica que alhora era vídua de Douglas Fairbanks. Aquesta relació va ser profundament desafortunada i es divorciaven el 1952.
La seva cinquena muller, amb qui un es casava després d'un afer darrere un altre, fou Kay Spreckels, amb qui va conviure durant tretze anys. Amb aquesta ex-model va tenir un fill, John Clark Gable, nascut el 20 de març de 1961, quatre mesos després de la mort de Clark.
Gable també tenia una filla, Judy Lewis (nascuda el 1935), com a resultat d'un afer amb l'actriu Loretta Young durant el rodatge del film Call of the Wild. En un esquema elaborat, Young es prenia unes vacances i se n'anava a Europa per donar a llum. En el seu retorn, afirmava haver adoptat Judy (una nena que s'assemblava misteriosament a la seva mare i amb orelles que sobresortien com les de Gable).
Segons Lewis, Clark visità casa seva una vegada, però no li va dir mai que fos el seu pare. Mentre que ni Gable ni Young ho van admetre mai, finalment Young donava el seu permís als biògrafs per incloure-ho només sobre la condició que el llibre fos publicat després de la seva mort.
Mort L'última pel·lícula de Gable fou The Misfits (escrita per Arthur Miller i dirigida per John Huston), també protagonitzada per Marilyn Monroe i Montgomery Clift. Molts crítics la consideren la seva millor pel·lícula. Gable moria poc després per culpa del seu quart atac de cor el 8 de novembre de 1960, als 59 anys.
Hi va haver molta especulació sobre el seu paper en aquest film, físicament molt exigent (exigia ser arrossegat per cavalls). En una citació àmpliament comunicada, Kathleen Gable va dir que el culpable va ser l'estrès provocat per "l'inacabable esperar... esperar a Monroe". Monroe, d'altra banda, afirmava que ella i Kathleen s'havien tornat propers durant el film i anomenaven a Clark com "El Nostre Home". De fet, al funeral van seure juntes. D'altres donaven la culpa al règim estricte de Gable abans de començar la pel·lícula, cosa que era una pràctica habitual en els darrers anys.
Clark Gable està enterrat al Forest Lawn Memorial Park Cemetery a Glendale (Califòrnia), al costat de la seva estimada Carole Lombard.
Vida personal miniatura|262x262px| 1957 Revista confidencial amb un article sobre la primera esposa de Gable, Josephine Dillon
miniatura|275x275px| Amb la quarta dona Sylvia Ashley Gable es va casar 5 vegades i va estar vinculada romànticament a moltes altres dones. El seu primer compromís va ser amb l'actriu Franz Dorfler quan tenia uns 21 anys. Dorfler va presentar a Gable a Josephine Dillon, que es convertiria en la seva entrenadora, gerent i després en la seva dona. Quan Gable i Dillon es van casar el 1924, Gable tenia 23 anys i Dillon 40; la parella es va divorciar el 1930. La seva segona dona va ser la socialite texana Maria Franklin Prentiss Lucas Langham Gable (anomenada "Ria"). La parella es va divorciar el 7 de març de 1939. Tretze dies després del seu divorci de Maria, Gable es va casar amb l'actriu Carole Lombard durant una pausa de producció de Gone with the Wind. Lombard va morir en un accident d'avió menys de tres anys després.
Carole Lombard
La relació i el matrimoni de Gable el 1939 amb la seva tercera dona, l'actriu Carole Lombard (1908–1942), va ser un dels períodes més feliços de la seva vida personal. Es van conèixer mentre filmaven No Man of Her Own de 1932, quan Lombard encara estava casat amb l'actor William Powell. Un romanç entre Gable i Lombard no es va enlairar fins al 1936, després de reconèixer-se en una festa. Aviat van ser inseparables, amb revistes de fans i tabloides que els citaven com a parella oficial.
Gable va prosperar al voltant de la personalitat juvenil, encantadora i franca de Lombard, una vegada va declarar:
alt=A happy couple laughing and walking on their ranch as both carry two chickens in their arms.|miniatura|"Ma i Pa", com s'anomenaven afectuosament, al seu ranxo d'Encino, Califòrnia
Gable encara estava casat legalment, després d'haver prolongat un costós divorci amb la seva segona dona, Ria Langham, fins que el seu sou de Gone with the Wind li va permetre arribar a un acord de divorci amb ella el 7 de març de 1939. El 29 de març, durant una pausa de producció de Gone with the Wind, Gable i Lombard es van casar a Kingman, Arizona i la lluna de mel a l'habitació 1201 de l'Arizona Biltmore Hotel. Van comprar un ranxo que abans era propietat del director Raoul Walsh a Encino, Califòrnia, per 50.000 dòlars, convertint-lo en la seva llar. La parella, que s'anomenaven amorosament "Ma i Pa", posseïa una serra d'animals i hi criaven pollastres i cavalls.
Amb el bombardeig de Pearl Harbor, moltes estrelles de Hollywood es van unir a l'esforç de guerra, algunes com James Stewart es van inscriure al servei actiu. Carole Lombard va enviar un telegrama al president Roosevelt en nom de Gable expressant el seu interès a fer-ho, però FDR va pensar que l'actor de 41 anys podria servir millor amb un augment de papers patriòtics a les pel·lícules i els impulsos de vincles, que Lombard va començar incansablement.
El 16 de gener de 1942, Lombard era passatgera del vol 3 de Transcontinental i Western Air amb la seva mare i agent de premsa Otto Winkler. Acabava d'acabar la seva pel·lícula número 57, Ser o no ser, i tornava a casa després d'una exitosa gira de venda de bons de guerra quan l'avió DC-3 del vol es va estavellar a Potosi Mountain, prop de Las Vegas, Nevada, i van morir els 22 passatgers a bord, inclosos 15 militars en camí d'entrenament a Califòrnia. Gable va volar al lloc de l'accident per reclamar els cossos de la seva dona, la seva sogra i Winkler, que havia estat el padrí de casament de Gable i Lombard. Lombard va ser declarada com la primera víctima femenina estatunidenca relacionada amb la Guerra de la Segona Guerra Mundial, i Gable va rebre una nota personal de condol del president Roosevelt. La investigació de la Junta d'Aeronàutica Civil sobre l'accident va concloure que la seva causa era l'error del pilot.
Gable va tornar al seu ranxo d'Encino i va dur a terme els seus desitjos funeraris tal com havia demanat en el seu testament. Un mes després, va tornar a l'estudi per treballar amb Lana Turner en la seva segona pel·lícula junts, Somewhere I'll Find You. Després d'haver perdut 20 lliures des de la tragèdia, Gable, evidentment, estava devastat emocionalment i físicament, però Turner va declarar que Gable va continuar sent un "professional consumat" durant el rodatge. Va actuar en 27 pel·lícules més i es va tornar a casar dues vegades més. «Però mai va ser el mateix», segons Esther Williams. «Va quedar devastat per la mort de Carole».
Sylvia Ashley