Giovanni Battista Bononcini (Mòdena, Ducat de Mòdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor. El músic més cèlebre de tota la família i que va merèixer per un moment l'honor de ser considerat com el rival de Händel. Va romandre una llarga temporada a Viena, on fou nomenat violinista de l'orquestra de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i fou invitat a Berlín per la reina Sofia Carlota. També va ser nomenat compositor de la cort, passant després a Londres, ciutat en què representà algunes de les seves òperes, i en va escriure una amb col·laboració de Händel. Era germà d'Antonio Maria Bononcini.

Biografia El seu primer professor va ser son pare, Giovanni Maria (1642-1678), compositor i músic d'església a Mòdena. Després de la mort d'aquest, Giovanni va estudiar a Bolonya, amb Giovanni Paolo Colonna. El 1685 publicà els seus primers treballs per a violoncel.

Establert a Bolonya, el 1687 va ser violoncel·lista de l'església de Sant Petroni i va compondre música instrumental i religiosa. El 1688 va ser nomenat mestre de capella de l'església de san Giovanni in Monte i va ser membre de l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya.

Va treballar durant un temps a Milà, i després a Roma, on va treballar quatre anys i freqüentà mecenes com ara els Pamphili i els Colonna. Llavors va abordar el gènere de l'òpera que hauria d'establir la seua reputació per tota la península Itàlica, i fins i tot per tot Europa.

El 1698 va ser contractat com a violinista per a l'orquestra i compositor de la cort de l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, i va esdevenir un dels músics favorits del successor d'aquest: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, fins a l'any 1711. De pas per Berlín, convidat per la reina Sofia Carlota de Hannover (mare de Frederic Guillem I de Prússia), va tenir ocasió de conèixer Georg Friedrich Händel, quinze anys més jove que Bononcini, adonant-se'n amb despit del seu precoç talent, i a qui, més tard, tornaria a trobar sobre el seu camí.

De 1714 a 1719, a Roma, va estar al servei de Johann Wenzel. Després, a partir de 1720, va establir-se a Londres, sota el patronatge del duc de Marlborough. El públic londinenc estava aleshores completament captivat per l'òpera italiana, i Händel hi havia iniciat una prestigiosa carrera. Els dos artistes es van mesurar l'un front a l'altre durant molts anys, ja fóra en la mateixa empresa o en empreses competidores. Així, l'òpera Muzio Scevola té tres actes, el primer compost per Filippo Amadi, el segon per Bononcini, i el darrer per Händel, amb l'objectiu d'acomplir amb terminis de composició molt curts. Però més que de col·laboració, cal parlar de rivalitat entre Bononcini i Händel, amb un intercanvi continu de la posició capdavantera en els volubles gustos del públic. Ambdós van encadenar un seguit d'èxits — per part de Bononcini : Astarto (1720), Crispo (1722), Griselda (1722) que va recollir un vertader triomf, Erminia (1723), Calfurnia (1724)... Bononcini es va beneficiar també d'una certa oposició a Händel, en reacció contra la dinastia de Hannover. Però ara, l'òpera italiana coneixia dificultats, i mentre que Händel va persistir, Bononcini va deixar Londres el 1732 després d'haver gairebé perdut la reputació en un afer de plagi.

El 1733 es troba a París, on va compondre per al Concert Spirituel. El 1737, va perdre una gran quantitat de diners en ser estafat. Des d'aleshores va portar una existència errant, sent acollit a partir de l'any 1741 per la reina Maria Teresa a Viena, on va morir.

Obres Bononcini va ser un compositor prolífic i estimat a tot Europa. La seua obra inclou més de seixanta òperes, gairebé 300 cantates, obres religioses (misses i d'altres), música instrumental : concerts per a instrument solista, sonates, simfonies, etc.

Òperes miniatura|Astianatte, c. 1727 Xerxe (1694) Il trionfo di Camilla (1696) L'amore eroica fra pastori (1696) La clemenza di Augusto (1697) La fede pubblica (1699) Cefalo (1702) Etearco (1707) Maria fuggitivo (1708) Astarto (1720) Crispo (1721) L'odio e l'amore (1721) Griselda (1722) Erminia (1723) Calphurnia' (1724) Astianatte (1727) Alessandro in Sidone (1737)

Altres obres Messe brevi (1688) Amor per amore (1696), serenata Buleo festeggiante nel ritorno d'Alessandro Magno dall'Indie (1699), serenata La gara delle quattro stagioni (1699), serenata San Nicola de Bari (1699), oratori I vari effetti d'amore (1700), scherzo La Conversione di Maddalena (1701), oratori Cefalo (1702), pastorel·la Proteo sul Reno (1703) La nuova gara di Giunone e di Pallade terminata da Giove (1705), poema dramàtic Pastorella (1705) L'oracolo d'Apollo (1707), cantata amb ballet Anthem fúnebre (1722) Divertimenti da camera (1722) Dotze sonates de cambra (1732) Te Deum (1748) Lidio, schernito amante'', cantata

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa vol. 9

Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Mestres de capella italians Categoria:Morts a Viena Categoria:Compositors de Mòdena Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII