Nadia Elena Comăneci () (Onești, 12 de novembre de 1961) és una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, totes de forma individual. El 1976 a l'edat de 14 anys, fou la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica.Gymnast Nadia Comăneci Became the Queen of the 1976 Montreal Games when she was Awarded the First Perfect Score. Als mateixos Jocs (Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal) va rebre sis 10 perfectes més per a aparells en el camí de guanyar tres medalles d'or. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 a Moscou, Comăneci va guanyar dues medalles d'or més i va aconseguir dos 10 perfectes més. Durant la seva carrera, Comăneci va guanyar nou medalles olímpiques, quatre medalles del Campionat del món de gimnàstica artística i dotze als Campionats Europeus.
És considerada una de les més grans atletes del i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.
Biografia Va néixer el 12 de novembre de 1961 a Onești (anomenada Gheorghe Gheorghiu-Dej del 1965 al 1996), una petita ciutat als Carpats, al comtat de Bacău, Romania, a la regió històrica de Moldàvia. Filla de Georghe (1936–2012) i Stefania-Alexandrina, i tenia un germà petit. El seu nom, Nadia, s'inspira en Nadežda (Esperança), heroïna d'una pel·lícula russa.
Els seus pares es van separar a la dècada de 1970 i el seu pare es va traslladar més tard a Bucarest, la capital. Ella i el seu germà, Adrian, es van criar a l'Església Ortodoxa Romanesa.Comăneci, p. 5. En una entrevista del 2011, la mare de la Nadia va dir que va matricular la seva filla a classes de gimnàstica perquè de petita estava tan plena d'energia i activa que era difícil de gestionar. Després d'anys de competició atlètica de primer nivell, Comăneci es va graduar a la Universitat Politècnica de Bucarest amb una llicenciatura en educació esportiva, que la qualificava per entrenar gimnàstica.Comăneci, p. 94 i 121.
Carrera com a júnior Comăneci va començar en l'entrenament de gimnàstica a l'equip Flacăra (la Flama) de l'escola, entrada per Duncan i Munteanu. Als sis anys, després que Béla Károlyi —entrenadors de l'equip nacional de Romania— la veiés fent la roda al pati de l'escola,Comăneci, p. 17–19.Deford, Frank. "Nadia Awed Ya". Sports Illustrated. August 2, 1976. va ser convidada a participar en l'escola experimental que havia creat amb la seva esposa Márta, on va passar la prova de l'entrenador. Als set anys ja s'entrenava amb l'equip, sent una de les primeres alumnes del nou gimnàs establert a la seva ciutat natal. Durant aquest període, va començar a entrenar sis dies a la setmana, quatre hores al dia. La noia era la primera a arribar, escalfar, practicar i millorar intensament els mateixos moviments. L'any següent va participar en la seva primera competició: el Campionat Nacional de Romania, en què va ser la gimnasta més jove en participar. Va arribar a la 13a posició. L'any següent, va començar a competir com a membre de l'equip júnior de la ciutat i es va convertir en la gimnasta més jove a guanyar una medalla d'or en un campionat nacional de Romania.
Durant els següents anys va competir com a júnior en nombrosos concursos nacionals a Romania i reunions dobles amb països com Hongria, Itàlia i Polònia.Llista de resultats competitius Gymn-Forum Als 11 anys, el 1973, va guanyar el concurs complet individual, així com els títols de salt sobre cavall i barres asimètriques, al Torneig d'Amistat Juvenil (Druzhba), una important trobada internacional per a gimnastes júniors.Comăneci, p. 27–28.
Als 13 anys Nadia Comăneci va tenir el seu primer èxit important; va guanyar tres medalles d'or i una de plata al Campionat d'Europa a Skien, Noruega. Un any després, el 1975, la gimnasta va superar amb quatre victòries individuals a la russa Liudmila Turíxtxeva, pentacampiona d'Europa, i es va alçar amb la primera posició al concurs complet individual de la competició preolímpica de Mont-real així com la barra d'equilibri i les medalles de plata a salt, terra i barres. La gimnasta soviètica Nellie Kim va guanyar els ors en aquells aparells i va ser una de les màxims rivals de Comăneci durant els següents cinc anys.
Carrera com a sènior L'any 1976 va triomfar al Madison Square Garden a Nova York, on, a més d'aconseguir la victòria a la Copa Amèrica, es va convertir en la primera dona que realitzava el dificilíssim doble mortal d'esquena en la sortida del seu exercici d'asimètriques. Va rebre puntuacions rares de 10, que significaven una rutina perfecta sense deduccions de cap mena, pel seu salt a la fase preliminar i per la seva rutina d'exercici de terra a la final de la competició general, que va guanyar."Gymnast Posts Perfect Mark" Robin Herman, New York Times, 28 març 1976. Durant aquesta competició, Comăneci va conèixer el gimnasta nord-americà Bart Conner. Mentre recordava aquesta trobada, Comăneci va assenyalar a les seves memòries que havia de recordar-la més tard a la vida. Ella tenia 14 anys i Conner celebrava el seu 18è aniversari.Comăneci, p. 53. Tots dos van guanyar una copa de plata i es van fotografiar junts. Uns mesos més tard, van participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 que va dominar Comăneci, mentre que Conner era una figura marginal. Conner va dir més tard: «Ningú em coneixia, i [Comăneci] certament no em va fer cas.»
miniatura|esquerra|Comăneci als Jocs Olímpics de 1976. miniatura|esquerra|upright|Comăneci amb les seves medalles el 1976.
miniatura|upright|esquerra|Comăneci a Montreal. Segell de Romania, 1976. Als catorze anys va ser l'estrella dels Jocs Olímpics de Mont-real. La romanesa va ser la primera gimnasta que va assolir arrencar als jutges la puntuació màxima en uns Jocs Olímpics pel seu exercici en qualificació a les barres asimètriques; abans de Mont-real ja l'havia rebut 19 vegades, i a més la repetiria sis vegades més durant els jocs. A Mont-real, Comăneci va guanyar tres medalles d'or: general individual, barra d'equilibri i paral·leles asimètriques; una de plata: general per equips i una de bronze en terra.Legends: Nadia Comăneci International Gymnast magazine
Com a dada curiosa, quan la qualificació es va anunciar al tauler electrònic, va aparèixer un 1.0, ja que el sistema comptava només amb un espai per a un nombre enter i un nombre decimal. La gimnasta soviètica Nellie Kim va ser la seva principal rival durant els Jocs Olímpics de Mont-real; Kim es va convertir en la segona gimnasta a rebre un deu perfecte, en el seu cas per la seva actuació al salt. Comăneci va prendre el relleu com a focus mediàtic de la gimnasta Olga Korbut, que havia estat l'estrella dels Jocs de Munic de 1972.
Comăneci va ser la primera gimnasta romanesa a guanyar el títol olímpic. També té el rècord com a campiona de gimnàstica olímpica més jove de la història als 14 anys. Des de llavors, l'esport ha augmentat els requisits d'elegibilitat de manera que les gimnastes han de tenir almenys 16 anys el mateix any natural dels Jocs Olímpics per poder competir. Quan Comăneci va competir el 1976, les gimnastes només havien de tenir 14 anys el primer dia de la competició. A menys que es redueixi l'edat d'elegibilitat, el rècord de Comăneci no es podrà batre.
Va ser escollida la Personalitat esportiva de l'any de la BBC el 1976 i Associated Press la va escollir Atleta Femenina de l'Any. De tornada a casa els seus compatriotes la van rebre en llaor de multituds i els seus èxits la van concedir la Medalla d'Or Falç i martell pel seu èxit i la van fer creditora del reconeixement d'Heroi Socialista del Treball, sent la persona més jove en rebre aquest guardó durant l'administració de Nicolae Ceaușescu.
A l'any següent va defensar amb encert el títol individual europeu, però l'equip romanès, en una controvertida decisió, va abandonar la competició durant les finals en protesta per les puntuacions seguint les ordres de Ceaușescu.Comăneci, p. 61–62.
Després dels europeus de 1977, la Federació Romanesa de Gimnàstica va retirar a Comăneci dels seus entrenadors de molt de temps, els Károlyis, i la va enviar a Bucarest el 23 d'agost per entrenar al complex esportiu. No va trobar aquest canvi positiu i estava lluitant amb els canvis corporals a mesura que es feia gran. Les seves habilitats de gimnàstica van patir, i va ser infeliç fins al punt de perdre les ganes de viure.Comăneci, p. 64–68. Després de sobreviure a un intent de suïcidi, Comăneci va arribar al Campionat del Món "set polzades [18 cm] més alta i una stone i mitja [9,5 Kg] més pesada" que als Jocs Olímpics de 1976. Una caiguda a les barres asimètriques van donar lloc a un quart lloc en la classificació general darrere de les soviètiques Elena Mukhina, Nellie Kim, i Natalia Shaposhnikova. Comăneci va guanyar el títol mundial a la barra i una plata al salt.
Després del Mundial de 1978, a Comăneci se li va permetre tornar a Deva i l'escola dels Károlyis.Comăneci, p. 68–72. El 1979, Comăneci va guanyar el seu tercer títol europeu consecutiu, convertint-se en el primer gimnasta, masculí o femení, en aconseguir aquesta gesta. Al Campionat del món a Fort Worth, al desembre, quan Comăneci dominava les classificacions després del programa obligatori de la competició, va haver de ser hospitalitzada abans de començar el programa lliure, per una infecció a la sang provocat per un tall que es va fer al canell amb una civella metàl·lica. Contradient les instruccions dels metges, va sortir de l'hospital i va abandonar l'hospital i va competir en la barra d'equilibri, on va obtenir una puntuació de 9,95. La seva actuació va ajudar l'equip romanès a obtenir la seva primera medalla d'or per equips. Després de la seva actuació, Comăneci va passar diversos dies recuperant-se a l'Hospital All Saints. Va haver de sotmetre's a una intervenció quirúrgica menor per a la mà infectada, que havia desenvolupat un abscés."Nadia." The Epistle, (All Saints Episcopal Hospital), January 1980.Comăneci, p. 87–91.Little Girls in Pretty Boxes. Ryan, Joan. 1995, Doubleday.
miniatura|esquerra|upright|Comăneci a la barra d'equilibris als Jocs Olímpics de 1980. Comăneci va ser escollida per participar en els Jocs Olímpics de Moscou de 1980. Com a resultat de la invasió soviètica de l'Afganistan, el president Jimmy Carter va declarar que els Estats Units boicotejarien els Jocs Olímpics. També van participar diversos països més en el boicot, encara que els seus motius van variar. Segons Comăneci, el govern romanès "va promocionar els Jocs Olímpics de 1980 com els primers Jocs totalment comunistes". No obstant això, també va assenyalar a les seves memòries, "a Moscou, vam entrar a la boca d'un cau de lleons; era el territori dels russos".Comăneci, p. 98. Va guanyar dues medalles d'or, a la barra d'equilibri i a l'exercici de terra (en què va empatar amb la gimnasta soviètica Nellie Kim, contra qui també havia competit als Jocs Olímpics de Mont-real de 1976 i altres esdeveniments). També va guanyar dues medalles de plata, en equip i en el concurs complet individual. Van sorgir controvèrsies pel que fa a la puntuació a les competicions d'exercicis generals i de terra. És l'única gimnasta que ha defensat la seva medalla d'or olímpica a l'aparell de barra d'equilibri.
El seu entrenador, Bela Károlyi, va protestar que l'havien puntuat injustament. Les seves protestes van ser captades a la televisió. Segons les memòries de Comăneci, el govern romanès estava molest pel comportament públic de Károlyi, sentint que els havia humiliat. La vida es va fer molt difícil per a Károlyi a partir d'aquell moment.Comăneci, pàg. 99–105.
Després d'aquesta edició dels Jocs Olímpics, Nadia es va retirar de l'alta competició. La seva última aparició en un gran torneig va ser al Campionat Mundial Universitari que es va celebrar a Bucarest el 1981. Va guanyar cinc medalles d'or, però va haver-hi acusacions de parcialitat contra els jutges, atès que la meitat eren romanesos.