Els casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església catòlica són una sèrie d'acusacions, investigacions, judicis i condemnes de crims d'abusos sexuals contra infants comesos per preveres, monges i membres d'ordes catòlics contra nens i joves. L'Església catòlica, sacsejada per escàndols sexuals de nens, està treballant per erradicar la pràctica entre els seus sacerdots. El 2 de febrer de 1961 el Vaticà va emetre un document, "Instrucció sobre l'acurada selecció i formació de candidats per als estats de perfecció i de les Sagrades Ordres", llevant del sacerdoci a qualsevol persona que tingui "la perversa inclinació a l'homosexualitat o la pederàstia.""Vatican document reaffirms policy on gays" , msnbc.com (retrieved 28 Oct 2008)
Introducció Es coneixen els casos d'abusos sexuals comesos per membres de l'Església Catòlica com una sèrie de condemnes, judicis i recerques sobre casos i crims d'abús sexual infantil comesos per sacerdots i membres del clergat catòlic en contra de menors d'edat, des dels 3 anys, i involucren, en la majoria dels casos, a nens d'entre 11 i 14 anys. Aquests crims poden incloure sexe anal i/o penetració oral. Els casos han estat documentats i denunciats davant les autoritats civils de diversos països, resultant en la persecució dels pederastes i demandes civils contra les diòcesis de l'Església Catòlica. Molts dels casos surten a la llum pública diverses dècades després dels fets. Les demandes davant les autoritats han estat fetes també contra la jerarquia catòlica, qui en moltes ocasions obstaculitza les recerques, a més de no reportar i de fet encobrir als sacerdots pederastes, movent-los de parròquies per evitar la seva detenció i judici.
A partir de la segona meitat del s'ha incrementat el nombre de denúncies per abús sexual infantil en totes les seves varietats per part de religiosos catòlics romans. En els últims anys, han cobrat rellevància els casos d'Irlanda, Estats Units i Alemanya, on les autoritats locals han trobat culpables a sacerdots catòlics de centenars d'acusacions de pedofília. Com a cas més notable, Lawrence Murphy va abusar de dos-cents nens sords a Wisconsin (Estats Units).Cf. Habita, Miguel (2010), "Ratzinger va callar davant les denúncies contra l'abusador de 200 nens", en El País, 26 de març de 2010, consultada el 4 d'abril de 2010. L'escàndol ha afectat a congregacions com la Legió de Crist; Álvaro Corcuera va reconèixer que Marcial Maciel, que va fundar la congregació que dirigeix, va incórrer en aquest tipus de conductes i va demanar perdó públicament a les víctimes, tant per les ofenses sexuals com per l'actitud omisa de la pròpia congregació.("Comunicat sobre les presents circumstàncies de la Legió de Crist i del Moviment Regnum Christi" , article en el lloc web de la Legió de Crist, del 25 de març de 2010, consultat el 26 de març de 2010. Va ocasionar la renúncia dels bisbes irlandesos de Cloyne, John Magee,"Accepta papa renuncia de bisbe irlandès per escàndol d'abusos", article en el lloc web BBC Món, 24 de març de 2010, consultada el 4 d'abril de 2010. i de la diòcesi de Kildare i Leighlin,James Moriarty,"El papa accepta la renúncia d'un altre bisbe irlandès" , article en el lloc web Zenit.org. els qui van reconèixer haver estat negligents davant les denúncies de pedofília per sacerdots en les seves diòcesis; i ha portat a la presó a diversos sacerdots catòlics romans. A l'abril de 2010, Roger Joseph Vangheluwe va dimitir com a bisbe de Bruges per haver abusat sexualment d'un jove quan era sacerdot i al començament del seu episcopat.Vatican Information Service, 23-4-2010 Organitzacions de víctimes de pedofília han assenyalat que els papes Joan Pau II i Benet XVI tenen algun grau de responsabilitat per haver encobert abusos, o bé omès les denúncies. Els investigadors del cas de Marcial Maciel i la Legió de Crist; així com les víctimes d'aquest religiós, han assenyalat que Joan Pau II va tenir coneixement dels fets i no va actuar(Milenio Diario, "Joan Pau II va frenar una recerca de Ratzinger en els 90" , 30 de març de 2010, consultada el 4 d'abril de 2010. En el cas de Benet XVI, algunes organitzacions catòliques alemanyes han demandat la seva denúncia. Diversos dels casos d'abús sexual per sacerdots a Alemanya van ocórrer a Múnic, la diòcesi on aquest papa va ser bisbe(BBC Món ("Abús sexual sacseja l'arxidiòcesi alemanya de Benet XVI", 18 de març de 2010, consultada el 4 d'abril de 2010).
El Vaticà, per la veu de Benet XVI, ha condemnat la pedofília i ha reconegut els casos que l'han portat a l'escàndol per aquesta causa en els últims anys de la primera dècada del . A través d'un comunicat dirigit als catòlics d'Irlanda, el màxim jerarca catòlic ha reconegut l'actuació "insuficient" del Vaticà cap als casos de pedofília denunciats i va reconèixer que es va tractar d'actes criminals que van danyar a les víctimes i han danyat la imatge de l'Església al món; actes pels quals els sacerdots "hauran de respondre —va dir el papa— davant Déu i els tribunals degudament constituïts".Benet XVI: "Reconèixer en primer lloc davant Déu i davant els altres, els greus pecats comesos. Carta pastoral als catòlics d'Irlanda" , a Zenit, 20 de març de 2010, consultat el 4 d'abril de 2010.
El papa Benet XVI ha reconegut públicament els casos de pedofília comesos per sacerdots, ha demanat perdó a les víctimes i ha sostingut que els culpables han de respondre davant dels tribunals. Ratzinger també va iniciar un procés contra Marcial Maciel per acusacions de pedofília. El 2006, quan Ratzinger ja era papa, va anunciar el tancament de la recerca sobre Maciel a causa de la seva avançada edat i infringida salut, ordenant-li el retir del sacerdoci públic per consagrar-se a una vida d'«oració i penitència».
Les víctimes Els nens i joves víctimes dels abusos, alguns des dels 3 anys, i amb la majoria comesos contra nens d'entre 11 i 14 anys. Reverend Oliver O'Grady later confessed to the abuse of many other children and the documentary Deliver Us from Evil (2006 film) was made about his story and the coverup by Diocesan officials. Molts d'aquests casos s'han desenvolupat durant dècades i han passat molts anys des que l'abús es va cometre. Algunes acusacions s'han realitzat també contra membres de la jerarquia de l'Església Catòlica que no informà de les acusacions d'abusos sexuals a les autoritats legals; sinó que es limitaren a traslladar els preveres abusadors a altres parròquies, on els abusos continuaren. Això ha comportat diversos casos de frau, on l'Església ha estat acusada de menystenir les víctimes traslladant deliberadament els preveres acusats d'abusos, en comptes de retirar-los dels seus càrrecs.
Cobertura mediàtica Els casos han rebut una atenció significativa dels mitjans de comunicació arreu del món, especialment al Canadà, a Irlanda i als Estats Units. En resposta a aquesta cobertura mediàtica, membres de la jerarquia de l'Església han afirmat que la cobertura dels mitjans ha estat excessiva i desproporcionada. D'acord amb un estudi del Pew Research Center, la cobertura dels mitjans principalment emanà dels Estats Units el 2002, quan el Boston Globe començà una investigació crítica. Pel 2010 la major part de la informació se centrà en els abusos a Europa. Des de 2001 a 2010, la Santa Seu ha considerat que les acusacions d'abusos sexuals relatives a uns 3.000 preveres poden retrocedir fins a 50 anys, d'acord amb el Promotor de Justícia vaticà. Els casos arreu del món mostren models d'abusos continuats des de molt temps i la cobertura dels informes. Els funcionaris diocesans i acadèmics diuen que els abusos sexuals per part del clergat generalment no es discuteix, i que és difícil de mesurar.This may be due in part to the more hierarchical structure of the Church in Third World countries, the "psychological health" of clergy in those regions, and because third world media, legal systems and public culture are not as apt to thoroughly discuss sexual abuse. A les Filipines, on un 85% de la població és catòlica, les denúncies d'abusos a menors per part de capellans seguí l'informe dels Estats Units el 2002.
La recerca i l'opinió dels experts el 2010 indicà que les proves no senyalaven que els homes pertanyents a l'Església Catòlica fossin més propensos que els altres a cometre abusos, http://news.uk.msn.com/world/articles.aspx?cp-documentid=152959036 http://www.catholiceducation.org/articles/facts/fm0011.html i indicà que la prevalència dels abusos per part de capellans havia caigut significativament en els darrers 20 o 30 anys.
Context general A la fi de la dècada de 1990 van començar a sortir a la llum denúncies contra sacerdots i religiosos catòlics, principalment als Estats Units i Austràlia, acusats d'abusos sexuals a menors, comesos durant la segona meitat del segle passat. Més d'un centenar de membres de l'Església Catòlica australiana han estat condemnats per abusar sexualment d'un miler de víctimes, segons l'organització Broken Rites.Broken Rites Australia — supporting church sexual abuse victims since 1992
El papa Benet XVI ha condemnat reiteradament aquestes pràctiques, subratllant que "sacerdoci i pedofília són incompatibles"."El papa arremet contra els casos de pedofília a l'Església" , 20minutos, 28 d'octubre de 2006.
D'acord amb estudis de Philip Jenkins, professor d'Història i Estudis Religiosos de la Universitat de Pennsilvània,Deal Hudson, "Deu mites sobre la pedofília". el 99,8% dels sacerdots catòlics mai s'han vist implicats en aquest tipus de comportaments delictiusPhilip Jenkins: Pedophiles and priests: anatomy of a contemporary crisi (Pedofília i sacerdots: anatomia d'una crisi contemporània). Anglaterra: Oxford University Press, 2001. i no existeix l'evidència que la pedofília sigui més comuna entre el clergat catòlic, que entre els ministres protestants, els líders jueus, els metges o membres de qualsevol altra institució en la qual els adults ocupin posicions d'autoritat sobre els nens.
Encara que d'altra banda, el valor de les estadístiques en aquest cas és relatiu, ja que el mètode estadístic només pot basar-se en casos declarats. No obstant això, el fenomen de l'abús sexual tendeix a ser silenciat a causa del caràcter culpabilitzant que té pel qual el comet, i al caràcter vergonyant que té pel qual el pateix. Per tant, els estudis de Jenkins, si bé han de ser tinguts en compte, són necessàriament relatius.
D'altra banda, un informe de la BBC de 2004, declara que en els Estats Units el 4% del clergat catòlic d'aquest país ha estat implicat en pràctiques sexuals amb menors, en nombre aproximat de 4.000 sacerdots durant els últims 50 anys"Church 'shamed' over sex abusi" , 27 de febrer de 2004. encara que només entre el 5 i el 10% de les víctimes denuncia el cas, segons Barbara Blaine, presidenta de la Xarxa de supervivents d'abusats per sacerdots (SNAP) dels Estats Units.Idem, BBC. Confrontar també el portal oficial de SNAP (Survivor Network of those Abused by Priests).
La majoria dels casos es van presentar en seminaris sacerdotals, escoles i orfenats on nens i adolescents estaven sota la cura del clergat. La publicació de nombrosos escàndols va crear una forta crítica cap a la jerarquia de l'Església, especialment per l'actitud que alguns bisbes i superiors religiosos van assumir enfront de les evidències del fet limitant-se a crides d'atenció privats i el trasllat de l'infractor a altres llocs, mentre es va guardar una indiferència sistemàtica enfront de les víctimes, la qual cosa va portar a la conclusió que els superiors dels infractors estaven encobrint el crim. D'altra banda, moltes denúncies van ser falses, i aprofitades per certs sectors opositors de l'Església. Per exemple en l'estudi de Hudson "Deu mites sobre la pedofília dels sacerdots": «En els escàndols recents de Boston, només 4 d'entre més dels 80 sacerdots etiquetats pels mitjans de comunicació com a "pedòfils" són en realitat culpables d'abusar de nens petits».
Antecedents