Sant Hilari d'Abrera és una església preromànica d'Abrera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció de l'església L'església, emplaçada sobre el que s'ha suposat tradicionalment una antiga vil·la romana, és l'edifici més antic encara existent de tot el municipi. S'han situat els seus orígens en temps anteriors a la conquesta musulmana. Es tracta d'una capella preromànica d'una sola nau amb absis rectangular coberta amb volta de canó. Està feta de maçoneria, arrebossat a l'exterior i pintat modernament l'interior. La nau té dos arcosolis per costat, amb sengles bancs a la paret inferior. L'absis en té un al costat sud, i al nord es comunica amb una cambra annexa, també d'origen antic.

A l'interior trobem 6 impostes, 4 a l'arc triomfal i 2 a l'interior de l'absis. Les dues primeres són reaprofitades, de tradició tardo-romana; tenen al voladís un motlluratge format per dos bossells cilíndrics dins dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; a la cara frontal, entre els bossells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta té representada tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades; aquest relleu és posterior a la resta de la imposta, d'època preromànica.

Les altres dues impostes de l'arc triomfal són una còpia del de les tardo-romàniques però estan fetes amb poca traça. També del són les impostes de l'absis però estan molt malmeses.

Història La capella va ser bastida sobre les restes d'una vil·la romana. Probablement, després de la caiguda de l'Imperi Romà, l'indret hauria continuat ocupat per un poblat medieval al seu entorn (s'han trobat diverses sitges de gra). La capella és esmentada per primer cop l'any 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari de Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d'aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir de 1310. Al es dona el nom de Quadra de Sant Hilari a la finca. Cap al segle XI o XII, amb la construcció de la nova església romànica de Sant Pere, sembla que la població es va desplaçar des de la vora del riu cap a la vora del camí ral i a l'indret de Sant Hilari només hi devia quedar el mas i l'antiga església, ara com a ermita. També al es van fer reformes al temple amb el canvi de la porta des del costat sud a l'oest. Fins a mitjans del segle XX, els abrerencs havien mantingut la tradició de celebrar el Dilluns de Pasqua a l'ermita de Sant Hilari.

El Mas de Sant Hilari va romandre habitat fins al segle XX i les seves terres conreades fins que al final del segle ha caigut en desús. És en aquest moment que una part de les terres passen a tenir interès urbanístic per a l'ampliació del veí barri de Sant Hilari. Com a conseqüència d'un conveni urbanístic, tota la finca que no s'havia d'edificar ha esdevingut propietat pública de l'Ajuntament d'Abrera, cosa que ha permès garantir la protecció tan de la zona arqueològica com de l'espai natural, ara integrat a la Xarxa Natura 2000.

miniatura|Les ruïnes de les termes davant de l'església de Sant Hilari. El 2005 i el 2015 s'han fet les primeres prospeccions arqueològiques a l'entorn immediat de l'església i s'han començat a identificar per primera vegada les restes d'una instal·lació termal associada a la vil·la. El 2017 s'ha executat una primera campanya d'excavacions a tot l'espai arqueològic que ha deixat al descobert tot el conjunt de les termes romanes, però de moment sense cap evidència de la vil·la residencial que necessàriament hi havia d'haver al seu entorn.

S'ha formulat una hipòtesi sobre el nom i les dimensions originals de la finca romana de Sant Hilari. A uns tres-cents metres d'aquest indret, a la riba esquerra del riu Llobregat, es conserva el topònim de 'Vilalba', que podria haver correspost originalment a tot el territori de la vil·la romana a ambdues bandes del riu i coincident aproximadament amb l'actual terme municipal d'Abrera. Segons això, la vil·la es podria haver anomenat Villa Alba ('Casa Blanca') o bé Villa Albani ('Casa d'Albanus'). Queda oberta doncs la possibilitat que els fonaments de la vil·la romana romanguin ocults sota els murs del Mas de Sant Hilari, tot i que de moment no n'hi ha cap evidència arqueològica.

Descripció de les termes romanes miniatura|Plànol de les excavacions. PR: forn, C: caldari, T: tepidari, F: frigidari, 1: dipòsit, 2: dipòsit, 3: habitació, 4: canalització Les excavacions arqueològiques efectuades fins aquest moment han posat en evidència l'estructura d'unes termes romanes completes que, de nord a sud, inclouen el caldari (espai calent), el tepidari (espai tebi) i el frigidari (espai fred). Aquest darrer espai coincideix concretament amb l'actual església. També s'han descobert dues piscines, una al caldari i l'altra al frigidari (on ara és l'altar), així com dos forns, un al caldari i l'altre al tepidari, i dos dipòsits d'aigua, així com altres estructures annexes.

Referències

Categoria:Edificis d'Abrera Categoria:Esglésies preromàniques de Catalunya Categoria:Esglésies del Baix Llobregat Categoria:Patrimoni monumental d'Abrera