LAjuntament del Masnou és la seu l'ajuntament de la vila del mateix nom (Maresme), catalogat com a bé cultural d'interès local.
Descripció Es tracta de l'edifici neoclàssic més important de la població, i té forma de bloc paral·lelepípede irregular, que s'adapta al traçat dels dos carrers entre els quals se situa. Tota l'atenció recau sobre la façana, que reflecteix les tres plantes de l'interior. També verticalment es poden diferenciar tres cossos. La porta d'arc de mig punt és flanquejada amb dos relleus decoratius de terracota, que fan referència a les activitats principals de la població: l'agrícola –el conreu de la vinya– i la marinera.
Quatre grans columnes del cos central abasten a la primera i a la segona planta i són coronats per capitells pseudo-composts. A cada banda, als intercolumnis hi ha una escultura. Les dues escultures que simbolitzen la justícia i l'abundància. A la segona planta hi ha una balconada correguda amb balustres, i sobre les finestres s'hi troben trencades amb aigües simples. La teulada ha estat substituïda per un terrat amb balustrada, i el frontó per un remat escultòric. Sembla que reprodueix la façana de la Casa de la Ciutat (Barcelona), encara que de manera simplificada.
Història Des de la constitució del Masnou com a municipi independent el 1825 es va fer evident la necessitat de construir una Casa de la Vila. En un principi, les reunions se celebraven a la rectoria o a les cases particulars de l'alcalde o el secretari. En les actes dels Plens del 1834 consten dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i hi interferien.
El 1844, l'alcalde Joan Rubis encarregà a l'arquitecte Miquel Garriga i Roca el projecte en uns terrenys que la família de Gaspar Malet havia adquirit el 1755. Les obres es van adjudicar al mestre d'obres Francesc Batlle, amb un pressupost de 91.150 rals de billó, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Garriga i Roca. Per a sufragar les obres es creà una comissió de prestadors i una junta de veïns, essent el gremi de navegants qui aportà més capital, mitjançant bestretes que l'Ajuntament va anar tornant. El nou edifici acolliria les escoles públiques, la cambra del mestre, una quadra per a la tropa i una habitació pel porter. També s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, l'oficina de telègraf.
Durant la Guerra Civil, l'edifici va ser malmès i va ser restaurat posteriorment. El 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions, inaugurat un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres.
L'edifici original tenia un balcó entre les columnes, posteriorment transformat en balconada, però l'agost del 2010 es va ensorrar i no ha estat reconstruït.
Referències
Masnou Categoria:Patrimoni monumental del Masnou Categoria:Edificis del Masnou Categoria:Edificis neoclàssics del Maresme Categoria:Organitzacions del Maresme