Lesglésia de Sant Esteve de Palautordera és un edifici del municipi homònim (Vallès Oriental), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història La primera referència documental del lloc és del 862, i vers el 900 el comte Sunyer II va vendre el lloc a Trasovad, que el 908 el va vendre al comte Guifré Borrell, que al cap de cap temps el va cedir al monestir de Sant Cugat del Vallès. A causa d'això, el domini fou sempre dels abats de Sant Cugat i, a partir del 1215, de la pabordia de Palau o de Palautordera.
La primera referència a la parròquia és la visita del 6 de desembre de 1305, i era regida per dos domers o sacerdots que s'alternaven en el servei.
Arquitectura Està fet de paredat i amb palets. A les parets exteriors del nord i sud hi ha restes d'arcuacions cegues que, sens dubte, juntament amb la paret on es troben, són restes de l'església dels segles . Té una portada del amb raïms de columnes molt estilitzades i fust prim. El campanar té un sol cos, és quadrangular, molt massís, de gran superfície i poca alçada. Està coronat per merlets de maó i una piràmide quadrangular arrebossada amb ciment. S'alça damunt el creuer de l'església que es tanca amb quatre petxines que li serveixen de base. A l'interior solament hi ha una nau, el presbiteri i tres cossos. Originalment tenia tres absis, però ara solament n'hi ha un.
miniatura|esquerra|Campanar La portada del està decorada amb elements figuratius. En els capitells hi ha uns caps d'àngels amb llurs ales exteriors als dos costats. L'extradós es recolza en unes mènsules, una a cada costat. La de la dreta representa el cap de Sant Pere, la de l'esquerra el de Sant Pau. Sobre la clau hi ha un floró que serveix de coronament.
A la capella esquerra hi ha una fornícula amb la imatge de Nostra Senyora de Gràcia, d'estil plateresc, del .
Referències
Categoria:Esglésies del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Sant Esteve de Palautordera Categoria:Edificis de Sant Esteve de Palautordera