La zona arqueològica de la Sagrera és un espai situat entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu de la ciutat de Barcelona en la qual es van realitzar un seguit de troballes arqueològiques.
Durant la realització de les obres de construcció de la Línia d'alta velocitat, l'any 2008, es varen dur a terme un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que varen permetre conèixer i documentar un ampli sector del pla de Barcelona on s'han localitzat restes que evidencien una ocupació humana amb una dilatada cronologia que abasta des d'època prehistòrica – Neolític antic- fins a l'actualitat.
Zona arqueològica En el següent plànol es troben distribuïts i localitzats els jaciments més importants fins ara documentats a les obres del LAV-Sagrera. miniatura|Plànol amb la localització dels jaciments arqueològics documentats i excavats al LAV-Sagrera (Barcelona). 2008-2013
Hipogeu d'inhumació del Neolític Final (3.400-2.200 cal ANE) Direcció arqueològica: Paola García, Alba Tenza, Paz Balaguer (CODEX-Estrats). Octubre 2011-octubre 2012. miniatura|Vista dels enterraments localitzats a l'hipogeu funerari neolític del LAV Sagrera, 2012. Foto: Global/CODEX Les obres de la futura estació del LAV-Sagrera, a cavall dels districtes barcelonins de Sant Martí i Sant Andreu, ha permès localitzar una troballa molt significativa i excepcional dins de l'arqueologia prehistòrica del Pla de Barcelona: un hipogeu d'inhumació del Neolític final. L'equip ha estat format per un equip pluridisciplinar d'antropòlegs i arqueòlegs. A inicis del mes d'octubre de 2011 es va confirmar la presència de les primeres restes d'aquest sepulcre neolític, que semblaria correspondre's a una fossa amb càmera, l'entrada del qual, localitzada a l'est, s'havia perdut a conseqüència de l'acció antròpica, però amb una amplada conservada d'1,30 metres. L'hipogeu presenta una planta de tendència circular, amb un diàmetre d'uns tres metres, una petita cambra lateral oposada a la zona d'entrada, i una fondària aproximada d'1,20 metres.ANTEQUERA, F., 2012 A les cotes superiors de la fossa es va localitzar un únic individu masculí adult que va ser enterrat en un moment posterior al de l'ús inicial de la fossa. Els treballs van continuar amb l'extracció de nivells d'argiles que segellaven i amortitzaven la fossa. A partir d'aquest moment es van descobrir diferents nivells d'inhumats, enterrats en deposicions i moments diferenciats, tot ocupant quasi tota l'extensió de la cambra d'enterrament de la fossa. Els treballs d'excavació van permetre documentar fins a 207 morts (individus complets), 150 articulats (més de tres ossos en connexió anatòmica) i més de 5000 coordenats o ossos aïllats. La majoria dels esquelets es presenten en connexió anatòmica. La majoria dels cossos recuperats es corresponen a individus adults femenins i masculins, i en menor mesura infantils, i molts d'ells es troben enterrats en posició de decúbit supí i amb les cames estirades. Quasi la totalitat de les restes recuperades es corresponen a restes òssies humanes, i únicament s'ha dut a terme la troballa de dos petits vasets de ceràmica a mà, de perfil globular i amb mugrons de suspensió, a més d'una petita dena d'esteatita. Degut a la minsa aparició d'aixovar funerari, es va procedir a realitzar dues datacions radiocarbòniques (C14) de dos individus, els resultats dels quals han atorgat una cronologia a l'hipogeu del Neolític Final (3.400-2.200 cal ANE). Un cop finalitzats els treballs es procedirà a realitzar un conjunt d'estudis i anàlisis, que permetran ampliar el coneixement científic i històric d'aquesta important troballa dins del neolític final al Pla de Barcelona: C14: Anàlisi de C-14 accelerat sobre una selecció de diferents mostres, que permetrà datar amb més fiabilitat l'hipogeu, a més d'acotar el lapse de temps durant el qual va romandre en funcionament aquest enterrament múltiple. ADN antic: Aquest tipus d'anàlisis es farà sobre una quantitat important d'individus per extreure el seu ADN i definir el seu origen ètnic, establir relacions familiars entre diferents inhumats, estudis diacrònics per determinar l'evolució d'aquest grup poblacional, i finalment permet establir la causa de la mort. Prèviament es procedirà al tractament de totes les restes òssies (neteja, remuntatge i inventariat), per realitzar seguidament l'estudi antropològic (relacions de filiació, determinació sexual, caracterització de l'edat biològica, i paleopatologies), i finalment l'estudi poblacional.
Camí de Sant Martí de Provençals i forn (Segle XIX) Direcció arqueològica: Francesc Antequera (CODEX). Novembre 2010-octubre 2012. Durant els treballs de seguiment dels rebaixos del subsòl en el sector sud del gran solar afectat, es va localitzar un camí: el camí de Sant Martí de Provençals. Cal fer esment que aquesta via discorre aproximadament des de la Torre del Fang fins a la parròquia de Sant Martí de Provençals travessant a nivell la línia fèrria construïda a mitjan i que anava de Barcelona a Granollers. Aquest camí és delimitat per dos murs paral·lels de pedra, amb una amplada de 6,20 metres, una llargada documentada de fins a 70 metres i un pendent de sud-oest a nord-est. Presenta una vorera al seu costat sud-est i el seu paviment més modern és fet de pedres petites ben piconades. Aquest camí podria arrencar del , però les restes documentades es corresponen al , possiblement d'unes reformes relacionades amb una nova àrea industrial. Al sud-est del camí es va documentar una gran àrea de caràcter industrial, possiblement una bòbila, composta per un forn -destinat molt probablement a la cuita de maons i material constructiu-, un pou de planta circular, i tres estructures de planta rectangular, destinades a la decantació i emmagatzematge de l'argila. El forn, de planta rectangular, tenia unes mides de 5,70 x 5,40 metres, i una fondària de 4,50 metres, amb dues boques d'entrada de l'aire i una espai destinat pel treball en el seu costat est. Les parets estaven realitzades amb maons, sense que s'arribés a documentar la graella del forn. Malauradament no es va poder documentar cap accés al forn, el qual es podria trobar a una cota superior.
Posteriorment, en una fase posterior, es va localitzar una estructura de planta més o menys circular i amb una boca d'accés en el seu costat sud, que s'hauria de posar en relació amb el forn d'abans i amb tota la zona de producció industrial documentada al sud de l'antic camí de Sant Martí de Provençals (actual carrer del Fondal de Sant Martí).
Camp de sitges i pous ibèrics (S. IV-III aC) Direcció arqueològica: Francesc Antequera (CODEX). Novembre 2010-octubre 2012.
Dins dels treballs arqueològics de la futura estació de la Sagrera realitzats l'any 2011 es van excavar una vintena de sitges i dos pous d'època ibèrica amb una cronologia aproximada entre els segles IV-III aC. La majoria de les sitges presentaven una secció globular amb el fons pla. Les fondàries d'aquestes estructures era molt diversa, anant del mig metre fins més enllà dels tres metres de fondària. En algunes es va poder recuperar la tapadora. Entre els materials recuperats -importacions àtiques i púniques, àmfora ibèrica, ceràmica pintada ibèrica, i ceràmica a mà-, cal destacar la troballa de restes de fauna representada per cornamentes de cérvol, aus i un cànid.
Junt amb aquestes sitges també es van excavar dos pous de la mateixa cronologia. El primer dels pous tenia una planta circular d'1 metre de diàmetre, amb la peculiaritat que es va localitzar al fons d'una de les sitges de grans dimensions, presentant encaixos a la seva paret, per permetre l'accés al seu interior. El segon pou era de planta rectangular (1,80x1,25m). En cap dels dos pous s'ha pogut arribar a exhaurir en la seva totalitat, desconeixent la seva profunditat.
Sitges prehistòriques. Inhumació neolítica Direcció arqueològica: Francesc Antequera (CODEX). Novembre 2010-octubre 2012. miniatura|Inhumació en fossa prehistòrica amb restes d'un inhumat a les obres del LAV Sagrera, 2011. Foto: Francesc Antequera. A uns 200 metres al nord de l'hipogeu neolític es van localitzar un conjunt d'estructures, entre aquestes, un enterrament, molt probablement d'època prehistòrica. Aquest enterrament correspon a una inhumació en fossa, de planta més o menys el·líptica amb el fons lleugerament còncau, i presentant una orientació oest/est. De l'individu enterrat només es conservava el crani, les vèrtebres cervicals, un fèmur i una tíbia i en el moment de l'excavació es va determinar que corresponia a una dona adulta. Del rebliment de la fossa es va recuperar un fragment informe de ceràmica a mà i un fragment de sílex, fet que permeten datar aquest enterrament com a prehistòric, sense poder arribar a precisar més. Al costat de l'enterrament es van localitzar dos fons de sitja, de les quals també es va recuperar material ceràmic a mà. Finalment, al nord del solar, es van localitzar dues sitges més, força malmeses, i amb presència de material ceràmic a mà, possiblement prehistòric.
Vil·la romana del Pont del Treball Digne (S. I-V dC.) Direcció arqueològica: Daniel Alcubierre, Emiliano Hinojo, Jordi Ardiaca, Pere Lluis Artigues (CODEX). Juliol 2011-finals 2014.ALCUBIERRE, D., 2012 miniatura|Vista general de la primera fase d'excavacions de la vil·la romana del Pont del Treball. Octubre 2011. Foto: Daniel Alcubierre (CODEX SCCL)
Durant les obres de construcció dels accessos a la nova Estació de Sagrera-TAV, s'han localitzat les restes d'una important vil·la romana amb quatre moments d'ocupació entre els segles I dC i el IV-V dC, i una primera ocupació ibèrica o republicana d'entre el -I aC. Aquesta vil·la es localitza al nord-est de la colònia romana de Barcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino), a tocar del tram de la Via Augusta que comunicava la ciutat amb Baetulo (Badalona). Les villae eren unitats d'explotació agropecuària d'època romana, a banda de cases de camp de grans dominus. N'hi havia de mides diverses, però algunes ocupaven diverses hectàrees, com és el cas de la del Pont del Treball Digne. Aquestes vil·les tenien una part urbana o d'hàbitat, i una part rústica o agropecuària.
El jaciment està delimitat pels carrers del Pont del Treball Digne al sud, Santander i Cantàbria a l'est i pel traçat de l'antiga Ronda de Sant Martí a l'oest; pel nord les obres s'estenen fins a la Rambla de Prim. Durant la primera fase d'excavació (juliol 2011-octubre 2011), l'àrea excavada ocupava una superfície de 1150 m2, extensió que correspon a una quarta part de les dimensions conegudes de la vil·la, que des de juny de 2012 i fins avui es continua l'excavació. Fins al moment de la troballa de la vil·la romana del Pont del Treball Digne al juliol del 2011, no es tenia cap constància ni coneixement previ de l'existència d'una vil·la en aquest indret situat entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.
A continuació es descriuen les diferents fases documentades a partir dels treballs realitzats durant la primera fase d'excavació realitzada entre el juliol i l'octubre de 2011.
Fase I (Segles II-I aC.): Les restes documentades d'aquest moment es corresponen a una ocupació anterior a la vil·la, sobretot a estructures excavades en el substrat geològic. Entre aquest conjunt cal destacar la presència de fins a nou sitges, disseminades per tot el jaciment, i de dimensions variables, però caldria destacar una sitja de 3 metres de diàmetre i fins a 3,20 de profunditat. També es van documentar fins a dotze retalls circulars de petites dimensions, i que s'interpretarien com a fons de dolia, trobant-se disposats formant tres línies paral·leles. Finalment, també es van documentar fins a tres trams de fonamentacions de murs, d'entre 8 i 15 metres de llargada, i un nivell de paviment de graves. Totes aquestes estructures es trobaven força malmesos per les construccions posteriors i, per tant, no es va poder concretar la seva funcionalitat.